August II de Polònia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|August II the Strong}} a partir de an:Augusto II de Polonia
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Louis de Silvestre-August II.jpg|333px|dreta|El rei '''Frederic August I de Saxònia''']]
[[Fitxer:Louis de Silvestre-August II.jpg|233px|dreta|El rei '''August II de Polònia''']]
'''Frederic August I de Saxònia''' o '''August II de Polònia''' ([[Dresden]], [[12 de maig]] de [[1670]] - [[1733]]) fou Elector de [[Saxònia]] des de [[1694]] fins a [[1733]] i rei de [[1697]] fins a la seva mort en diverses interrupcions.
'''Frederic August I de Saxònia''', '''August II de Polònia''' o '''August el Fort''' ([[Dresden]], [[12 de maig]] de [[1670]] - [[1733]]) fou [[Electorat de Saxònia|Elector de Saxònia]] des de [[1694]] fins a [[1733]] i [[rei de Polònia]] (1697-1706 i 1709-33).


==Família==
== Naixement i família ==
Era fill de l'elector [[Joan Jordi III de Saxònia]] i de la princesa [[Anna Sofia de Dinamarca]]. Frederic August era nét per via paterna de l'elector [[Joan Jordi II de Saxònia]] i de la marcgravina [[Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth]]; mentre que per via materna ho era del rei [[Frederic III de Dinamarca]] i de la duquessa [[Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg]].
Era fill de l'elector [[Joan Jordi III de Saxònia]] i de la princesa [[Anna Sofia de Dinamarca]]. Frederic August era nét per via paterna de l'elector [[Joan Jordi II de Saxònia]] i de la marcgravina [[Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth]]; mentre que per via materna ho era del rei [[Frederic III de Dinamarca]] i de la duquessa [[Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg]]. El dia [[20 de gener]] de [[1693]] es casà a [[Bayreuth]] amb la [[marcgravina]] [[Cristiana de Brandenburg-Bayreuth]], filla del marcgravi [[Cristià II de Brandenburg-Bayreuth]] i de la duquessa [[Sofia Lluïsa de Württemberg]]. La parella tingué un únic fill SM l'elector-rei [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], nat a Dresden el [[1696]] i mort a Dresden el [[1763]]. Es casà amb l'arxiduquessa [[Maria Josepa d'Àustria]]. Entre els molts fills il·legítims destaca: SAR el príncep [[Maurici de Saxònia]], comte de Saxònia. Nat a [[Goslar]] el [[1696]] i mort a [[Chambord]] el [[1750]].

== Núpcies i descendents==
El dia [[20 de gener]] de [[1693]] es casà a [[Bayreuth]] amb la [[marcgravina]] [[Cristiana de Brandenburg-Bayreuth]], filla del marcgravi [[Cristià II de Brandenburg-Bayreuth]] i de la duquessa [[Sofia Lluïsa de Württemberg]]. La parella tingué un únic fill:
* SM l'elector-rei [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], nat a Dresden el [[1696]] i mort a Dresden el [[1763]]. Es casà amb l'arxiduquessa [[Maria Josepa d'Àustria]].

Entre els molts fills il·legítims destaca: SAR el príncep [[Maurici de Saxònia]], comte de Saxònia. Nat a [[Goslar]] el [[1696]] i mort a [[Chambord]] el [[1750]].


