Lisis (Plató): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Lysides |
|||
Línia 13: | Línia 13: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
{{Commonscat}} |
|||
Diàlegs, vol. II (Càrmides. Lisis. Protàgoras), intr. i trad. de Joan Crexells, 2a ed. a cura de Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1932. |
Diàlegs, vol. II (Càrmides. Lisis. Protàgoras), intr. i trad. de Joan Crexells, 2a ed. a cura de Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1932. |
||
Revisió del 16:21, 12 maig 2013
Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
Primers diàlegs: |
Apologia – Càrmides – Critó |
Eutífron – Alcibíades I |
Hípias major – Hípias menor |
Ió – Laques – Lisis |
Transitoris i diàlegs mitjans: |
Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
Menexen – Menó – Fedó |
Protàgoras – El convit |
Diàlegs mitjans posteriors: |
La República – Fedre |
Parmènides – Teetet |
Últims diàlegs: |
Timeu – Crítias |
El Sofista – El Polític |
Fileb – Lleis |
Obres d'autenticitat dubtosa: |
Axíoc - Alcíone |
Clitofont – Epínomis - Eríxias |
Demòdoc – Cartes – Hiparc |
Minos – Rivals d'amor – Sísif |
Alcibíades II – Tèages |
Lisis es un diàleg de Plató sobre la natura de l'amistat. Generalment és classificat com un diàleg de joventut. Els personatges principals són Sòcrates, els nois Lisis i Menexeu, els quals són amics també de Hippothales, el qual està secretament enamorat de Lisis. Després de la primera conversa inicial, Hippothales s'amaga entre els oients. Sòcrates proposa quatre possibles nocions sobre la veritable natura de l'amistat:
- 1.Amistat entre gent que és similars, interpretada per Sòcrates com a amistat entre homes bons.
- 2.Amistat entre gent que és diferent.
- 3.Amistat entre gent que no és ni bona ni dolenta i la bona gent, en presencia del mal.
- 4.Gradualment emergent: Amistat entre aquells qui són similars (oikeioi - no afins) per la natura de les seves ànimes.
Al final, Sòcrates sembla descartar totes aquestes idees com a equivocades, encara que les seves refutacions paralògiques tenen forts indicis d'ironia sobre elles.
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lisis |
Diàlegs, vol. II (Càrmides. Lisis. Protàgoras), intr. i trad. de Joan Crexells, 2a ed. a cura de Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1932.