Ainu

Ainu

アイヌ イタク aynu itak
Altres noms	アイヌ語 (ainu-go)
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	>1000
Parlants nadius	10  (2007 )
Rànquing	No està entre els 100 primers
Oficial a	---
Autòcton de	Hokkaido, illa de Sakhalin, illes Kurils, extrem de la península de Kamtxatka i regió de Tohoku
Estat	Japó, Rússia
Classificació lingüística
Sense classificar
Característiques
Sistema d'escriptura	Ainu orthography (en) i alfabet llatí
Institució de normalització	---
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-1	---
ISO 639-2	mis
ISO 639-3	ain
SIL	ain
Glottolog	ainu1252
Linguasphere	45-B
Ethnologue	ain
Linguist List	ain
UNESCO	475
IETF	ain
Endangered languages	1212

L'ainu Plantilla:IPA-en (Ainu: アィヌ・イタㇰ, Aynu itak; japonès: アイヌ語 Ainu-go) és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels ainus a l'illa de Hokkaidō al nord del Japó.

Fins el segle XX, les llengües ainu es parlaven a la meitat sud de l´illa de Sakhalin (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les illes Kurils. Sols la variant de Hokkaidō sobreviu. L´últim parlant d´ainu a Sakhalin va morir el 1994 i l´ainu de Hokkaidō és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols japonès en l´actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua a diari a finals dels anys 1980s.

Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a Hokkaidō però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l´aprenen com a segon llengua, especialment a la regió de Hokkaidō. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d´un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano], que és un parlant nadiu de la llengua ell mateix.

Tradicionalment, l´ainu no s´escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de Yukar, que explica la vida d´un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s´han començat a recollir per escrit els contes i històries.

Fonologia

Les síl.labes a són del tipus CV(C) (és a dir, tenen un començ de síl.laba obligatori i una coda de síl.laba opcional) i hi ha pocs conglomerats consonàntics.

Vocals

Hi ha 5 sons vocàlics en ainu:

	Frontal	Central	Darrera
Vocal tancada	i		u
Vocal semioberta	e		o
Vocal oberta		a

Consonants

	Bilabial	Consonant velar bilabialitzada	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Plosiva	p		t		k
Africada			ts
Nasal	m		n
Fricativa			s			h
Aproximant		w		j
Tocant/Aletejant			ɾ

Les plosives /p t ts k/ poden ser sonores [b d dz ɡ] entre vocals i després de nasals. Tant /ti/ com /tsi/ es realitzen com [t͡ʃi], i /s/ esdevé [ʃ] abans de /i/ i a final de síl.laba. Hi ha un poc de variació entre dialectes; al dialecte de Sakhalin, els finals sil.làbics /p, t, k, r/ varen sofrir lenició i es varen 'mesclar' donant /x/. Després de /i/, aquesta /x/ es pronouncia [ç]. Una parada glotal [ʔ] s´insereix freqüentment al començ de les paraules, precedint una vocal tònica, però no és fonèmica.

Hi ha un sistema de tons. L´accentuació de paraules específiques varia un poc entre dialectes. Generalment, les paraules que inclouen afixes tenen un cop tònic alt que recau sobre l´arrel o sobre la primera síl.laba si aquesta és tancada o té un diftong, mentre que altres paraules tenen el cop tònic en la segona síl.laba. Hi ha, però, excepcions a aquesta generalització.

Tipologia i gramàtica

L´ainu és una llengua SOV, amb postposicions. El subjecte i l´objecte es marquen habitualment amb postposicions. Els substantius es poden agrupar per a modificar-se entre ells; el substantiu principal es situa al final. Els verbs, que són intrínsecament transitius o intransitius, accepten varis afixes derivacionals.

Tipològicamente, l´ainu té un ordre de paraules (i alguns altres aspectes fonològics) semblants al japonès i al coreà, mentre que el seu elevat grau de síntesi recorda més les llengües al nord i a l´est.

Numerals

Els numersls de l´ '1' al '10' són: sine '1', tup '2', rep '3', inep '4', asiknep '5' (<aske ' mà' ), iwanpe '6' (10-4), arwanpe '7', tupesanpe '8' (10-2), sinepesanpe '9' (10-1), wanpe '10' (< 'dos costats'). Aquestes formes es deriven dels numerals reconstruïts per al proto-ainu, que són: *si-nE- '1', *tuu- '2', *dE- '3', *ii-nE- / *pOqOn '4', *aski ~ *asik '5', *ii+hdan- '6', *a-d[E]+hdan '7', *tu+pE+hdan '8', *si-nE+pE+hdan '9', *hdan- '10.

Escriptura

Oficialment, l´ainu s´escriu amb una versió modificada del sil.labari katakana, que s´usa a l´idioma japonès per a les paraules estrangeres. También s´emplea l´alfabet llatí. L´Ainu Times usa ambdós sistemes.

Petit vocabulari

• Hola: Ahup yan!
• Adéu: Suy unukaran ro!
• Gràcies: Hioy'oy!
• Com et dius?: Erehe mak aye?
• Em dic Jordi: Kurehe anakne Jordi ne