Ainu: diferència entre les revisions

Ainu
アイヌイタク aynu itak
Altres noms	アイヌ語 (ainu-go)
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	>1000
Parlants nadius	10 (2007 )
Rànquing	No està entre els 100 primers
Oficial a	---
Autòcton de	Hokkaido, illa de Sakhalin, illes Kurils, extrem de la península de Kamtxatka i regió de Tohoku
Estat	Japó, Rússia
Classificació lingüística
	Sense classificar
Característiques
Sistema d'escriptura	Ainu orthography (en) i alfabet llatí
Institució de normalització	---
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-1	---
ISO 639-2	mis
ISO 639-3	ain
SIL	ain
Glottolog	ainu1252
Linguasphere	45-B
Ethnologue	ain
Linguist List	ain
UNESCO	475
IETF	ain
Endangered languages	1212

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 01:00, 23 maig 2013

L'ainu Plantilla:IPA-en^[1] (Ainu: アィヌ・イタㇰ, Aynu itak; Japanese: アイヌ語 Ainu-go) és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels ainus a l'illa de Hokkaidō al nord del Japó.

Fins el segle XX, les llengües ainu es parlaven a la meitat sud de l´illa de Sakhalin (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les illes Kurils. Sols la variant de Hokkaidō sobreviu. L´últim parlant d´ainu a Sakhalin va morir el 1994 i l´ainu de Hokkaidō és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols japonés en l´actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua a diari a finals dels anys 1980s.

Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a Hokkaidō però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l´aprenen com a segon llengua, especialment a la regió de Hokkaidō. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d´un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano], que és un parlant nadiu de la llengua ell mateix.

Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de Yukar, que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries.

Petit vocabulari

Hola: Ahup yan!
Adéu: Suy unukaran ro!
Gràcies: Hioy'oy!
Com et dius?: Erehe mak aye?
Em dic Jordi: Kurehe anakne Jordi ne

↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh

[1] Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh

[1]

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 | iso1= ---|iso2=mis|sil=ain}}
+L''''ainu''' {{IPA-en|ˈaɪnuː|}}<ref>Laurie Bauer, 2007, ''The Linguistics Student’s Handbook'', Edinburgh</ref> (Ainu: {{lang|ain|アィヌ・イタㇰ}}, ''Aynu itak''; [[Japanese language|Japanese]]: {{lang|ja|アイヌ語}} ''Ainu-go'') és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels [[ainus]] a l'illa de [[Hokkaido|Hokkaidō]] al nord del [[Japó]].
-L''''ainu''' és una llengua aïllada parlada pels [[ainus]] a l'illa de [[Hokkaido]], a les [[illes Kurils]] i, fins al segle XIX, a l'illa de [[Sakhalin]]. S'estima que el nombre de parlants no supera els 20, d'una comunitat d'unes 25.000 persones ([[1984]]), segons informa el govern de [[Hokkaido]], ja que la majoria, especialment els més joves, prefereixen parlar [[japonès]].
+Fins el segle XX, les llengües ainu es parlaven a la meitat sud de l´illa de [[Sakhalin]] (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les [[illes Kurils]]. Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu. L´últim parlant d´ainu a [[Sakhalin]] va morir el 1994 i l´ainu de [[Hokkaido|Hokkaidō]] és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols japonés en l´actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua a diari a finals dels anys 1980s.
-Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries.
-En els darrers anys s'ha observat un augment de l'aprenentatge de l'ainu com a segona llengua, especialment a [[Hokkaido]], gràcies a l'esforç de l'activista ainu i antic membre de la Dieta japonesa [[Shigeru Kayano]], parlant nadiu de la llengua.
+Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a [[Hokkaido|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l´aprenen com a segon llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d´un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano], que és un parlant nadiu de la llengua ell mateix.
+Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries.
 == Petit vocabulari ==