1G

1G (o 1-G) és l'abreviació per a la telefonia mòbil de primera generació . Aquests telèfons amb tecnologia analògica van ser llançats en els anys 80. Van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de segona generació. La gran diferència entre l'1G i el 2G és que el primer és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes fan servir sistemes digitals per connectar les Radiobases a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan es fa servir 2G.

Un dels estàndards de l'1G és el NMT (Nordic Mobile Telephone), utilitzat inicialment en els països Nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre d'altres. Altres inclouen l'AMPS emprat en els Estats Units, TACS (Total Access Communications System) al Regne Unit, C-450 a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud d'Àfrica, Radiocom 2000 a França i RTMI a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes, tres estàndards, TZ-801, TZ-802, TZ-803, desenvolupats per NTT, amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard JTACS.

Anteriorment a aquestes tecnologies es va utilitzar el grup de tecnologies 0G als Estats Units, el Canadà, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Espanya, les Filipines, Jamaica, Cuba, Xile, etc.