== L'aventura polonesa ==
== L'aventura polonesa ==
[[Fitxer:RP 1701.JPG|thumb|esquerra|300px|Polònia durant el regnat d''''August II de Polònia'''. ]]
[[Fitxer:RP 1701.JPG|thumb|esquerra|300px|Polònia durant el regnat d''''August II de Polònia'''. ]]
Amb la mort inesperada del seu germà gran, l'elector [[Joan Jordi IV de Saxònia]] el [[1694]], accedí al tron de [[Saxònia]]. Per tal d'accedir al tron polonès, es convertí al catolicisme fet que fou qualificat d'espectacular pel fet que els ducs de [[Saxònia]] havien estat qualificats tradicionalment dels '''Campions de la Reforma'''. Malgrat que aquest fet significà a la llarga l'elecció de l'elector com a rei de [[Polònia]], [[Saxònia]] perdé el rol de líder entre els països germànics de tradició protestant, rol que adoptaria [[Prússia]] a partir de llavors.
Amb la mort inesperada del seu germà gran, l'elector [[Joan Jordi IV de Saxònia]] el [[1694]], accedí al tron de [[Electorat de Saxònia|Saxònia]]. Per tal d'accedir al tron polonès, es convertí al catolicisme fet que fou qualificat d'espectacular pel fet que els ducs de Saxònia havien estat qualificats tradicionalment dels '''Campions de la Reforma'''. Malgrat que aquest fet significà a la llarga l'elecció de l'elector com a rei de [[regne de Polònia|Polònia]], Saxònia perdé el rol de líder entre els països germànics de tradició protestant, rol que adoptaria [[Prússia]] a partir de llavors.


Degut al fet que Frederic August garantir respectar la fe religiosa dels seus súbdits, aquest fet provocà fortes friccions entre el Papat i [[Saxònia]]. Aquest fet, sumat a les enormes despeses econòmiques que significava l'elecció polonesa, l'accés al tron de [[Polònia]] per Frederic August I fou anomenat l'Aventura Polonesa. Malgrat tot, Frederic August mantingué una política luterana tot i la seva conversió al catolicisme fet que és interpretat com un requisit per ser escollit rei de Polònia.
Degut al fet que Frederic August garantir respectar la fe religiosa dels seus súbdits, aquest fet provocà fortes friccions entre el Papat i [[Electorat de Saxònia|Saxònia]]. Aquest fet, sumat a les enormes despeses econòmiques que significava l'elecció polonesa, l'accés al tron de [[regne de Polònia|Polònia]] per Frederic August I fou anomenat l'Aventura Polonesa. Malgrat tot, Frederic August mantingué una política luterana tot i la seva conversió al catolicisme fet que és interpretat com un requisit per ser escollit rei de Polònia.


Després de la mort del rei [[Joan III Sobieski]] a Polònia, i gràcies a la conversió de Frederic August al catolicisme, l'elector de Saxònia fou escollit rei de Polònia el [[1697]] amb el suport diplomàtic de [[Rússia]] i [[Àustria]], i el suport financer del banquer jueu [[Berend Lehmann]].
Després de la mort del rei [[Joan III Sobieski]] a Polònia, i gràcies a la conversió de Frederic August al catolicisme, l'elector de Saxònia fou escollit rei de Polònia el [[1697]] amb el suport diplomàtic de [[imperi Rus|Rússia]] i [[arxiducat d'Àustria|Àustria]], i el suport financer del banquer jueu [[Berend Lehmann]].


Frederic August I de Saxònia fou el segon candidat que rebé més vots. El primer fou [[Francesc Lluís de Conti]], però aquest refusà acceptar el tron polonès. El candidat menys votat fou [[Jaume Lluís Sobieski]]. Per aquesta raó, Frederic August I fou molt discutit entre els polonesos.
Frederic August I de Saxònia fou el segon candidat que rebé més vots. El primer fou [[Francesc Lluís de Conti]], però aquest refusà acceptar el tron polonès. El candidat menys votat fou [[Jaume Lluís Sobieski]]. Per aquesta raó, Frederic August I fou molt discutit entre els polonesos.


Durant el regnat de Frederic August I de Saxònia continuà la guerra contra l'[[imperi Otomà]]. Després de la desfeta otomana a la [[Batalla de Podhajce]] el [[1698]] es signà el [[Tractat de Karlowitz]] el [[1699]] pel qual s'annexà la regió de [[Podòlia]] i la de [[Kamienic Podolski]].
Durant el regnat de Frederic August I de Saxònia continuà la guerra contra l'[[Imperi Otomà]]. Després de la desfeta otomana a la [[Batalla de Podhajce]] el [[1698]] es signà el [[Tractat de Karlowitz]] el [[1699]] pel qual s'annexà la regió de [[Podòlia]] i la de [[Kamienic Podolski]].


