Diferència entre revisions de la pàgina «Síntesi proteica»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
m (Bot: Traient 31 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q211935)
m (File renamed: File:Translation.gifFile:Protein translation.gif File renaming criterion #3: Correct misleading names into accurate ones.)
 
El procés de la síntesi proteica consta de dues etapes, la '''traducció genètica''' de l'ARN missatger, mitjançant el qual els aminoàcids s'ordenen de manera precisa a partir de la informació continguda en la seqüència de nucleòtids de l'ADN, i les modificacions posteriors a la traducció que experimenten els [[polipèptid]]s formats així fins arribar al seu estadi funcional. Donat que la traducció genètica és la fase més important de la síntesi de proteïnes sovint es considera sinònim de traducció.<ref name=dev>Devlin, T. M. 2004. ''Bioquímica'', 4ª edición. Reverté, Barcelona. ISBN 84-291-7208-4</ref>
[[File:TranslationProtein translation.gif|thumb|250px|Elongació del polipèptid. El ribosoma és verd i groc, els ARNt són blau fosc i les altres proteïnes implicades són de color blau clar.]]
== Característiques de la síntesi proteica ==
Com existeixen 20 aminoàcids diferents i només hi ha quatre nucleòtids en l'ARNm ([[Adenina]], [[Uracil]], [[Citosina]] i [[Guanina]]), és evident que la relació no pot ser un aminoàcid per cada [[nucleòtid]], ni tampoc per cada dos nucleòtids, ja que els quatre presos de dos en dos, només donen setze possibilitats. La colinearitat ha d'establir-se com a mínim entre cada aminoàcid i triplets de nucleòtids. Com hi ha seixanta-quatre triplets diferents (combinació de quatre elements o nucleòtids presos de tres en tres amb repetició), és obvi que alguns aminoàcids han de tenir correspondència amb diversos triplets diferents. Els triplets que codifiquen aminoàcids es denominen [[codó|codons]]. La confirmació d'aquesta hipòtesi es deu a Nirenbert, [[Severo Ochoa|Ochoa]] i Khorana.
8

modificacions

Menú de navegació