Ainu: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 110: | Línia 110: | ||
=== Numerals === |
=== Numerals === |
||
Els numersls de l´ '1' al '10' són: ''sine'' '1', ''tup'' '2', ''rep'' '3', ''inep'' '4', ''asiknep'' '5' (<''aske'' ' mà' ), ''iwanpe'' '6' (10-4), ''arwanpe'' '7', ''tupesanpe'' '8' (10-2), ''sinepesanpe'' '9' (10-1), ''wanpe'' '10' (< 'dos |
Els numersls de l´ '1' al '10' són: ''sine'' '1', ''tup'' '2', ''rep'' '3', ''inep'' '4', ''asiknep'' '5' (<''aske'' ' mà' ), ''iwanpe'' '6' (10-4), ''arwanpe'' '7', ''tupesanpe'' '8' (10-2), ''sinepesanpe'' '9' (10-1), ''wanpe'' '10' (< 'dos costats').<ref>[http://lingweb.eva.mpg.de/numeral/Ainu.htm Ainu Numerals (E. Chan)]</ref> |
||
Aquestes formes es deriven dels numerals reconstruïts per al proto-ainu, que són: ''*si-nE-'' '1', ''*tuu-'' '2', ''*dE-'' '3', ''*ii-nE-'' / ''*pOqOn'' '4', ''*aski'' ~ ''*asik'' '5', ''*ii+hdan-'' '6', ''*a-d[E]+hdan'' '7', ''*tu+pE+hdan'' '8', ''*si-nE+pE+hdan'' '9', ''*hdan-'' '10.<ref>[http://language.psy.auckland.ac.nz/austronesian/language.php?id=828 Vovin, Alexander. 1993. A Reconstruction of Proto-Ainu. Leiden: E. J. Brill.]</ref> |
Aquestes formes es deriven dels numerals reconstruïts per al proto-ainu, que són: ''*si-nE-'' '1', ''*tuu-'' '2', ''*dE-'' '3', ''*ii-nE-'' / ''*pOqOn'' '4', ''*aski'' ~ ''*asik'' '5', ''*ii+hdan-'' '6', ''*a-d[E]+hdan'' '7', ''*tu+pE+hdan'' '8', ''*si-nE+pE+hdan'' '9', ''*hdan-'' '10.<ref>[http://language.psy.auckland.ac.nz/austronesian/language.php?id=828 Vovin, Alexander. 1993. A Reconstruction of Proto-Ainu. Leiden: E. J. Brill.]</ref> |
||
Revisió del 01:30, 23 maig 2013
アイヌ イタク aynu itak | |
---|---|
Altres noms | アイヌ語 (ainu-go) |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | >1000 |
Parlants nadius | 10 (2007 ) |
Rànquing | No està entre els 100 primers |
Oficial a | --- |
Autòcton de | Hokkaido, illa de Sakhalin, illes Kurils, extrem de la península de Kamtxatka i regió de Tohoku |
Estat | Japó, Rússia |
Classificació lingüística | |
Sense classificar | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | Ainu orthography (en) i alfabet llatí |
Institució de normalització | --- |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-1 | --- |
ISO 639-2 | mis |
ISO 639-3 | ain |
SIL | ain |
Glottolog | ainu1252 |
Linguasphere | 45-B |
Ethnologue | ain |
Linguist List | ain |
UNESCO | 475 |
IETF | ain |
Endangered languages | 1212 |
L'ainu Plantilla:IPA-en[1] (Ainu: アィヌ・イタㇰ, Aynu itak; japonès: アイヌ語 Ainu-go) és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels ainus a l'illa de Hokkaidō al nord del Japó.
Fins el segle XX, les llengües ainu es parlaven a la meitat sud de l´illa de Sakhalin (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les illes Kurils. Sols la variant de Hokkaidō sobreviu. L´últim parlant d´ainu a Sakhalin va morir el 1994 i l´ainu de Hokkaidō és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols japonès en l´actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua a diari a finals dels anys 1980s.
