Monestir de San Xoán de Caaveiro: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Edificis de Galícia usant HotCat |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Mosteiro de San Xoán de Caaveiro.Galicia-España.jpg|dreta|250px|thumb|Monestir de Sant Joan de Caaveiro]] |
[[Fitxer:Mosteiro de San Xoán de Caaveiro.Galicia-España.jpg|dreta|250px|thumb|Monestir de Sant Joan de Caaveiro]] |
||
El '''monestir de Sant Joan de Caaveiro''' (en [[gallec]]: '''Mosteiro de San Xoán de Caaveiro''' es va establir l'any [[934]] a les [[Fragues del riu Eume|Fragues de l'Eume]] ([[Província de La Corunya]]), [[Galícia]], per acollir els nombrosos [[Anacoreta|anacoretes]] que vivien dispersos a la zona. Però aviat, importants donacions de [[Rossend de Celanova|Sant Rossend]] engrandiren el patrimoni del monestir, que va rebre la major part de les terres cultivables existents a la dreta del [[Riu Eume]] i li concediren jurisdicció sobre viles i feligresies tot eximint-lo de l'autoritat de l'arquebisbat de [[Santiago de Compostel·la]]. |
El '''monestir de Sant Joan de Caaveiro''' (en [[gallec]]: '''Mosteiro de San Xoán de Caaveiro''') és un [[monestir]] que es va establir l'any [[934]] a les [[Fragues del riu Eume|Fragues de l'Eume]] ([[Província de La Corunya]]), [[Galícia]], per acollir els nombrosos [[Anacoreta|anacoretes]] que vivien dispersos a la zona. Però aviat, importants donacions de [[Rossend de Celanova|Sant Rossend]] engrandiren el patrimoni del monestir, que va rebre la major part de les terres cultivables existents a la dreta del [[Riu Eume]] i li concediren jurisdicció sobre viles i feligresies tot eximint-lo de l'autoritat de l'arquebisbat de [[Santiago de Compostel·la]]. |
||
El [[Moviment cenobític|cenobi]] obtingué així un gran poder, aconseguint la seva església la categoria de Reial [[Col·legiata]] (amb sis [[canonge]]s) que conservà fins a finals del [[segle XVIII]], època en què, després de quedar abandonat, quedà a cura d'un masover i inicià així la seva decadència i deteriorament. Acabant el [[segle XIX]], Pío García Espinosa, que havia comprat bona part de les terres que envolten el [[monestir]], aconseguí una autorització de l'Arquebisbe de [[Santiago de Compostel·la|Santiago]] per restaurar-lo. Enderrocà, per emprendre la restauració, la casa davantera i l'església prioral, edificà un pavelló emmerletat i reconstruí la [[Capella (arquitectura)|capella]] de Sta Isabel. |
El [[Moviment cenobític|cenobi]] obtingué així un gran poder, aconseguint la seva església la categoria de Reial [[Col·legiata]] (amb sis [[canonge]]s) que conservà fins a finals del [[segle XVIII]], època en què, després de quedar abandonat, quedà a cura d'un masover i inicià així la seva decadència i deteriorament. Acabant el [[segle XIX]], Pío García Espinosa, que havia comprat bona part de les terres que envolten el [[monestir]], aconseguí una autorització de l'Arquebisbe de [[Santiago de Compostel·la|Santiago]] per restaurar-lo. Enderrocà, per emprendre la restauració, la casa davantera i l'església prioral, edificà un pavelló emmerletat i reconstruí la [[Capella (arquitectura)|capella]] de Sta Isabel. |
||
Revisió del 11:35, 10 jul 2013
El monestir de Sant Joan de Caaveiro (en gallec: Mosteiro de San Xoán de Caaveiro) és un monestir que es va establir l'any 934 a les Fragues de l'Eume (Província de La Corunya), Galícia, per acollir els nombrosos anacoretes que vivien dispersos a la zona. Però aviat, importants donacions de Sant Rossend engrandiren el patrimoni del monestir, que va rebre la major part de les terres cultivables existents a la dreta del Riu Eume i li concediren jurisdicció sobre viles i feligresies tot eximint-lo de l'autoritat de l'arquebisbat de Santiago de Compostel·la.
El cenobi obtingué així un gran poder, aconseguint la seva església la categoria de Reial Col·legiata (amb sis canonges) que conservà fins a finals del segle XVIII, època en què, després de quedar abandonat, quedà a cura d'un masover i inicià així la seva decadència i deteriorament. Acabant el segle XIX, Pío García Espinosa, que havia comprat bona part de les terres que envolten el monestir, aconseguí una autorització de l'Arquebisbe de Santiago per restaurar-lo. Enderrocà, per emprendre la restauració, la casa davantera i l'església prioral, edificà un pavelló emmerletat i reconstruí la capella de Sta Isabel.
Les restes més antigues són del segle XII, i en destaca l'església que s'aixeca sobre un monticle molt escarpat que va obligar als seus constructors a salvar els desnivells del terreny per mitjà d'alts murs amb contraforts i estances subterrànies. Del temple romànic se'n conserva en bon estat la capçalera i bona part de la nau. Queda també en peu un bell campanar barroc del segle XVIII, obra de l'escola de Simón Rodríguez. La casa dels canonges i les cuines del monestir també es conserven acceptablement.
El conjunt va ser declarat el 1975 Monument Històric Artístic per la seva importància arquitectònica.