Pacte de Madrid (1953)

El pacte de Madrid o Convenis hispans-nordamericans de 1953 , signats el 26 de setembre de 1953 per Espanya i els Estats Units, va posar fi a l'aïllament virtual de l'Espanya franquista, encara que els altres aliats victoriosos de la Segona Guerra Mundial i gran part de la resta del món es van mantenir hostils al que consideraven com un règim feixista simpatitzant de la causa nazi i establert amb l'ajuda de l'Eix.

L'acord de 1953 va adoptar la forma de tres acords executius separats que va comprometre als Estats Units a facilitar ajuda econòmica i militar a Espanya. Els Estats Units, al seu torn, els va ser permès construir i utilitzar bases aèries i navals en territori espanyol.

Encara que no va ser una aliança militar completa, el pacte va donar lloc a una substancial contribució dels Estats Units a la millora de les capacitats de defensa d'Espanya. Durant els primers anys fiscals als Estats Units (1954-61), l'ajuda militar va ascendir fins a 500 milions de dòlars, en forma de [[Donació|donacions]. Entre 1962 i 1982 van ser proporcionats 1.238 milions més dels quals 727 milions en forma de préstecs i 511 milions en donacions. Durant el període 1983-1986, tota l'ajuda militar dels Estats Units era en forma de vendes sota condicions de crèdit favorables, aproximadament 400 milions anuals, que es van reduir a 100 milions durant els anys 1987-88. Els crèdits militars estaven programats per a ser eliminats en l'any fiscal 1989, d'acord amb la creixent autosuficiència d'Espanya en defensa nacional. Més de 200 oficials i sotsoficials espanyols van rebre formació especialitzada als Estats Units cada any en virtut d'un programa paral·lel.

Aquest pacte va ser decisiu per al que es coneix com a miracle espanyol (1959-1973).

Referències

• Mª del Rocío Piñeiro Álvarez «Los convenios hispano-norteamericanos de 1953» (en castellà). HAOL, n.11, Tardor 2006. ISSN: 1696-2060 [Consulta: 16 juliol 2013].