Mandioca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 23: | Línia 23: | ||
== Usos == |
== Usos == |
||
Es conrea com a aliment bàsic a molts països tropicals. La mandioca és la tercera font de [[Hidrat de carboni|hidrats de carboni]] de la humanitat.<ref> Phillips, T. P. (1983). [http:// |
Es conrea com a aliment bàsic a molts països tropicals. La mandioca és la tercera font de [[Hidrat de carboni|hidrats de carboni]] de la humanitat.<ref> Phillips, T. P. (1983). [http://hdl.handle.net/10625/18158 An overview of cassava consumption and production.] In Cassava Toxicity and Thyroid; Proceedings of a Workshop, Ottawa, 1982 (International Development Research Centre Monograph 207e). pp. 83-88 [F. Delange and R. Ahluwalia. editors]. Ottawa. Canada: International Development Research Centre. </ref><ref> Claude Fauquet and Denis Fargette, (1990) "African Cassava Mosaic Virus: Etiology, Epidemiology, and Control" ''Plant Disease'' Vol. 74(6): 404-11. [http://www.apsnet.org/pd/PDFS/1990/PlantDisease74n06_404.pdf] </ref> La mandioca es classifica com "dolça" o "amargant" depenent del nivell de la substància tòxica (glucòsids cianogènics) que conté. Una preparació poc acurada de la mandioca causa una malaltia anomenada [[konzo]]. Tanmateix els agricultors prefereixen conrear varietats "amargants" ja que són més resistents a les plagues.<ref name="leisa"> |
||
Linley Chiwona-Karltun, Chrissie Katundu, James Ngoma, Felistus Chipungu, Jonathan Mkumbira, Sidney Simukoko, Janice Jiggins (2002) ''Bitter cassava and women: an intriguing response to food security'' |
Linley Chiwona-Karltun, Chrissie Katundu, James Ngoma, Felistus Chipungu, Jonathan Mkumbira, Sidney Simukoko, Janice Jiggins (2002) ''Bitter cassava and women: an intriguing response to food security'' |
||
LEISA Magazine, volume 18 Issue 4. [http://www.leisa.info/index.php?url=article-details.tpl&p%5B_id%5D=12621 Online version] accessed on 2009-08-11. |
LEISA Magazine, volume 18 Issue 4. [http://www.leisa.info/index.php?url=article-details.tpl&p%5B_id%5D=12621 Online version] accessed on 2009-08-11. |
||
Revisió del 21:28, 19 maig 2013
Manihot esculenta  | |
|---|---|
 Arrel de mandioca sense processar | |
| Dades | |
| Font de | iuca, tapioca i Oloyti |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Euphorbiaceae |
| Gènere | Manihot |
| Espècie | Manihot esculenta Crantz |
La mandioca (Manihot esculenta), a vegades anomenada també iuca (no s'ha de confondre amb el gènere iuca o Yucca sp), és una planta de la família Euphorbiaceae. D'aquesta planta s'obté la tapioca, aliment ric en glúcids com el midó.[1]
Descripció
És un arbust perennifoli, monoic, amb arrels tuberoses engruixides, fusiformes i d'arrels fibroses. Les fulles són alternes, palmades i estipulades.
Usos
Es conrea com a aliment bàsic a molts països tropicals. La mandioca és la tercera font de hidrats de carboni de la humanitat.[2][3] La mandioca es classifica com "dolça" o "amargant" depenent del nivell de la substància tòxica (glucòsids cianogènics) que conté. Una preparació poc acurada de la mandioca causa una malaltia anomenada konzo. Tanmateix els agricultors prefereixen conrear varietats "amargants" ja que són més resistents a les plagues.[4]
L'arrel de mandioca fa de 5 a 10 cm de diàmetre i arriba a fer de 50 a 80 cm de llarg. L'interior de l'arrel pot ser blanca o grogosa. És rica en midó, calci , fòsfor i vitamina C (25 mg/100 g) però pobra en proteïnes i altres nutrients.
Notes
- ↑ Euphorbiaceae Juss.
- ↑ Phillips, T. P. (1983). An overview of cassava consumption and production. In Cassava Toxicity and Thyroid; Proceedings of a Workshop, Ottawa, 1982 (International Development Research Centre Monograph 207e). pp. 83-88 [F. Delange and R. Ahluwalia. editors]. Ottawa. Canada: International Development Research Centre.
- ↑ Claude Fauquet and Denis Fargette, (1990) "African Cassava Mosaic Virus: Etiology, Epidemiology, and Control" Plant Disease Vol. 74(6): 404-11. [1]
- ↑ Linley Chiwona-Karltun, Chrissie Katundu, James Ngoma, Felistus Chipungu, Jonathan Mkumbira, Sidney Simukoko, Janice Jiggins (2002) Bitter cassava and women: an intriguing response to food security LEISA Magazine, volume 18 Issue 4. Online version accessed on 2009-08-11.
Referències
- «June 2003 cassava market assessment». Food and Agriculture Organization, juny 2003. Arxivat de l'original el 24 de novembre del 2007. [Consulta: 11 agost 2008].
- Cereda, M.P. i Mattos, M.C.Y. «Linamarin - The Toxic Compound of Cassava». Journal of Venomous Animals and Toxins (online), 2, 1996, pàg. 6–12. DOI: 10.1590/S0104-79301996000100002.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mandioca |
- Cassava - Purdue University Horticulture
- Cassave Research at the International Institute of Tropical Agriculture (IITA)
- Cassava Biz - information service provided by the Integrated Cassava Project (ICP) of the International Institute of Tropical Agriculture (IITA), to encourage, promote, and expand agribusiness development in the cassava subsector in Nigeria.
- Cassava Pests: From Crisis to Control
- GE cassava plants that have reduced cyanogens
- GE cassava plants whose roots are over 2.5 times normal size
- The Inoculated Mind - Interview with Dr. Richard Sayre, credited with lowering cyanogen content and engineering giant cassava
- Global Cassava Development Strategy
- The Case for Cassava
- Mayans grew Manioc
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |
|
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mandioca |