Publi Licini Cras Dives Mucià: diferència entre les revisions
+ Ref |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Publi Licini Cras Dives Mucià''' ({{lang-la|Publius Licinius Crassus Dives Mucianus}}) fou fill de [[Publi Muci Escevola (cònsol)|Publi Muci Escevola]] que fou cònsol el 175 aC i germà de [[Publi Muci Escevola (jurista)|Publi Muci Escevola]] que fou cònsol el 133 aC. Fou adoptat probablement per [[Publi Licini Cras]] el fill del cònsol del 205 aC [[Publi Licini Cras Dives I|Publi Licini Cras Dives]]. |
'''Publi Licini Cras Dives Mucià''' ({{lang-la|Publius Licinius Crassus Dives Mucianus}}) fou fill de [[Publi Muci Escevola (cònsol)|Publi Muci Escevola]] que fou cònsol el 175 aC i germà de [[Publi Muci Escevola (jurista)|Publi Muci Escevola]] que fou cònsol el 133 aC. Fou adoptat probablement per [[Publi Licini Cras]] el fill del cònsol del 205 aC [[Publi Licini Cras Dives I|Publi Licini Cras Dives]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Encylopedia Britannica |volum=vol.6 |url=http://books.google.es/books?id=zuJFAAAAYAAJ&q=Publius+Licinius+Crassus+Dives+Mucianus+adopted&dq=Publius+Licinius+Crassus+Dives+Mucianus+adopted&hl=ca&sa=X&ei=MHW0UeHBD6iv7AbUqIGwDw&ved=0CGYQ6AEwBw |llengua=anglès |editorial=Encyclopedia Britannica |data= |pàgines=703 |isbn=0852291736}}</ref> |
||
[[Ciceró]] diu que fou candidat a [[Edil romà|edil]] i ho devia arribar a ser com a part del ''[[cursus honorum]]''. |
[[Ciceró]] diu que fou candidat a [[Edil romà|edil]] i ho devia arribar a ser com a part del ''[[cursus honorum]]''. |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
Fou un bon orador però [[Ciceró]] diu que inferior a [[Publi Sulpici Galba]]. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent. |
Fou un bon orador però [[Ciceró]] diu que inferior a [[Publi Sulpici Galba]]. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent. |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
{{Cònsols romans|623}} |
{{Cònsols romans|623}} |
||
<!--Categories--> |
|||
{{ORDENA:Licini Cras Dives Mucia, Publi}} |
{{ORDENA:Licini Cras Dives Mucia, Publi}} |
||
[[Categoria:Gens Licínia|Cras Dives Mucia, Publi]] |
[[Categoria:Gens Licínia|Cras Dives Mucia, Publi]] |
||
[[Categoria:Gens Múcia|Cras Dives Mucia, Publi]] |
[[Categoria:Gens Múcia|Cras Dives Mucia, Publi]] |
||
| Línia 22: | Línia 23: | ||
[[Categoria:Edils romans]] |
[[Categoria:Edils romans]] |
||
[[Categoria:Juristes romans]] |
[[Categoria:Juristes romans]] |
||
<!--Interwikis--> |
|||
Revisió del 14:36, 9 juny 2013
Publi Licini Cras Dives Mucià (llatí: Publius Licinius Crassus Dives Mucianus) fou fill de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 175 aC i germà de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 133 aC. Fou adoptat probablement per Publi Licini Cras el fill del cònsol del 205 aC Publi Licini Cras Dives.[1]
Ciceró diu que fou candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del cursus honorum.
El 131 aC fou cònsol i Pontífex Màxim. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega Luci Valeri Flac, que era Flamen Martialis, de prendre el comandament contra Aristònic de Pèrgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa, però també es va decantar per l’obediència a les ordres del Pontífex Màxim.
Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya fou desafortunada i fou derrotat a Leucae i capturat en la seva fugida entre Elaea i Esmirna; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons Tit Livi fou el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que Escipió Nasica ho havia fet abans el 133 aC i fou justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.
El seu cos fou enterrat a Esmirna i el seu cap fou enviat a Aristònic que l’any següent fou derrotat per Perpenna i executat a Roma. Ciceró l’esmenta com a gran orador i jurista i Gel·li, citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats
| « | quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus | » |
La seva filla Licínia Major es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba fill de Servi Sulpici Servi Galba (cònsol el 144 aC); l’altra filla, Licínia Menor, fou l’esposa de Gai Semproni Grac.
Fou un bon orador però Ciceró diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent.
Referències
- ↑ Encylopedia Britannica (en anglès). vol.6. Encyclopedia Britannica, p. 703. ISBN 0852291736.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
509 aC: C. Papirius 460 aC: Q. Furius 431 aC: A. Cornelius Cossus 420 aC: M. Folius 397 aC: Sp. Minucius Augurinus 390 aC: M. Fabius Vibulanus 390 aC: M. Fabius Ambustus 332 aC: P. Cornelius Calussa 304 aC: P. Cornelius Scipio Barbatus 254 aC: Tib. Coruncanius 243 aC: L. Caecilius Metellus 221 aC: L. Cornelius Lentulus Caudinus 213 aC: M. Cornelius Cethegus 212 aC: P. Licinius Crassus Dives 183 aC: C. Servilius 180 aC: M. Aemilius Lepidus 150 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132 aC: P. Licinius Crassus Dives Mucianus 130 aC: P. Mucius Scaevola 114 aC: L. Caecilius Metellus Delmaticus 103 aC: Cn. Domitius Ahenobarbus 89 aC: Q. Mucius Scaevola 81 aC: Q. Caecilius Metellus Pius 63 aC: C. Iulius Caesar 57 aC: C. Scribonius Curio 44 aC: M. Aemilius Lepidus 12 aC: Imperator Caesar Augustus |