Josep Maria de Porcioles i Colomer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2877378
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{
{{Polític
| nom = Josep Maria de Porcioles i Colomer
| nom = Josep Maria de Porcioles i Colomer
| data de naixement = {{Data naixement|1904|07|15}}
| data de naixement = {{Data naixement|1904|07|15}}

Revisió del 16:26, 29 abr 2013

{{ | nom = Josep Maria de Porcioles i Colomer | data de naixement = 15 de juliol de 1904 | lloc de naixement = Amer, la Selva | data de defunció = 3 de setembre de 1993(1993-09-03) (als 89 anys) | lloc de defunció = Vilassar de Dalt, el Maresme | nationality = | image = | caption = | office = Alcalde de Barcelona | term_start = 1957 | term_end = 1973 | president = | predecessor = Antoni Maria Simarro i Puig | successor = Enric Massó i Vázquez | office2 = President de la Diputació de Lleida | term_start2 = 1940 | term_end2 = 1943 | predecessor2 = Conrado Cortada Barri | successor2 = Adolfo Serra Castells | parella = | partit = | professió = Jurista, notari i polític | religion = | signature = | footnotes = }} Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) ha estat l'alcalde de Barcelona que més temps ocupà aquest càrrec, si bé va ser durant el règim franquista.

Jurista, notari i polític. Es doctorà en Dret a Barcelona. En la seva joventut fou simpatitzant de la Lliga Catalana. El juliol del 1936 abandonà Espanya i no retornà fins després de la Guerra. Durant el règim franquista fou director general de registres i del notariat i després president de la Diputació de Lleida. Fou jutge d'apel·lacions d'Andorra. El 1957 fou designat alcalde de Barcelona, càrrec que no abandonaria fins el 1973. Va aconseguir una carta municipal (1960) i demanà inversions estatals per tal d'evitar l'escanyament i el col·lapse del sistema urbà. se li va fer responsable de la desaparició de la Casa Trinxet de Barcelona, el 1965, "en plena època d'especulació urbanística" [1], a mans de la constructora Núñez i Navarro, però aquesta ho nega. [2]

L'Administració municipal de Porcioles fou en general poc coherent des d'un punt de vista pressupostari i polític. El seu mandant es caracteritzà per un desenvolupament urbà descontrolat i per una notable projecció de la ciutat com a seu de fires i congressos, però també per una escassa sensibilitat cap als problemes reals dels barcelonins.[3] L'increment de les protestes ciutadanes i dels moviments veïnals als barris, especialment actius a partir de 1968, n'aconsellaren la destitució, el 1973.

El 1983, durant l'alcaldia de Pasqual Maragall, li fou concedida la medalla d'or de la ciutat de Barcelona (cal no oblidar que Maragall havia estat alt funcionari de l'ajuntament durant l'etapa Porcioles). Entre els seus èxits, el mateix Porcioles s'ufanava de la influència que havia tingut en aconseguir que s'aprovés la Compilació del dret civil especial de Catalunya el 1960.

Durant el seu funeral oficiat a Barcelona fou homenatjat, entre altres autoritats, pel llavors alcalde de Barcelona Pasqual Maragall com una figura catalanista, cosa que comportà diverses crítiques.[4][5]

Abecedari Porcioles

Abecedari Porcioles és un documental de Televisió de Catalunya, obra dels periodistes Dolors Genovès[6] i Ramon Millà, sobre l'exalcalde franquista de Barcelona,[7] emès per TV3 el dia 28 de setembre de 2004. El documental inclou les diverses reflexions que s'han fet durant tres dècades i, alhora, planteja una mirada més distant sobre la figura i l'obra de l'alcalde.[8] El documental fou criticat precisament per la seva estructura d'abecedari.[9]

Referències

Enllaços externs



Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Maria Simarro i Puig
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1957–- 1973
Succeït per:
Enric Massó i Vázquez
Precedit per:
Conrado Cortada Barri
President de la Diputació de Lleida
Província de Lleida

1940–- 1943
Succeït per:
Adolfo Serra Castells