Josep Maria de Porcioles i Colomer: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
== Fons personal == |
== Fons personal == |
||
El seu fons personal es conserva a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]]. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Maria de Porcioles al llarg de la seva trajectòria. Destaca, especialment, la produïda en funció de la seva activitat professional com a jurista, relacionada amb la notaria de Balaguer, amb la Direcció General de Registres i Notariat, amb l'exercici com a jutge d'apel·lació d'Andorra i amb la notaria de Barcelona (inclou correspondència, estudis jurídics, discursos, etc.). Destaca també la documentació derivada de la seva activitat política, social i acadèmica relacionada amb la Diputació Provincial de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, l'Ajuntament de Barcelona, l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (la correspondència, les memòries, els dossiers temàtics, els reculls de premsa, els discursos, etc. són les tipologies documentals més interessants d'aquest apartat). Cal assenyalar l'interès de la correspondència rebuda procedent de nombroses entitats socials i culturals així com la procedent de destacades personalitats de l'àmbit polític i cultural del moment. I finalment, l'obra creativa, la documentació personal i familiar, els escrits sobre el productor del fons, i la biblioteca i hemeroteca que conserva el fons constituïda per una col·lecció de monografies sobre Barcelona, a més de diverses obres de caire jurídic. <ref name="Fons">{{ref-web|url=http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?cerca=fons&codigrup=ANC&idarxiu=1&idfons=365 |consulta=Juliol de 2013|títol= Porcioles |editor=[[Arxiu Nacional de Catalunya]]}}</ref> |
El seu fons personal es conserva a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]]. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Maria de Porcioles al llarg de la seva trajectòria. Destaca, especialment, la produïda en funció de la seva activitat professional com a jurista, relacionada amb la notaria de [[Balaguer]], amb la Direcció General de Registres i Notariat, amb l'exercici com a jutge d'apel·lació d'Andorra i amb la notaria de Barcelona (inclou correspondència, estudis jurídics, discursos, etc.). Destaca també la documentació derivada de la seva activitat política, social i acadèmica relacionada amb la [[Diputació Provincial de Lleida]], l'[[Institut d'Estudis Ilerdencs]], l'Ajuntament de Barcelona, l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi]] (la correspondència, les memòries, els dossiers temàtics, els reculls de premsa, els discursos, etc. són les tipologies documentals més interessants d'aquest apartat). Cal assenyalar l'interès de la correspondència rebuda procedent de nombroses entitats socials i culturals així com la procedent de destacades personalitats de l'àmbit polític i cultural del moment. I finalment, l'obra creativa, la documentació personal i familiar, els escrits sobre el productor del fons, i la biblioteca i hemeroteca que conserva el fons constituïda per una col·lecció de monografies sobre Barcelona, a més de diverses obres de caire jurídic. <ref name="Fons">{{ref-web|url=http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?cerca=fons&codigrup=ANC&idarxiu=1&idfons=365 |consulta=Juliol de 2013|títol= Porcioles |editor=[[Arxiu Nacional de Catalunya]]}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 12:49, 6 jul 2013
Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) ha estat l'alcalde de Barcelona que més temps ocupà aquest càrrec, si bé va ser durant el règim franquista.
Jurista, notari i polític. Es doctorà en Dret a Barcelona. En la seva joventut fou simpatitzant de la Lliga Catalana. El juliol del 1936 abandonà Espanya i no retornà fins després de la Guerra. Durant el règim franquista fou director general de registres i del notariat i després president de la Diputació de Lleida. Fou jutge d'apel·lacions d'Andorra. El 1957 fou designat alcalde de Barcelona, càrrec que no abandonaria fins el 1973. Va aconseguir una carta municipal (1960) i demanà inversions estatals per tal d'evitar l'escanyament i el col·lapse del sistema urbà. se li va fer responsable de la desaparició de la Casa Trinxet de Barcelona, el 1965, "en plena època d'especulació urbanística" [1], a mans de la constructora Núñez i Navarro, però aquesta ho nega. [2]
L'Administració municipal de Porcioles fou en general poc coherent des d'un punt de vista pressupostari i polític. El seu mandant es caracteritzà per un desenvolupament urbà descontrolat i per una notable projecció de la ciutat com a seu de fires i congressos, però també per una escassa sensibilitat cap als problemes reals dels barcelonins.[3] L'increment de les protestes ciutadanes i dels moviments veïnals als barris, especialment actius a partir de 1968, n'aconsellaren la destitució, el 1973.