Extremadament ambiciós, actuà des d'un primer moment per tal de fer de [[Polònia]] una monarquia hereditària sota la [[dinastia Wettin]]. També pretengué posar ordre en els afers interns polonesos molt complicats des del segle XVI.
Extremadament ambiciós, actuà des d'un primer moment per tal de fer de [[regne de Polònia|Polònia]] una monarquia hereditària sota la [[dinastia Wettin]]. També pretengué posar ordre en els afers interns polonesos molt complicats des del segle XVI.


Finalment, junt amb el rei [[Frederic IV de Dinamarca]] i el tsar [[Pere I de Rússia]] portà a terme la [[Gran Guerra del Nord]] contra el rei [[Carles XII de Suècia]] per tal d'annexionar-se part dels seus territoris, d'aquesta campanya, Frederic August obtingué el territori de [[Livònia]]. Ara bé, aviat els tropes poloneses foren derrotades per les sueques a [[Riga]] el dia [[17 de juny]] de [[1701]]. La superioritat sueca feren que Carles XII pretengués que el tron polonès l'ocupés algú de la seva confiança, per aquesta tasca s'escolli a l'aristòcrata [[Estanislau I de Polònia|Estanislau Leszczyński]]. Malgrat l'òbvia negativa de Frederic August, el [[1706]], Carles XII de Suècia ocupà [[Saxònia]] i obligà a Frederic August a signar el [[Tractat d'Altranstadt]] pel qual cedia Polònia al candidat suec.
Finalment, junt amb el rei [[Frederic IV de Dinamarca]] i el tsar [[Pere I de Rússia]] portà a terme la [[Gran Guerra del Nord]] contra el rei [[Carles XII de Suècia]] per tal d'annexionar-se part dels seus territoris, d'aquesta campanya, Frederic August obtingué el territori de [[Livònia]]. Ara bé, aviat els tropes poloneses foren derrotades per les sueques a [[Riga]] el dia [[17 de juny]] de [[1701]]. La superioritat sueca feren que Carles XII pretengués que el tron polonès l'ocupés algú de la seva confiança, per aquesta tasca s'escolli a l'aristòcrata [[Estanislau I de Polònia|Estanislau Leszczyński]]. Malgrat l'òbvia negativa de Frederic August, el [[1706]], Carles XII de Suècia ocupà Saxònia i obligà a Frederic August a signar el [[Tractat d'Altranstadt]] pel qual cedia Polònia al candidat suec.


Mentrestant, [[Pere I de Rússia]] reformà l'exèrcit rus i infringí una severa derrota als suecs a la [[Batalla de Poltava]] que significà la fi de l'[[Imperi Suec]] i l'inici de la glòria dels tsars.
Mentrestant, [[Pere I de Rússia]] reformà l'exèrcit rus i infringí una severa derrota als suecs a la [[Batalla de Poltava]] que significà la fi de l'[[Imperi Suec]] i l'inici de la glòria dels tsars.


== Segona aventura a Polònia ==
== Segona aventura a Polònia ==
La debilitada [[República de les Dues Nacions]], nom que rebia la unió entre [[Polònia]] i [[Lituània]], sense la presència d'un monarca fort com August II caigué en mans de [[Rússia]] esdevenint un simple protectorat dels tsars. El [[1709]], August II retornà al tron polonès sota els auspicis de [[Rússia]] i aviat intentà de nou imposar-se sobre la noblesa polonesa i establir una monarquia absoluta. Ara bé, la mediació del tsar [[Pere I de Rússia]] entre la noblesa i la monarquia féu que es firmés el [[Silenci de Sejm]] el [[1717]] que significà l'augment d'influència de [[Rússia]] a [[Polònia]].
La debilitada [[República de les Dues Nacions]], nom que rebia la unió entre [[regne de Polònia|Polònia]] i [[Lituània]], sense la presència d'un monarca fort com August II caigué en mans de [[Imperi Rus|Rússia]] esdevenint un simple protectorat dels tsars. El [[1709]], August II retornà al tron polonès sota els auspicis de Rússia i aviat intentà de nou imposar-se sobre la noblesa polonesa i establir una monarquia absoluta. Ara bé, la mediació del tsar [[Pere I de Rússia]] entre la noblesa i la monarquia féu que es firmés el [[Silenci de Sejm]] el [[1717]] que significà l'augment d'influència de Rússia a Polònia.


