1G: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 13:40, 13 maig 2013

1G (o 1-G) és l'abreviació per a la telefonia mòbil de primera generació . Aquests telèfons amb tecnologia analògica van ser llançats en els anys 80. Van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de segona generació. La gran diferència entre l'1G i el 2G és que el primer és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes fan servir sistemes digitals per connectar les Radiobases a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan es fa servir 2G.

Un dels estàndards de l'1G és el NMT (Nordic Mobile Telephone), utilitzat inicialment en els països Nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre d'altres. Altres inclouen l'AMPS emprat en els Estats Units, TACS (Total Access Communications System) al Regne Unit, C-450 a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud d'Àfrica, Radiocom 2000 a França i RTMI a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes, tres estàndards, TZ-801, TZ-802, TZ-803, desenvolupats per NTT, amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard JTACS.

Anteriorment a aquestes tecnologies es va utilitzar el grup de tecnologies 0G als Estats Units, el Canadà, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Espanya, les Filipines, Jamaica, Cuba, Xile, etc.

Nota

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{MM|2L = si |FR = si | data = desembre de 2012}}
-G (o 1-G) és l'abreviació per a la telefonia mòbil de '' primera generació ''. Aquests telèfons amb tecnologia analògica i van ser llançats en els 80. Aquests van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de [[2G|segona generació]]. La major diferència entre el 1G i el 2G és que el 1G és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes fan servir sistemes digitals per connectar les Radiobases a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan es fa servir 2G.
+G (o 1-G) és l'abreviació per a la telefonia mòbil de '' primera generació ''. Aquests telèfons amb tecnologia analògica van ser llançats en els anys 80. Van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de [[2G|segona generació]]. La gran diferència entre l'1G i el [[2G]] és que el primer és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes fan servir sistemes digitals per connectar les [[Radiobases]] a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan es fa servir 2G.
-Un dels estàndards de 1G és el [[NMT]] (Nordic Mobile Telephone), usat inicialment en els països Nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre d'altres. Altres inclouen el [[AMPS]] usat en els [[Estats Units]], [[TACS]] (Total Access Communications System) al Regne Unit, [[C-450]] a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud de Àfrica, [[Radiocom 2000]] a França i [[RTMI]] a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes, tres estàndards, [[TZ-801]], [[TZ-802]], [[TZ-803]], desenvolupats per [[NTT]], amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard [[JTACS]].
+Un dels estàndards de l'1G és el [[NMT]] (Nordic Mobile Telephone), utilitzat inicialment en els països Nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre d'altres. Altres inclouen l'[[AMPS]] emprat en els [[Estats Units]], [[TACS]] (Total Access Communications System) al Regne Unit, [[C-450]] a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud d'Àfrica, [[Radiocom 2000]] a França i [[RTMI]] a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes, tres estàndards, [[TZ-801]], [[TZ-802]], [[TZ-803]], desenvolupats per [[NTT]], amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard [[JTACS]].
 Anteriorment a aquestes tecnologies es va utilitzar el grup de tecnologies [[0G]] als Estats Units, el Canadà, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Espanya, les Filipines, Jamaica, Cuba, Xile, etc.