Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman

Palau de l'Aljaferia

Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman (en àrab: أبو عامر يوسف بن أحمد بن هود المؤتمن, Abū ʿĀmir Yūsuf ibn Aḥmad ibn Hūd al-Muʾtaman) fou emir de Saraqusta del 1081 al 1085. Era membre de la dinastia Banu Hud i va succeir al seu pare Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín. La data del inici del regnat es dubtosa ja que s'han trobat algunes monedes del seu pare que estarien datades el 1082 i fins i tot més tard. Fou un erudit que va escriure diverses obres de matemàtiques. Va morir vers el 1085 i el va succeir el seu fill Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir.

Biografia

Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman va ser emir de Saraqusta en el seu moment de màxima esplendor, després el puixant regnat del seu pare al-Múqtadir. Va ser, així mateix, un rei erudit, protector de les ciències, de la filosofia i de les arts. Un exemple de rei savi, coneixedor de les matemàtiques —disciplina de la qual va escriure un tractat, el Kitab al-Istikmal , o Llibre de perfecció (en àrab, كتاب الإستكمال)—, l'astrologia i la filosofia, que va continuar la labor del seu pare al-Múqtadir creant una cort de savis intel·lectuals que tenia com a marc el Palau de l'Aljaferia, anomenat, en aquesta època, el «palau de l'alegria».

Al-Mútaman va heretar d'al-Múqtadir el 1081 la part occidental de l'emirat de Saraqusta, que comprenia Saragossa, Tudela, Osca i Calataiud, i Al Múndir es va quedar amb la zona costanera del regne: Lleida, Montsó, Tortosa i Dénia.

L'any 1081 l'empenta del rei aragonès Sanç Ramires era considerable, amenaçant les fronteres de l'emirat des del nord. Per resistir-ho, al-Mútaman va comptar amb els serveis de les tropes mercenàries d'El Cid, que va rebre a més l'encàrrec de reincorporar a Saragossa els territoris orientals del seu parent Mundir, aliat d'Aragó. Els enfrontaments a la franja fronterera van ser constants, però cap va aconseguir reunificar el territori patern.

El Cid va servir a al-Mútaman durant tot el regnat del monarca húdida.

En aquesta etapa està ben documentat el servei del Cid, bandejat el 1081 de Castella per dur a terme ràtzies en contra dels interessos d'Alfons VI de Lleó a territoris de Toledo, llavors tributari d'aquest rei i que, per això, no havia de ser atacada per tropes castellanes.

El Cid seguiria al servei d'al-Mútaman fins el 1086, moment en què Saragossa va ser assetjada per Alfonso VI. Si El Cid va trencar els llaços amb al-Mútaman o el seu hereu al-Mustaín a causa d'un conflicte d'interessos personal entre la defensa de Saragossa i el seu senyor natural, per ser el rei de Castella qui l'atacava, o si va ser condonat el seu desterrament, a l'apreciar Alfonso la utilitat d'aquest cavaller en el seu exèrcit, és quelcom que encara no s'ha esclarit en la seva totalitat.

El Cid va ser capaç de contenir als aragonesos fins a 1083, any en què Sanç Ramires va prendre la línia de fortificacions que protegien les ciutats de la taifa de Saraqusta, com la de Graus ,que amenaçava Barbastre; a la zona oriental, Ayerbe, Bolea i Arascués, que posaven en perill a Osca; i Arguedas, que apuntava a la conquesta de Tudela.

Les relacions de Saragossa amb el seu protectorat, València, es van estrènyer mitjançant aliances matrimonials. Però València estava immersa en un complex joc d'aliances. Alfons VI, utilitzant la diplomàcia, va aconseguir que el rei al-Qàdir de Toledo li lliurés la ciutat el 1085 a canvi de la seva ajuda per desbancar de València a Abu Bakr, el que va suposar, de fet, la presa de Toledo per al rei de Lleó i Castella. Així, el regne de Saragossa quedava desconnectat de la resta d'Al-Àndalus per la via tradicional que passava pel centre de la península i, des d'aquest moment, la seva comunicació es va veure restringida a la que connectava amb València costejant el llevant. L'any de la pèrdua de Toledo va ser, així mateix, el de la mort d'al-Mútaman.

Matemàtiques

El teorema de Ceva, descobert per al-Mútaman

L'obra mestra en l'àmbit intel · lectual del-Mu'tamán va ser el seu Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques ( Kitab al-istikmal) que a més de ser un compendi de la matemàtica grega de Euclides i Arquimedes entre uns altres, i transmetre els ensenyaments de Thabit ibn Qurra, els Banu Musa i Ibn al-Haytha, introdueix teorema s originals. La seva obra va ser transmesa a través de Maimònides a Egipte, i d'allí es va difondre pel centre de Àsia, documentant fins i tot en Bagdad al segle XIV , si bé la seva influència no va arribar a Occident.

De la seva obra es conserven dues còpies, la primera va ser trobada a la Biblioteca l'Askeri Müze de Istanbul el 1985, procedent de la biblioteca del sultà otomà Mehmed II, que va ser heretada per seu fill Bayaceto II. Posteriorment es va trobar una segona còpia en El Caire.

El Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques tracta els nombres irracionals, seccions còniques, la quadratura del segment parabòlic, volums i àrea s de diversos cossos geomètrics o el traçat de la tangent de una circumferència, entre altres problemes matemàtics.

Només la primera part del Kitab al-istikmal superava en extensió als Elements d'Euclides. En l'obra del rei saragossà apareix una proposta de categorització de les matemàtiques en espècies aristotèliques, dividint-les en l'espècie de la aritmètica, dues per a la la geometria i de nou dos quant a la estereometría, en el que ens ha arribat.

A Al-Mutamán es deu la primera formulació coneguda del Teorema de Giovanni Ceva, que no seria conegut a Europa fins a 1678 en l'obra De lineis rectis de l'esmentat geòmetra italià i que es pot enunciar com segueix:

«	Sea ABC un triángulo y D, E, F son puntos en los lados BC, CA y AB. Se dibujan líneas rectas AD, BE y CF. Esas tres líneas se intersecan en un punto si y solo si ${\frac {AF}{FB}}={\frac {AE}{EC}}{\frac {CD}{DB}}$.	»
— Al-Mu'tamán, Kitab al-Istikmal