Des de [[1717]] la situació de la monarquia a [[Polònia]] fou més o menys estable. D'una banda August II havia abandonat les seves intencions de convertir [[Polònia]] amb una monarquia absoluta. I, de l'altra, August II tenia el suport puntual de [[Rússia]] o d'[[Àustria]] per tal de mantenir el tron.
Des de [[1717]] la situació de la monarquia a [[regne de Polònia|Polònia]] fou més o menys estable. D'una banda August II havia abandonat les seves intencions de convertir Polònia amb una monarquia absoluta. I, de l'altra, August II tenia el suport puntual de Rússia o d'[[arxiducat d'Àustria|Àustria]] per tal de mantenir el tron.


Frederic August I morí l'any [[1733]]. Malgrat que havia fracassat en fer de [[Polònia]] un tron hereditari, el seu fill primogènit, [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], fou coronat monarca polonès. Ara bé, Frederic August II o August III hagué de fer front a la [[Guerra de Successió Polonesa]] i només pogué establir-se a [[Varsòvia]] gràcies a les tropes russes.
Frederic August I morí l'any [[1733]]. Malgrat que havia fracassat en fer de [[regne de Polònia|Polònia]] un tron hereditari, el seu fill primogènit, [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], fou coronat monarca polonès. Ara bé, Frederic August II o August III hagué de fer front a la [[Guerra de Successió Polonesa]] i només pogué establir-se a [[Varsòvia]] gràcies a les tropes russes.


== Llegat ==
== Llegat ==
Línia 40: Línia 34:
August II era anomenat “El Fort” per la seva fortalesa física. Malgrat que el nombre és extremadament difícil de verificar, Frederic August ja en reconegué una important part d'aquests entre els quals destaca per la seva trajectòria militar posterior, el comte de Saxònia, [[Maurici de Saxònia]]. Maurici de Saxònia, com a general a les ordres de la monarquia francesa s'hagué d'enfrontar al seu germà, el rei [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], en el marc de la [[Guerra de successió polonesa]].
August II era anomenat “El Fort” per la seva fortalesa física. Malgrat que el nombre és extremadament difícil de verificar, Frederic August ja en reconegué una important part d'aquests entre els quals destaca per la seva trajectòria militar posterior, el comte de Saxònia, [[Maurici de Saxònia]]. Maurici de Saxònia, com a general a les ordres de la monarquia francesa s'hagué d'enfrontar al seu germà, el rei [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August II de Saxònia]], en el marc de la [[Guerra de successió polonesa]].


Frederic August I patí de [[diabetis]] i d'[[obesitat]] els darrers dies de la seva vida. A la seva mort, pesava 110 quilograms, el cos d'August II fou enterrat a [[Polònia]], però el cor fou enterrat a l'[[Església Catòlica de Dresden]].
Frederic August I patí de [[diabetis]] i d'[[obesitat]] els darrers dies de la seva vida. A la seva mort, pesava 110 quilograms,{{CN}} el cos d'August II fou enterrat a [[regne de Polònia|Polònia]], però el cor fou enterrat a l'Església Catòlica de Dresden.