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a Hokkaidō però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l´aprenen com a segon llengua, especialment a la regió de Hokkaidō. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d´un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano], que és un parlant nadiu de la llengua ell mateix.
Tradicionalment, l´ainu no s´escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de Yukar, que explica la vida d´un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s´han començat a recollir per escrit els contes i històries.
Fonologia
Les síl.labes a són del tipus CV(C) (és a dir, tenen un començ de síl.laba obligatori i una coda de síl.laba opcional) i hi ha pocs conglomerats consonàntics.
Vocals
Hi ha 5 sons vocàlics en ainu:
Frontal | Central | Darrera | |
---|---|---|---|
Vocal tancada | i | u | |
Vocal semioberta | e | o | |
Vocal oberta | a |
Consonants
Bilabial | Consonant velar bilabialitzada | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
---|---|---|---|---|---|---|
Plosiva | p | t | k | |||
Africada | ts | |||||
Nasal | m | n | ||||
Fricativa | s | h | ||||
Aproximant | w | j | ||||
Tocant/Aletejant | ɾ |
Les plosives /p t ts k/ poden ser sonores [b d dz ɡ] entre vocals i després de nasals. Tant /ti/ com /tsi/ es realitzen com [t͡ʃi], i /s/ esdevé [ʃ] abans de /i/ i a final de síl.laba. Hi ha un poc de variació entre dialectes; al dialecte de Sakhalin, els finals sil.làbics /p, t, k, r/ varen sofrir lenició i es varen 'mesclar' donant /x/. Després de /i/, aquesta /x/ es pronouncia [ç]. Una parada glotal [ʔ] s´insereix freqüentment al començ de les paraules, precedint una vocal tònica, però no és fonèmica.
Hi ha un sistema de tons. L´accentuació de paraules específiques varia un poc entre dialectes. Generalment, les paraules que inclouen afixes tenen un cop tònic alt que recau sobre l´arrel o sobre la primera síl.laba si aquesta és tancada o té un diftong, mentre que altres paraules tenen el cop tònic en la segona síl.laba. Hi ha, però, excepcions a aquesta generalització.
Tipologia i gramàtica
L´ainu és una llengua SOV, amb postposicions. El subjecte i l´objecte es marquen habitualment amb postposicions. Els substantius es poden agrupar per a modificar-se entre ells; el substantiu principal es situa al final. Els verbs, que són intrínsecament transitius o intransitius, accepten varis afixes derivacionals.
Tipològicamente, l´ainu té un ordre de paraules (i alguns altres aspectes fonològics) semblants al japonès i al coreà, mentre que el seu elevat grau de síntesi recorda més les llengües al nord i a l´est.
Numerals
Els numersls de l´ '1' al '10' són: sine '1', tup '2', rep '3', inep '4', asiknep '5' (<aske ' mà' ), iwanpe '6' (10-4), arwanpe '7', tupesanpe '8' (10-2), sinepesanpe '9' (10-1), wanpe '10' (< 'dos costats').[2] Aquestes formes es deriven dels numerals reconstruïts per al proto-ainu, que són: *si-nE- '1', *tuu- '2', *dE- '3', *ii-nE- / *pOqOn '4', *aski ~ *asik '5', *ii+hdan- '6', *a-d[E]+hdan '7', *tu+pE+hdan '8', *si-nE+pE+hdan '9', *hdan- '10.[3]
Escriptura
Oficialment, l´ainu s´escriu amb una versió modificada del sil.labari katakana, que s´usa a l´idioma japonès per a les paraules estrangeres. También s´emplea l´alfabet llatí. L´Ainu Times usa ambdós sistemes.
Petit vocabulari
- Hola: Ahup yan!
- Adéu: Suy unukaran ro!
- Gràcies: Hioy'oy!
- Com et dius?: Erehe mak aye?
- Em dic Jordi: Kurehe anakne Jordi ne
- ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
- ↑ Ainu Numerals (E. Chan)
- ↑ Vovin, Alexander. 1993. A Reconstruction of Proto-Ainu. Leiden: E. J. Brill.