Diferència entre revisions de la pàgina «Constantí II de Grècia»

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
(Geórgios Papandreu|Papandreu)
| títol2 =
| regne2 =
| predecessor2 =
| successor2 =
| coronació =
| hereu =
| reina =
| consort = [[Anna Maria de Dinamarca, reina de Grècia|Anna Maria de Dinamarca]]
| esposa 1 =
| esposa 2 =
| esposa 3 =
| descendència = [[Alèxia de Grècia i Dinamarca|AlexiaAlèxia]] <br> [[Pau de Grècia i Dinamarca|Pau]] <br> [[Nicolau de Grècia i Dinamarca|Nicolau]] <br> [[Teodora de Grècia i Dinamarca|Teodora]] <br> [[Felip de Grècia i Dinamarca|Felip]]
| casa reiale =
| dinastia = [[File:Royal Coat of Arms of Greece.svg|30px|Dinastia Saxònia-Coburg i -Gotha]] [[Dinastia Glücksburg]]
| pare = [[Pau I de Grècia |Pau I]]
| mare = [[Frederica de Hannover, reina de Grècia|Frederica de Hannover]]
| signatura =
| escut = Royal Monogram of King Constantine II of Greece.svg
}}
'''Constantí II de Grècia''' ([[Atenes]], [[1940]]) Reifou deel darrer [[Rei de Grècia]] ([[1964]] - [[1973]]).
 
'''Constantí II de Grècia''' ([[Atenes]] [[1940]]) Rei de [[Grècia]] ([[1964]] - [[1973]]).
 
Nasqué a [[Atenes]] l'any [[1940]] fill del rei [[Pau I de Grècia]] i de la princesa [[Frederica de Hannover, reina de Grècia|Frederica de Hannover]]. Era per tant nét per via paterna del rei [[Constantí I de Grècia]] i de la princesa [[Sofia de Prússia, reina de Grècia|Sofia de Prússia]] mentre que per via materna ho era del duc [[Ernest August de Brunsvic]] i de la princesa [[Victòria Lluïsa de Prússia, duquessa de Brunsvic|Victòria Lluïsa de Prússia]].
 
L'any [[1960]] participà a les Olimpiades[[Jocs Olímpics de Roma|Olimpíades de [[Roma]] on guanyà la medalla d'or de vela en la modalitat de Gold Dragon Class.
 
Pocs mesos després de la mort del seu pare contragué matrimoni amb la princesa [[Anna Maria de Dinamarca, reina de Grècia|Anna Maria de Dinamarca]] ([[1964]]) filla del rei [[Frederic IX de Dinamarca]] i de la princesa [[Íngrid de Suècia]]. La parella ha tingut cinc fills.
* [[PauAlèxia de Grècia i Dinamarca]], nascutnascuda el [[19671965]] a [[Atenes]]. Es casà el [[19951998]] a [[Londres]] amb l'estatunidencaarquitecte de [[Marie-ChantalLanzarote]] Miller,[[Carlos princesa hereva de Grècia|Marie-ChantalMorales MillerQuintana]].
 
* [[AlèxiaPau de Grècia i Dinamarca]], nascudanascut el [[19651967]] a [[Atenes]]. Es casà el [[19981995]] a [[Londres]] amb l'arquitecte deestatunidenca [[Lanzarote]] [[Carlos MoralesMarie-Chantal QuintanaMiller]].
* [[Nicolau de Grècia i Dinamarca]], nascut el [[1969]] a [[Roma]]. Casat el [[2010]] amb [[Tatiana Elinka Blatnik]].
 
* [[Teodora de Grècia i Dinamarca]], nascuda a [[Londres]] el [[1984]].
* [[Pau de Grècia i Dinamarca]], nascut el [[1967]] a [[Atenes]]. Es casà el [[1995]] a [[Londres]] amb l'estatunidenca [[Marie-Chantal Miller, princesa hereva de Grècia|Marie-Chantal Miller]].
* [[Felip de Grècia i Dinamarca]], nascut a [[Londres]] el [[1986]].
 
* [[Nicolau de Grècia i Dinamarca]], nascut el [[1969]] a [[Roma]]. Casat el [[2010]] amb [[Tatiana Elinka Blatnik]].
 
* [[Teodora de Grècia i Dinamarca]], nascuda a [[Londres]] el [[1984]].
 
* [[Felip de Grècia i Dinamarca]], nascut a [[Londres]] el [[1986]].
 
Destituí el primer ministre [[Geórgios Papandreu|Papandreu]] ([[1965]]) acte que l'oposà al Parlament grec. El subsegüent deteriorament polític grec provocà un cop d'estat militar ([[1967]]). Fracassat un contracop dirigit pel propi monarca per tal de restablir les institucions democràtiques, se n'anà a l'exili (desembre de [[1967]]) establint-se a [[Roma]], malgrat que continuà essent considerat rei. El juny de [[1973]] el [[règim dels coronels]], tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a [[Grècia]]. Des de llavors a [[Grècia]], el rei Constantí II ha estat conegut amb el nom de senyor Glücksburg.
 
Des de [[1973]] Constantí ha viscut a [[Roma]], [[Madrid]] o [[Copenhaguen]], establint definitivament la seva residència a [[Londres]]. Es allà on dirigeix el Col·legi Hel·lènic de Londres i on recentment ha creat la Fundació Anna Maria de Grècia ([[2002]]). L'enfrontament judicial que mantenia el monarca amb l'estat grec a causa de l'expropiació de les propietats i finques reials i la retirada de la nacionalitat grega als membres de la família reial arribà l'any [[2002]] al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg que emeté una sentència favorable al monarca i que condemnava l'estat grec al pagament de 12.000.000 d'euros, a la restitució de la seva nacionalitat i al pagament de 900.000 i 300.000 euros a les princeses [[Irene de Grècia (princesa de Grècia)|Irene de Grècia]] i [[Caterina de Grècia, lady Brandam|Caterina de Grècia]] respectivament.
 
{{Commonscat|Constantine II of Greece}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[file:Royal Coat of Arms of Greece.svg|100px]]<br>[[Reis de Grècia|Rei de Grècia]]|abans= [[Pau I de Grècia|Pau I]] |després= república |anys=[[1964]]–[[1973]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{ORDENA:Constanti II De Grecia}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{Commonscat|Constantine II of Greece}}
 
{{ORDENA:Constanti II De Grecia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis de Grècia]]
[[Categoria:Monarques destronats]]
220.243

modificacions

Menú de navegació