Frederic August fou un gran promotor d'art. D'una banda promocionar la porcellana de [[Meissen]] que adquirí gran prestigi internacional. I, de l'altra, promocionar la construcció de diferents edificis barrocs a [[Dresden]], entre d'altres féu construir el conegut [[Zwinger]], i l'establiment d'una luxosa cort a [[Dresden]] inspirada en [[Versalles]], que el monarca havia conegut en la seva joventut.
Frederic August fou un gran promotor d'art. D'una banda promocionar la porcellana de [[Meissen]] que adquirí gran prestigi internacional. I, de l'altra, promocionar la construcció de diferents edificis barrocs a [[Dresden]], entre d'altres féu construir el conegut [[Zwinger]], i l'establiment d'una luxosa cort a [[Dresden]] inspirada en [[Versalles]], que el monarca havia conegut en la seva joventut.
Línia 47: Línia 41:
{{Commonscat|August II the Strong}}
{{Commonscat|August II the Strong}}



{{ORDENA:Frederic August I De Saxonia Elector}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Persones de Dresden]]
[[Categoria:Persones de Dresden]]
[[Categoria:Reis de Saxònia]]
[[Categoria:Reis de Saxònia]]

Revisió del 08:03, 25 juny 2013

El rei August II de Polònia
El rei August II de Polònia

Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).

Família

Era fill de l'elector Joan Jordi III de Saxònia i de la princesa Anna Sofia de Dinamarca. Frederic August era nét per via paterna de l'elector Joan Jordi II de Saxònia i de la marcgravina Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth; mentre que per via materna ho era del rei Frederic III de Dinamarca i de la duquessa Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg. El dia 20 de gener de 1693 es casà a Bayreuth amb la marcgravina Cristiana de Brandenburg-Bayreuth, filla del marcgravi Cristià II de Brandenburg-Bayreuth i de la duquessa Sofia Lluïsa de Württemberg. La parella tingué un únic fill SM l'elector-rei Frederic August II de Saxònia, nat a Dresden el 1696 i mort a Dresden el 1763. Es casà amb l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria. Entre els molts fills il·legítims destaca: SAR el príncep Maurici de Saxònia, comte de Saxònia. Nat a Goslar el 1696 i mort a Chambord el 1750.

L'aventura polonesa

Polònia durant el regnat d'August II de Polònia.

Amb la mort inesperada del seu germà gran, l'elector Joan Jordi IV de Saxònia el 1694, accedí al tron de Saxònia. Per tal d'accedir al tron polonès, es convertí al catolicisme fet que fou qualificat d'espectacular pel fet que els ducs de Saxònia havien estat qualificats tradicionalment dels Campions de la Reforma. Malgrat que aquest fet significà a la llarga l'elecció de l'elector com a rei de Polònia, Saxònia perdé el rol de líder entre els països germànics de tradició protestant, rol que adoptaria Prússia a partir de llavors.

Degut al fet que Frederic August garantir respectar la fe religiosa dels seus súbdits, aquest fet provocà fortes friccions entre el Papat i Saxònia. Aquest fet, sumat a les enormes despeses econòmiques que significava l'elecció polonesa, l'accés al tron de Polònia per Frederic August I fou anomenat l'Aventura Polonesa. Malgrat tot, Frederic August mantingué una política luterana tot i la seva conversió al catolicisme fet que és interpretat com un requisit per ser escollit rei de Polònia.

Després de la mort del rei Joan III Sobieski a Polònia, i gràcies a la conversió de Frederic August al catolicisme, l'elector de Saxònia fou escollit rei de Polònia el 1697 amb el suport diplomàtic de Rússia i Àustria, i el suport financer del banquer jueu Berend Lehmann.

Frederic August I de Saxònia fou el segon candidat que rebé més vots. El primer fou Francesc Lluís de Conti, però aquest refusà acceptar el tron polonès. El candidat menys votat fou Jaume Lluís Sobieski. Per aquesta raó, Frederic August I fou molt discutit entre els polonesos.

