Pe̍h-ōe-jī: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
{{FR|data=abril de 2013}}
m Robot insereix {{ORDENA:Peh-Oe-Ji}}
Línia 2: Línia 2:
El '''{{Unicode|Pe̍h-ōe-jī}}''' pronunciat [pe-ue- dzi], abreujat: '''POJ''', literalment: escriptura vernacla, també conegut com la transcripció de l'església (en xinès: 白话 字, pinyin: baihua zì) és un conjunt de regles d'ortografia que s'utilitzen com a sistema de transcripció per a algunes variants del xinès, especialment al sud. Va ser desenvolupat per missioners europeus al segle XIX utilitzant l'alfabet llatí.
El '''{{Unicode|Pe̍h-ōe-jī}}''' pronunciat [pe-ue- dzi], abreujat: '''POJ''', literalment: escriptura vernacla, també conegut com la transcripció de l'església (en xinès: 白话 字, pinyin: baihua zì) és un conjunt de regles d'ortografia que s'utilitzen com a sistema de transcripció per a algunes variants del xinès, especialment al sud. Va ser desenvolupat per missioners europeus al segle XIX utilitzant l'alfabet llatí.



{{ORDENA:Peh-Oe-Ji}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Xinès]]
[[Categoria:Xinès]]
[[Categoria:Fonètica]]
[[Categoria:Fonètica]]

Revisió del 20:25, 29 abr 2013

El Pe̍h-ōe-jī pronunciat [pe-ue- dzi], abreujat: POJ, literalment: escriptura vernacla, també conegut com la transcripció de l'església (en xinès: 白话 字, pinyin: baihua zì) és un conjunt de regles d'ortografia que s'utilitzen com a sistema de transcripció per a algunes variants del xinès, especialment al sud. Va ser desenvolupat per missioners europeus al segle XIX utilitzant l'alfabet llatí.