Jean-Baptiste Camille Corot

Jean-Baptiste Camille Corot

Jean-Baptiste Camille Corot (fotografiat per Nadar)
Biografia
Naixement	26 de juliol de 1796 París
Mort	22 de febrer de 1875(1875-02-22) (als 78 anys) París
Causa de mort	Càncer d'estómac
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 24 Grave of Corot (en)
Dades personals
Nacionalitat	França
Formació	Lycée Corneille (1807–1812) Acadèmia Suïssa
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Bèlgica Amsterdam Roma Dordrecht Rotterdam La Haia Nàpols París Barbizon Trouville-sur-Mer Dieppe Honfleur Londres
Ocupació	pintor, dibuixant, gravador, fotògraf, dibuixant projectista
Membre de	Escola de Barbizon
Art	Pintura
Gènere	Paisatge, al·legoria, art sacre, art de gènere, pintura d'història, marina, nu i retrat
Moviment	Precursor de l'impressionisme
Catàleg raonat	L'Œuvre de Corot (1905)
Professors	Achille Etna Michallon i Jean-Victor Bertin
Alumnes	Berthe Morisot, Charles Le Roux, Victor Alfred Paul Vignon, Auguste Anastasi, Louis Auguste Auguin, Louis Aimé Japy, Marcellin de Groiseilliez, Léopold Desbrosses i Antoine Chintreuil
Obra
Obres destacables (dècada del 1860) Nimfes i faunes
Família
Cònjuge	cap valor
Premis (29 juny 1867)  Oficial de la Legió d'Honor (25 juliol 1846)  Cavaller de la Legió d'Honor
Obres destacables
La dama de blau (detall)
Signatura

Jean-Baptiste Camille Corot (París, 26 de juliol de 1796 - 22 de febrer de 1875) fou un pintor francès.

Biografia

De família rica, Corot va rebre una educació burgesa i els seus estudis secundaris a Rouen, entre 1807 i 1812, que el van marcar al llarg de la seva vida. Allí vivia amb un amic anomenat Sennegon, lector de Rousseau i pròxim a les idees il·lustrades, de qui va adquirir el gust per la natura.

Va continuar la seva formació a Poissy i en concloure-la, va comunicar a la seva família el seu desig de ser pintor, però el seu pare s'hi negà i el va contractar com a aprenent al negoci familiar. Camille no va cedir i dedicava gairebé tota la seva jornada laboral a dibuixar, per la qual cosa la família va acabar per entendre la seva vocació i en va finançar la seva formació artística.

En el seu primer i més llarg viatge a Itàlia, entre 1822 i 1825, va descobrir els efectes de la rotunda llum meridional a Roma i els seus voltants i, més encara, a Tívoli i a la vora de Nàpols. Els temes pintats a Itàlia són, amb freqüència, les restes de monuments de l'Antiguitat romana, tantes vegades pintats per artistes de tot Europa que acudien a Roma a completar la seva formació, però mentre altres pintors repetien els models poètics del classicisme acadèmic, Corot els va pintar tal com els veia, com a volums que, sense perdre la seva significació històrica, variaven segons indiquessin els seus ulls.

La llum italiana li ensenyaria una de les seves aportacions fonamentals al llenguatge pictòric de la modernitat: "El dibuix -deia Corot- és el primer que cal buscar. Seguidament, els valors. Aquests són els punts de suport. Després el color i, finalment, l'execució".

A França, Corot preferia les hores d'alba i el crepuscle, quan la llum es difumina, per sortir al camp a pintar. Però a Itàlia va aprendre que el color passava així a ser un factor relatiu, el paper del qual a la tela depenia dels altres tons que l'envoltaven. Amb això no tan sols estava avançant un principi essencial del llenguatge impressionista, sinó de tota la pintura moderna. Corot va influir de forma molt important en l'estil i personalitat pictòrica del pintor olotí Josep Olivet Legares.

Obres destacades

• Diana i Acteó, (1836) Metropolitan Museum of Art, Nova York
• Record de Mortefontaine (1864) Museu Louvre de París
• Escena rural (1873) Museu Toulouse-Lautrec Albi

Galeria

• 
  Senyora Mandolina
• 
  Catedral de Chartres
• 
  Molí
• 
  Marietta (odalisca)
• 
  Autoretrat
• 
  Centre de Duai
• 
  Zíngara amb mandolina
• 
  Port Vell d'Honfleur
• 
  Les roques
• 
  La Piazetta (Venècia)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Baptiste Camille Corot

• Pintures de Corot (anglès)