Koroni

Korone o Koron (llatí Corone, turc otomà Korön) fou una ciutat de Messènia a la part occidental del golf Messènic que de vegades s'anomena golf de Corone.

Segons Pausànies es va edificar al lloc d'Epeia, ciutat esmentada per Homer, quan els messenis foren reintegrats al seu país per Epaminondes, i se li va dir Coronea o Coroneia perquè el seu fundador, Epimèlides, era nadiu de Queronea a Beòcia. Aviat els messenis li van dir Korone. Estrabó en canvi diu que Korone fou edificada sobre l'homeriana Pedasus. La deïtat tutelar fou Atenea i a l'àgora hi havia una estàtua de Zeus Zoter. El port de la ciutat es deia Port dels Aqueus. Era al peu de la muntanya Temathia o Mathia avui Lykódimo, al peu de la qual hi ha l'actual ciutat de Petalidhi, que ocupa el lloc de l'antiga Korone mentre la moderna Koróni és una mica al sud, al lloc on antigament hi havia Asine. Queden bastants restes de la ciutat antiga, amb edificis i muralles i restes d'obres art. L'aigua venia de la font de Platàniston. Una mica al sud de la ciutat hi era el temple d'Apol·lo Corinti probablement al lloc de l'actual turó de Sant Elies (a la vila de Kastélia)

Història

Període antic

Korone va passar a la Lliga Aquea i Filopomen fou fet presoner quan anava a aquesta ciutat i executat a Messene al dia següent. Va perdre importància (mai n'havia tingut molta) i es va convertir en un punt irrellevant del Peloponès que com la resta de la regió va passar a Roma i va romandre dins l'imperi fins el 1205. Els bizantins la van fortificar al segle VIII per fer front als atacs àrabs.

Edat Mitjana

Mapa venecià de Korone (1686)

El 1205 fou ocupada pels cavallers francs de la Quarta Croada i integrada al feu de Jofré de Villehardouin (1205), el qual, en virtut del tractat de Sapiendza, ratificat per Miguel Paleòleg (1209), la va cedir a la República de Venècia que de fet ja s'hi havia establert des el 1206.

Els venecians, als que interessava una bona base naval, van reforçar les fortificacions i van reorganitzar l'administració. Va ser atacada pels otomans el 1428 sense èxit. Va romandre en poder de Venècia fins el 15 d'agost del 1500 en què es va rendir i fou ocupada pels otomans (17 d'agost de 1500) junt amb Navarino, durant la guerra Otomano-veneciana. Molts habitants van fugir a les illes Jòniques (sobretot a Zante i Cefalònia) i al sud d'Itàlia, durant l'ocupació otomana. Una guarnició de 500 geníssers i 1.000 azabs.

El 1532 la flota cristiana del Papa, Carles V, i els cavallers de Malta dirigits per l'almirall genovès Andrea Dòria van ocupar Korone; els otomans van intentar recuperar-la la primavera del 1533 però foren rebutjats; llavors van enviar contra la fortalesa al pirata Barba-roja (hivern del 1533 al 1534) i com que els defensors patien una epidèmia de pesta, i l'hivern era rigorós, la van abandonar vers Nàpols, sense lluita, per ordre del seu comandant Mendoza (1534) i es van emportar a dos mil habitants que es van establir al sud d'Itàlia. Els otomans la van recuperar immediatament.

Fou seu d'un Kada dependent del sandjak de Modon (i des el 1582 al sandjak de Mistra) dins la liwa de Morea. La fortalesa i el seu territori eren feu imperial (khass-i-humayyun).

El 1685 en iniciar-se la guerra de la Santa Lliga (1684-1699), Francesco Morosini la va ocupar després d'un setge que va durar del 25 de juny al 7 d'agost de 1685, i fou una altra vegada possessió de Venècia. L'agost del 1715 els otomans dirigits pel gran visir Corlulu Ali Pasha la van reconquerir i famílies turques es van establir dins les muralles mentre els grecs eren expulsats fora d'aquestes muralles. Els otomans la van mantenir fins el 1828 quan va passar a Grècia.

Ciutat Moderna

Els otomans van sortir de la ciutat amb el reconeixement de la independència grega i Korone va romandre des llavors dins l'estat grec . El castell, avui en ruïnes, té unes 40 hectàrees. L'antic monestir d'Agios Ioannis és la principal edificació religiosa i motiu d'un incipient turisme. La ciutat no arriba als tres mil habitants.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Koroni