El soldat fanfarró: diferència entre les revisions
m Bot: Rv. edic. de 62.57.51.69 (disc) a vers. 9160671 de ArnauBot (disc) |
|||
Línia 8: | Línia 8: | ||
*'''Periplectomen''' (''el que teixeix embolics'') vell que viu al costat de l'esclau |
*'''Periplectomen''' (''el que teixeix embolics'') vell que viu al costat de l'esclau |
||
*'''Escèler''', esclau de Pirgopolínices. |
*'''Escèler''', esclau de Pirgopolínices. |
||
*'''Filocomàsia''', estimada de |
*'''Filocomàsia''', estimada de Pleúsicles, raptada per Pirgopolínices |
||
*''' |
*'''Plèusicles''' (més o menys ''el navegant''), jove atenès. |
||
*'''Acrotelèutia''', cortesana. |
*'''Acrotelèutia''', cortesana. |
||
*'''Lucrió''', criat de Pirgopolínices. |
*'''Lucrió''', criat de Pirgopolínices. |
Revisió del 04:15, 17 juny 2013
El soldat fanfarró (en llatí Miles gloriosus) és una comèdia escrita pel comediògraf romà Plaute basada en una comèdia grega anterior, ara perduda, intitulada Alazon. L'acció té lloc a Èfes, una ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor, famosa pel seu temple d'Àrtemis, una de les Set Meravelles del Món Antic. El personatge principal (el soldat fanfarró) ha esdevingut un arquetip literari.
Personatges
- Pirgopolínices (l'arrasador de moltes torres), soldat
- Palestrió, (lit: el lluitador), esclau.
- Artotrogos, (lit:l'endrapador de pa), paràsit.
- Periplectomen (el que teixeix embolics) vell que viu al costat de l'esclau
- Escèler, esclau de Pirgopolínices.
- Filocomàsia, estimada de Pleúsicles, raptada per Pirgopolínices
- Plèusicles (més o menys el navegant), jove atenès.
- Acrotelèutia, cortesana.
- Lucrió, criat de Pirgopolínices.
- Milfidipa, criada d'Acrotelèutia.
Argument
Pirgopolínices, un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus, rapta Filocomàsia, una cortesana atenesa, i se l'emporta a Efes amb ell; a més a més, el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates Palestrió, criat del jove atenès Plèusides, l'enamorat de Filocomàsia. Plèusides viatja a Efes per intentar recuperar Filocomàsia, i s'hostatja a la casa del costat de la del militar. El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler, un dels criats del militar, descobreix Filocomàsia i Plèusides fent-se petons, però ells i Palestrió ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomàsia (que era qui s'estava besant amb Plèusides).
Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusides i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni Filocomàsia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusides fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El militar allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se'n va amb Plèusides i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest darrer l'hi reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa que ha vist Filocomàsia i Plèusides fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrió i per la seva pròpia vanitat.
Enllaços externs
- Text de Miles Gloriosus (llatí)
- Text de Miles Gloriosus (anglès)