Ainu: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 11: | Línia 11: | ||
| iso1= ---|iso2=mis|sil=ain}} |
| iso1= ---|iso2=mis|sil=ain}} |
||
L''''ainu''' {{IPA-en|ˈaɪnuː|}}<ref>Laurie Bauer, 2007, ''The Linguistics Student’s Handbook'', Edinburgh</ref> (Ainu: {{lang|ain|アィヌ・イタㇰ}}, ''Aynu itak''; [[Japanese language|Japanese]]: {{lang|ja|アイヌ語}} ''Ainu-go'') és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels [[ainus]] a l'illa de [[Hokkaido|Hokkaidō]] al nord del [[Japó]]. |
|||
L''''ainu''' és una llengua aïllada parlada pels [[ainus]] a l'illa de [[Hokkaido]], a les [[illes Kurils]] i, fins al segle XIX, a l'illa de [[Sakhalin]]. S'estima que el nombre de parlants no supera els 20, d'una comunitat d'unes 25.000 persones ([[1984]]), segons informa el govern de [[Hokkaido]], ja que la majoria, especialment els més joves, prefereixen parlar [[japonès]]. |
|||
Fins el segle XX, les llengües ainu es parlaven a la meitat sud de l´illa de [[Sakhalin]] (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les [[illes Kurils]]. Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu. L´últim parlant d´ainu a [[Sakhalin]] va morir el 1994 i l´ainu de [[Hokkaido|Hokkaidō]] és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols japonés en l´actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua a diari a finals dels anys 1980s. |
|||
⚫ | Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries. |
||
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a [[Hokkaido|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l´aprenen com a segon llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d´un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano], que és un parlant nadiu de la llengua ell mateix. |
|||
⚫ | Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries. |
||
== Petit vocabulari == |
== Petit vocabulari == |
Revisió del 01:00, 23 maig 2013
アイヌ イタク aynu itak | |
---|---|
Altres noms | アイヌ語 (ainu-go) |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | >1000 |
Parlants nadius | 10 (2007 ) |
Rànquing | No està entre els 100 primers |
Oficial a | --- |
Autòcton de | Hokkaido, illa de Sakhalin, illes Kurils, extrem de la península de Kamtxatka i regió de Tohoku |
Estat | Japó, Rússia |
Classificació lingüística | |
Sense classificar | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | Ainu orthography (en) i alfabet llatí |
Institució de normalització | --- |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-1 | --- |
ISO 639-2 | mis |
ISO 639-3 | ain |
SIL | ain |
Glottolog | ainu1252 |
Linguasphere | 45-B |
Ethnologue | ain |
Linguist List | ain |
UNESCO | 475 |
IETF | ain |
Endangered languages | 1212 |
L'ainu Plantilla:IPA-en[1] (Ainu: アィヌ・イタㇰ, Aynu itak; Japanese: アイヌ語 Ainu-go) és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels ainus a l'illa de Hokkaidō al nord del Japó.
Fins el segle XX, les llengües ainu es parlaven a la meitat sud de l´illa de Sakhalin (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les illes Kurils. Sols la variant de Hokkaidō sobreviu. L´últim parlant d´ainu a Sakhalin va morir el 1994 i l´ainu de Hokkaidō és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols japonés en l´actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua a diari a finals dels anys 1980s.
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a Hokkaidō però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l´aprenen com a segon llengua, especialment a la regió de Hokkaidō. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d´un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano], que és un parlant nadiu de la llengua ell mateix.
Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de Yukar, que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries.
Petit vocabulari
- Hola: Ahup yan!
- Adéu: Suy unukaran ro!
- Gràcies: Hioy'oy!
- Com et dius?: Erehe mak aye?
- Em dic Jordi: Kurehe anakne Jordi ne
- ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh