Gilles Lipovetsky: diferència entre les revisions
m Bot: Traient 8 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1351078 |
m Suprimida Categoria:Parisencs; Afegida Categoria:Científics parisencs usant HotCat |
||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
{{ORDENA:Lipovetsky, Gilles}} |
{{ORDENA:Lipovetsky, Gilles}} |
||
[[Categoria:Sociòlegs francesos]] |
[[Categoria:Sociòlegs francesos]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Científics parisencs]] |
||
{{persona viva}} |
{{persona viva}} |
||
Revisió del 00:36, 27 juny 2013
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 setembre 1944 (79 anys) Millau (França) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  França |
| Formació | Universitat de Grenoble-Alps |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, sociòleg, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Grenoble-Alps |
Premis | |
 | |
Gilles Lipovetsky (París, 24 de setembre de 1944) és un sociòleg francès, molt conegut per analitzar el postmodernisme i l'hipermodernisme.[1]
És Professor agregat de filosofia a la Universitat de Grenoble i Membre del Consell d'anàlisis de la Societat, a més d'altres càrrecs oficials. En les seves principals obres (en particular, L'era del buit) analitza el que s'ha considerat la societat postmoderna, amb temes recurrents com el consum, l'hiperindividualisme contemporani, la hipermodernitat, la cultura de masses, l'hedonisme, la moda i l'efímer, els mass media, el culte a l'oci, la cultura com a mercaderia, l'ecologisme com a disfressa, entre d'altres temes.
En una de les principals obres (L'ère du vide, 1983), Lipovetsky analitza una societat «postmoderna» marcada, segons ell, per una separació de l'esfera pública, i alhora una pèrdua del sentit de les grans institucions col·lectives (socials i polítiques) i una cultura «oberta» amb base a una regulació cool de les relacions humanes (tolerància, hedonisme, personalització dels processos de socialització, educació permissiva, alliberament sexual, humor). Aquesta visió de la societat planteja un neoindividualisme de tipus narcisista i, més encara, allò que Lipovetsky anomena «la segona revolució individualista». També ha col·laborat amb el CCCB de Barcelona en l'exposició Pantalla Global, el 2012.[2]
Premis i reconeixements
- Chevalier de la Légion d'Honneur
- Docteur Honoris Causa de l'Université de Sherbrooke (Quebec, Canadà)
- Docteur Honoris Causa de la nouvelle Université Bulgare (Sòfia)
Obres publicades
- 1983- L'ère du vide. Essais sur l'individualisme contemporain, Gallimard, París. Traducció al castellà de Joan Vinyoli.
- 1987- L'empire de l'ephémère. La mode et son destin dans les sociétés modernes, Gallimard, París.
- 1992- Le crépuscule du devoir. L'éthique indolore des nouveaux temps démocratiques, Gallimard. París.
- 1997- La troisième femme. Permanence et révolution du féminin, Gallimard, París.
- 2002- Métamorphoses de la culture libérale, Ethique, médias, entreprise, Liber, Montreal.
- 2004- Le luxe éternel. De l'âge du sacré aux temps de marques, en col·laboració amb Elyette Roux, Gallimard, París.
- 2004- Les temps hypoermodernes, Grasset & Frasquelle, París
