Bartolomé Mitre: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 21 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q314362
m Bot: corregint els apòstrofs (2) i pronoms (2)
Línia 26: Línia 26:


== Inicis ==
== Inicis ==
Nasqué a [[Buenos Aires]], molt jove es va exiliar a l'[[Uruguai]], com altres opositors a [[Juan Manuel de Rosas]], durant el govern d'aquest, va actuar com a soldat i periodista a l’ Uruguai, [[Perú]], [[Xile]] i [[Bolívia]]. Es trobava en aquest últim país el [[1848]], quan va haver de desterrar-se a causa de la revolució; viatjaria al Perú i després a Xile, on fou co-redactor del diari ''El Comercio'' de [[Valparaíso]]. En aquesta ciutat, publica les biografies de [[Manuel Blanco Encalada]] i [[Thomas Cochrane]].
Nasqué a [[Buenos Aires]], molt jove es va exiliar a l'[[Uruguai]], com altres opositors a [[Juan Manuel de Rosas]], durant el govern d'aquest, va actuar com a soldat i periodista a l'Uruguai, [[Perú]], [[Xile]] i [[Bolívia]]. Es trobava en aquest últim país el [[1848]], quan va haver de desterrar-se a causa de la revolució; viatjaria al Perú i després a Xile, on fou co-redactor del diari ''El Comercio'' de [[Valparaíso]]. En aquesta ciutat, publica les biografies de [[Manuel Blanco Encalada]] i [[Thomas Cochrane]].


Més tard va escriure al diari ''El Progreso'', creat per [[Domingo Faustino Sarmiento]], des d'on va pregonar la indivisibilitat territorial de la sobirania americana, va defensar el dret al pensament dels estrangers (sempre que no anessin contra la sobirania dels països que els acollien) i la democràcia en sentit integral, i va emprendre campanyes per tal de millor social i econòmicament el poble.
Més tard va escriure al diari ''El Progreso'', creat per [[Domingo Faustino Sarmiento]], des d'on va pregonar la indivisibilitat territorial de la sobirania americana, va defensar el dret al pensament dels estrangers (sempre que no anessin contra la sobirania dels països que els acollien) i la democràcia en sentit integral, i va emprendre campanyes per tal de millor social i econòmicament el poble.
Línia 36: Línia 36:


== Presidència ==
== Presidència ==
A l'[[octubre]] de [[1862]] Mitre fou electe president de la [[República Argentina]]. Durant el seu mandat es va estendre el [[ferrocarril|sistema ferroviari]], va organitzar l’exèrcit, va difondre l'ensenyament a tots els nivells, va organitzar la Suprema Cort de Justícia, va regularitzar el deute públic, es va adoptar el sistema mètric decimal i es va fundar el crèdit públic. A més, participà a la [[Guerra de la Triple Aliança]], on l'[[Argentina]], aliada amb [[Brasil]] i l'[[Uruguai]] van envair a [[Paraguai]].
A l'[[octubre]] de [[1862]] Mitre fou electe president de la [[República Argentina]]. Durant el seu mandat es va estendre el [[ferrocarril|sistema ferroviari]], va organitzar l'exèrcit, va difondre l'ensenyament a tots els nivells, va organitzar la Suprema Cort de Justícia, va regularitzar el deute públic, es va adoptar el sistema mètric decimal i es va fundar el crèdit públic. A més, participà a la [[Guerra de la Triple Aliança]], on l'[[Argentina]], aliada amb [[Brasil]] i l'[[Uruguai]] van envair a [[Paraguai]].


== Llegat ==
== Llegat ==


Mitre també fou fundador del diari [[La Nació (Argentina)|La Nació]], un dels diaris d'ideologia conservadora més influents de [[Llatinoamèrica]], que des del 1870 es segueix publicant i ha estat sempre dirigit pels seus descendents.
Mitre també fou fundador del diari [[La Nació (Argentina)|La Nació]], un dels diaris d'ideologia conservadora més influents de [[Llatinoamèrica]], que des del 1870 se segueix publicant i ha estat sempre dirigit pels seus descendents.


Al [[1890]], davant la crisi del govern de [[Miguel Juárez Celman]], va formar part de la recentment fundada [[Unió Cívica]], de la que mes tard es separaria la [[Unió Cívica Radical]].
Al [[1890]], davant la crisi del govern de [[Miguel Juárez Celman]], va formar part de la recentment fundada [[Unió Cívica]], de la que mes tard se separaria la [[Unió Cívica Radical]].


