Abadia de Sant Policarp: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 13: Línia 13:
| altitud =
| altitud =
| diocesi =
| diocesi =
| construccio = segle XII
| construccio = segle XI
| estil =
| estil =
| estil-f =
| estil-f =
Línia 63: Línia 63:
| intervencio10_any =
| intervencio10_any =
}}
}}
L''''abadia de Sant Policarp''' és un monestir benedictí del segle XII situat al municipi de [[Sant Policarpi]] ([[Llenguadoc-Rosselló]], [[França]]). Està catalogat com a monument històric.
L''''abadia de Sant Policarp''' és un monestir benedictí del segle XI situat al municipi de [[Sant Policarpi]] ([[Llenguadoc-Rosselló]], [[França]]). Està catalogat com a monument històric.


Fou un establiment religiós de la [[diòcesi de Narbona]]. La va fundar un noble de nom [[Attala]], segurament originari de l'actual territori de [[Catalunya]], que no volia viure sota domini sarraí i es va desplaçar a l'altre costat dels [[Pirineus]] amb els seus criats i [[serf]]s establint-se al [[Rasès]]. Per la seva pietat va restaurar diverses esglésies que els musulmans havien destruït i finalment va fundar un monestir sota l'advocació de [[Sant Policarp]]. [[Carlemany]] va confirmar aquesta fundació i li va fer donació de tot el terreny inculte a la rodalia (el diploma carolingi referit a aquesta abadia està falsificat). Attala fou el primer abat. No se sap si era el mateix Attala que fou abat del [[monestir de la Grassa]] successor de [[Nebridi]].<ref>{{Hgl}}</ref>
Fou un establiment religiós de la [[diòcesi de Narbona]]. La va fundar un noble de nom [[Attala]], segurament originari de l'actual territori de [[Catalunya]], que no volia viure sota domini sarraí i es va desplaçar a l'altre costat dels [[Pirineus]] amb els seus criats i [[serf]]s establint-se al [[Rasès]]. Per la seva pietat va restaurar diverses esglésies que els musulmans havien destruït i finalment va fundar un monestir sota l'advocació de [[Sant Policarp]]. [[Carlemany]] va confirmar aquesta fundació i li va fer donació de tot el terreny inculte a la rodalia (el diploma carolingi referit a aquesta abadia està falsificat). Attala fou el primer abat. No se sap si era el mateix Attala que fou abat del [[monestir de la Grassa]] successor de [[Nebridi]].<ref>{{Hgl}}</ref>

Revisió del 09:42, 5 jul 2013

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Abadia de Sant Policarp
Imatge
Vista exterior de l'església abacial
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Part deVestigis d'abadia i el seu aqüeducte Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI
Dedicat aPolicarp d'Esmirna Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
EstatFrança
 Sant Policarpi
Map
 43° 02′ 28″ N, 2° 17′ 25″ E / 43.0411°N,2.29029°E / 43.0411; 2.29029
Monument històric catalogat
Data22 juliol 1913
IdentificadorPA00102894

L'abadia de Sant Policarp és un monestir benedictí del segle XI situat al municipi de Sant Policarpi (Llenguadoc-Rosselló, França). Està catalogat com a monument històric.

Fou un establiment religiós de la diòcesi de Narbona. La va fundar un noble de nom Attala, segurament originari de l'actual territori de Catalunya, que no volia viure sota domini sarraí i es va desplaçar a l'altre costat dels Pirineus amb els seus criats i serfs establint-se al Rasès. Per la seva pietat va restaurar diverses esglésies que els musulmans havien destruït i finalment va fundar un monestir sota l'advocació de Sant Policarp. Carlemany va confirmar aquesta fundació i li va fer donació de tot el terreny inculte a la rodalia (el diploma carolingi referit a aquesta abadia està falsificat). Attala fou el primer abat. No se sap si era el mateix Attala que fou abat del monestir de la Grassa successor de Nebridi.[1]

Referència

  1. Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).