Palau Moja: diferència entre les revisions
El cognom era Sarriera de la noble nissaga de Girona |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
El '''Palau Moja''' és una [[casa]] senyorial d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]] que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de [[Barcelona]], cantonada amb [[la Rambla]]. Fou feta construir el [[1774]] pel marquès de [[Moja]] i la seva esposa Maria Lluïsa de Copons a l'indret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de [[Barcelona]]. L'arquitecte encarregat del projecte fou [[Josep Mas i Dordal]], autor de l'[[església de la Mercè]], de [[Sant Vicenç de Sarrià]] i del palau episcopal de Barcelona. Les obres van durar 10 anys i finalment va ser inaugurat el [[1784]].<ref name="pc">poblesdecatalunya.cat, [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1896 Fitxa del Palau Moja al web pobles de Catalunya]</ref> |
El '''Palau Moja''' és una [[casa]] senyorial d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]] que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de [[Barcelona]], cantonada amb [[la Rambla]]. Fou feta construir el [[1774]] pel marquès de [[Moja]] i la seva esposa Maria Lluïsa de Copons a l'indret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de [[Barcelona]]. L'arquitecte encarregat del projecte fou [[Josep Mas i Dordal]], autor de l'[[església de la Mercè]], de [[Sant Vicenç de Sarrià]] i del palau episcopal de Barcelona. Les obres van durar 10 anys i finalment va ser inaugurat el [[1784]].<ref name="pc">poblesdecatalunya.cat, [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1896 Fitxa del Palau Moja al web pobles de Catalunya]</ref> |
||
En morir sense descendència Josepa de |
En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons l'any 1865, el [[Palau (arquitectura)|palau]] fou comprat pel comerciant d'esclaus i navilier [[Antonio López y López]], primer marquès de Comillas, que s'hi va instal·lar el [[1875]],<ref name="pc"/> i aquell any s'hi allotjà [[Alfons XII d'Espanya]] en la seva visita a [[Barcelona]].<ref>{{citar llibre |cognom=Subirachs i Burgaya |nom=Judit |títol=L'escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme |url=http://books.google.es/books?id=ailqyrTOKCsC&pg=PA202&lpg=PA202&dq=1869+incendi+palau+reial&source=bl&ots=rkiTjl_5Oj&sig=4dAgMLm52iohYza4pzTAs1WIQpQ&hl=ca&sa=X&ei=DmAmUIjyHMXH0QXo1ICgCg&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=1869%20incendi%20palau%20reial&f=false |editorial=Judit Subirachs i Burgaya |data=1994 |pàgines=p.202 |isbn=8478265775 }}</ref> |
||
Al Palau també hi va residir el poeta [[Jacint Verdaguer]],<ref name="pc"/> protegit del marquès de Comillas i capellà de la família. També hi han fet estada visitants il·lustres com [[Sant Joan Bosco]], [[Alfons XII]] o l'actual rei [[Joan Carles I]], quan era príncep.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=d343ef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d343ef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=a8d6ba04877a8110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD El Palau Moja, un palau de novel·la]</ref> |
Al Palau també hi va residir el poeta [[Jacint Verdaguer]],<ref name="pc"/> protegit del marquès de Comillas i capellà de la família. També hi han fet estada visitants il·lustres com [[Sant Joan Bosco]], [[Alfons XII]] o l'actual rei [[Joan Carles I]], quan era príncep.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=d343ef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d343ef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=a8d6ba04877a8110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD El Palau Moja, un palau de novel·la]</ref> |
||
Revisió del 06:19, 8 juny 2013
El Palau Moja és una casa senyorial d'estil neoclàssic que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de Barcelona, cantonada amb la Rambla. Fou feta construir el 1774 pel marquès de Moja i la seva esposa Maria Lluïsa de Copons a l'indret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Mas i Dordal, autor de l'església de la Mercè, de Sant Vicenç de Sarrià i del palau episcopal de Barcelona. Les obres van durar 10 anys i finalment va ser inaugurat el 1784.[1]
En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons l'any 1865, el palau fou comprat pel comerciant d'esclaus i navilier Antonio López y López, primer marquès de Comillas, que s'hi va instal·lar el 1875,[1] i aquell any s'hi allotjà Alfons XII d'Espanya en la seva visita a Barcelona.[2]
Al Palau també hi va residir el poeta Jacint Verdaguer,[1] protegit del marquès de Comillas i capellà de la família. També hi han fet estada visitants il·lustres com Sant Joan Bosco, Alfons XII o l'actual rei Joan Carles I, quan era príncep.[3]
Part dels seus jardins van ser usats per construir els magatzems SEPU.[1]
Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya[4] i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del mes de desembre de 2010 s'anomena Sala Max Cahner en honor del primer Conseller de Cultura de l'etapa Pujol.[5]
Galeria d'imatges
-
Entrada principal -
Escala interior -
Celobert -
Bust d'Antonio López y López, Marquès de Comillas -
Entrada al Palau amb cartell de l'exposició sobre Joan Maragall
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 poblesdecatalunya.cat, Fitxa del Palau Moja al web pobles de Catalunya
- ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme. Judit Subirachs i Burgaya, 1994, p.202. ISBN 8478265775.
- ↑ El Palau Moja, un palau de novel·la
- ↑ Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural
- ↑ Cultura21, La Generalitat ret homenatge a l’exconseller de Cultura Max Cahner
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Moja |