Va morir a Buenos Aires. Les seves restes mortals descansen al [[Cementiri de la Recoleta]] de la ciutat de [[Buenos Aires]].
Va morir a Buenos Aires. Les seves restes mortals descansen al [[Cementiri de la Recoleta]] de la ciutat de [[Buenos Aires]].

Revisió del 12:42, 15 maig 2013

Infotaula de personaBartolomé Mitre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1821 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1906 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la Recoleta Modifica el valor a Wikidata
Senador de l'Argentina
1r maig 1901 – 5 juny 1902
Circumscripció electoral: Província de Buenos Aires
Senador de l'Argentina
31 maig 1894 – 30 abril 1901
Circumscripció electoral: Província de Buenos Aires
Senador de l'Argentina
11 maig 1869 – 30 abril 1874
Circumscripció electoral: Província de Buenos Aires
President de la Nació Argentina
12 octubre 1862 – 12 octubre 1868
← Juan Esteban PederneraDomingo Faustino Sarmiento →
Governador de la Província de Buenos Aires
3 maig 1860 – 11 octubre 1862
← Felipe Llavallol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, historiador, polític, periodista, lingüista, traductor Modifica el valor a Wikidata
PartitLiberal Party of Corrientes (en) Tradueix (1862–1874)
Partit Unitari (1851–1862)
Partit Colorado Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatArgentina Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit Argentí Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral
capità
soldat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDelfina María Luisa de Vedia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAdolfo Mitre, Emilio Mitre, Bartolomé Mitre Vedia, cap valor Modifica el valor a Wikidata
ParentsEsmeralda Mitre (bes-besnét) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6919947 Project Gutenberg: 37653 Modifica el valor a Wikidata

Bartolomé Mitre (Buenos Aires, 26 de juny de 1821 - 19 de gener de 1906) va ser un polític, militar, historiador, home de lletres i periodista argentí; Governador de la Província de Buenos Aires i President de la Nació Argentina el període comprès entre 1862 i 1868.

Inicis

Nasqué a Buenos Aires, molt jove es va exiliar a l'Uruguai, com altres opositors a Juan Manuel de Rosas, durant el govern d'aquest, va actuar com a soldat i periodista a l'Uruguai, Perú, Xile i Bolívia. Es trobava en aquest últim país el 1848, quan va haver de desterrar-se a causa de la revolució; viatjaria al Perú i després a Xile, on fou co-redactor del diari El Comercio de Valparaíso. En aquesta ciutat, publica les biografies de Manuel Blanco Encalada i Thomas Cochrane.

Més tard va escriure al diari El Progreso, creat per Domingo Faustino Sarmiento, des d'on va pregonar la indivisibilitat territorial de la sobirania americana, va defensar el dret al pensament dels estrangers (sempre que no anessin contra la sobirania dels països que els acollien) i la democràcia en sentit integral, i va emprendre campanyes per tal de millor social i econòmicament el poble.

Retorn

Va retornar després del derrocament de Rosas, i liderà l'aixecament de la província de Buenos Aires contra el sistema federal que la Constitució Argentina de 1853, patrocinada per Justo José de Urquiza, imposava; va ocupar diversos càrrecs de rellevància al govern provincial després de la secessió de la província, fins que el 1859 fou derrotat militarment per Urquiza, que buscava reincorporar a Buenos Aires a la Confederació Argentina.

Tot i això, es van tornar a enfrontar a la batalla de Pavón (1861), en la qual va resultar misteriosament vencedor després que Urquiza es retirés sense presentar batalla; Buenos Aires es reincorporà a la Confederació, acceptant la Constitució de 1853 però introduint alguns canvis que la van beneficiar a la reforma de la Constitució de 1860.

Presidència

A l'octubre de 1862 Mitre fou electe president de la República Argentina. Durant el seu mandat es va estendre el sistema ferroviari, va organitzar l'exèrcit, va difondre l'ensenyament a tots els nivells, va organitzar la Suprema Cort de Justícia, va regularitzar el deute públic, es va adoptar el sistema mètric decimal i es va fundar el crèdit públic. A més, participà a la Guerra de la Triple Aliança, on l'Argentina, aliada amb Brasil i l'Uruguai van envair a Paraguai.

Llegat

Mitre també fou fundador del diari La Nació, un dels diaris d'ideologia conservadora més influents de Llatinoamèrica, que des del 1870 se segueix publicant i ha estat sempre dirigit pels seus descendents.

Al 1890, davant la crisi del govern de Miguel Juárez Celman, va formar part de la recentment fundada Unió Cívica, de la que mes tard se separaria la Unió Cívica Radical.

Va morir a Buenos Aires. Les seves restes mortals descansen al Cementiri de la Recoleta de la ciutat de Buenos Aires.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartolomé Mitre