El 1983, durant l'alcaldia de Pasqual Maragall, li fou concedida la medalla d'or de la ciutat de Barcelona (cal no oblidar que Maragall havia estat alt funcionari de l'ajuntament durant l'etapa Porcioles). Entre els seus èxits, el mateix Porcioles s'ufanava de la influència que havia tingut en aconseguir que s'aprovés la Compilació del dret civil especial de Catalunya el 1960.
Durant el seu funeral oficiat a Barcelona fou homenatjat, entre altres autoritats, pel llavors alcalde de Barcelona Pasqual Maragall com una figura catalanista, cosa que comportà diverses crítiques.[4][5]
Abecedari Porcioles
Abecedari Porcioles és un documental de Televisió de Catalunya, obra dels periodistes Dolors Genovès[6] i Ramon Millà, sobre l'exalcalde franquista de Barcelona,[7] emès per TV3 el dia 28 de setembre de 2004. El documental inclou les diverses reflexions que s'han fet durant tres dècades i, alhora, planteja una mirada més distant sobre la figura i l'obra de l'alcalde.[8] El documental fou criticat precisament per la seva estructura d'abecedari.[9]
Fons personal
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Maria de Porcioles al llarg de la seva trajectòria. Destaca, especialment, la produïda en funció de la seva activitat professional com a jurista, relacionada amb la notaria de Balaguer, amb la Direcció General de Registres i Notariat, amb l'exercici com a jutge d'apel·lació d'Andorra i amb la notaria de Barcelona (inclou correspondència, estudis jurídics, discursos, etc.). Destaca també la documentació derivada de la seva activitat política, social i acadèmica relacionada amb la Diputació Provincial de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, l'Ajuntament de Barcelona, l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (la correspondència, les memòries, els dossiers temàtics, els reculls de premsa, els discursos, etc. són les tipologies documentals més interessants d'aquest apartat). Cal assenyalar l'interès de la correspondència rebuda procedent de nombroses entitats socials i culturals així com la procedent de destacades personalitats de l'àmbit polític i cultural del moment. I finalment, l'obra creativa, la documentació personal i familiar, els escrits sobre el productor del fons, i la biblioteca i hemeroteca que conserva el fons constituïda per una col·lecció de monografies sobre Barcelona, a més de diverses obres de caire jurídic. [10]
Referències
- ↑ http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20120318/54269117080/la-casa-trinxet-derribada.html
- ↑ http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20120320/54271990739/nunez-navarro-casa-trinxet.html
- ↑ La Barcelona de Porcioles (ISBN 8472228657) de Salvador Tarragó, Eugeni Giral/Josep M. Alibes, Josep M.Huertas/Rafael Pradas i Manuel J. Campo.
- ↑ Manuel Vázquez Montalbán. «La limpieza étnica de los señoritos» (en castellà). El País, 14-09-1993. [Consulta: 20 abril 2009].
- ↑ Manuel Trallero. «San Porcioles» (en castellà). La Vanguardia, 11-10-2004. [Consulta: 20 abril 2009].
- ↑ Gemma Busquets, Vilaweb, 29 de setembre de 2004
- ↑ Abecedari Porcioles, tv3.cat
- ↑ Abecedari Porcioles, Llibres.cat, Vernal Media / Enciclopèdia Catalana
- ↑ e-barcelona.org, Los goles de Porcioles, Màrius Serra, La Vanguardia, 5 d'octubre de 2004.
- ↑ «Porcioles». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
Enllaços externs
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antoni Maria Simarro i Puig |
Alcalde de Barcelona 1957–- 1973 |
Succeït per: Enric Massó i Vázquez |
| Precedit per: Conrado Cortada Barri |
President de la Diputació de Lleida 1940–- 1943 |
Succeït per: Adolfo Serra Castells |
