Soldadura forta: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: zh:硬焊 |
m Bot: Traient 5 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q13389141 |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
[[da:Slaglodning]] |
[[da:Slaglodning]] |
||
[[en:Brazing]] |
|||
[[fr:Brasage]] |
[[fr:Brasage]] |
||
[[hi:ब्रेजिंग]] |
|||
[[hr:Tvrdo lemljenje]] |
|||
[[it:Brasatura]] |
[[it:Brasatura]] |
||
[[ja:ろう付け]] |
|||
[[zh:硬焊]] |
|||
Revisió del 22:20, 31 maig 2013
La soldadura forta (o groga) és una variant de la soldadura oxiacetilènica (o soldadura a gas), el procés de la qual, però, s'assembla a l'utilitzat en la soldadura tova. Els metalls que volem unir no es fonen; per soldar-los s'utilitza un aliatge d'aportació (llautó, aliatges de plata i d'alumini entre d'altres).
Temperatura de fusió
El punt de fusió de l'aliatge d'aportació sempre és inferior a la dels metalls a unir. A causa de les altes temperatures de fusió dels aliatges d'aportació (entre 800ºC i 1100ºC) cal utilitzar l'equip de soldadura oxiacetilènica. També és necessari l'us d'ulleres de protecció, guants i un davantal per protegir-se de les gotes que puguin sortir disparades.
Resistència
Pel que fa a la resistència d'aquesta tècnica de soldadura, es troba entre la resistència de la soldadura tova i la de la soldadura oxiacetilènica.
Exemples
Són necessàries pólvores desoxidants i que les superfícies que volem unir estiguin ben netes.
- Soldadura de plaques de tungstè a eines de tall, portaeines o mànecs de broques.