Durant el regnat de Frederic August I de Saxònia continuà la guerra contra l'Imperi Otomà. Després de la desfeta otomana a la Batalla de Podhajce el 1698 es signà el Tractat de Karlowitz el 1699 pel qual s'annexà la regió de Podòlia i la de Kamienic Podolski.

Extremadament ambiciós, actuà des d'un primer moment per tal de fer de Polònia una monarquia hereditària sota la dinastia Wettin. També pretengué posar ordre en els afers interns polonesos molt complicats des del segle XVI.

Finalment, junt amb el rei Frederic IV de Dinamarca i el tsar Pere I de Rússia portà a terme la Gran Guerra del Nord contra el rei Carles XII de Suècia per tal d'annexionar-se part dels seus territoris, d'aquesta campanya, Frederic August obtingué el territori de Livònia. Ara bé, aviat els tropes poloneses foren derrotades per les sueques a Riga el dia 17 de juny de 1701. La superioritat sueca feren que Carles XII pretengués que el tron polonès l'ocupés algú de la seva confiança, per aquesta tasca s'escolli a l'aristòcrata Estanislau Leszczyński. Malgrat l'òbvia negativa de Frederic August, el 1706, Carles XII de Suècia ocupà Saxònia i obligà a Frederic August a signar el Tractat d'Altranstadt pel qual cedia Polònia al candidat suec.

Mentrestant, Pere I de Rússia reformà l'exèrcit rus i infringí una severa derrota als suecs a la Batalla de Poltava que significà la fi de l'Imperi Suec i l'inici de la glòria dels tsars.

Segona aventura a Polònia

La debilitada República de les Dues Nacions, nom que rebia la unió entre Polònia i Lituània, sense la presència d'un monarca fort com August II caigué en mans de Rússia esdevenint un simple protectorat dels tsars. El 1709, August II retornà al tron polonès sota els auspicis de Rússia i aviat intentà de nou imposar-se sobre la noblesa polonesa i establir una monarquia absoluta. Ara bé, la mediació del tsar Pere I de Rússia entre la noblesa i la monarquia féu que es firmés el Silenci de Sejm el 1717 que significà l'augment d'influència de Rússia a Polònia.

Des de 1717 la situació de la monarquia a Polònia fou més o menys estable. D'una banda August II havia abandonat les seves intencions de convertir Polònia amb una monarquia absoluta. I, de l'altra, August II tenia el suport puntual de Rússia o d'Àustria per tal de mantenir el tron.

Frederic August I morí l'any 1733. Malgrat que havia fracassat en fer de Polònia un tron hereditari, el seu fill primogènit, Frederic August II de Saxònia, fou coronat monarca polonès. Ara bé, Frederic August II o August III hagué de fer front a la Guerra de Successió Polonesa i només pogué establir-se a Varsòvia gràcies a les tropes russes.

Llegat

El Zwinger de Dresden

August II era anomenat “El Fort” per la seva fortalesa física. Malgrat que el nombre és extremadament difícil de verificar, Frederic August ja en reconegué una important part d'aquests entre els quals destaca per la seva trajectòria militar posterior, el comte de Saxònia, Maurici de Saxònia. Maurici de Saxònia, com a general a les ordres de la monarquia francesa s'hagué d'enfrontar al seu germà, el rei Frederic August II de Saxònia, en el marc de la Guerra de successió polonesa.

Frederic August I patí de diabetis i d'obesitat els darrers dies de la seva vida. A la seva mort, pesava 110 quilograms,[cal citació] el cos d'August II fou enterrat a Polònia, però el cor fou enterrat a l'Església Catòlica de Dresden.

Frederic August fou un gran promotor d'art. D'una banda promocionar la porcellana de Meissen que adquirí gran prestigi internacional. I, de l'altra, promocionar la construcció de diferents edificis barrocs a Dresden, entre d'altres féu construir el conegut Zwinger, i l'establiment d'una luxosa cort a Dresden inspirada en Versalles, que el monarca havia conegut en la seva joventut.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: August II de Polònia