Diferència entre revisions de la pàgina «La Pineda (Vila-seca)»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Tret la part que ja es troba a l'article sobre la vil.la romana
(Tret la part que ja es troba a l'article sobre la vil.la romana)
Des de la platja principal de la Pineda, es pot observar el port de càrrega i descàrrega de Tarragona. També cal dir, que la Pineda disposa de diferents hotels des de hotels normals de 3 estrelles, fins a hotels de 5 estrelles com l'hotel Palace.
 
==LaLlocs Vil·la romanad'interés==
*[[Vil·la romana de la Pineda]]
La vil·la romana de la Pineda, ara també coneguda com a '''Cal·lípolis''', arran de la represa dels treballs arqueològics de finals del segle XX nom donat pels propietaris del terreny on està la vil·la, que també inclouen el Camping Cal·lípolis. El seu nom més acurat seria vil·la romana del Prat d'Albinyana, el nom de la partida on es troben les restes arqueològiques, a uns 5 kms de Tarragona i 4 de Vila-seca. Les prospeccions superficials desenvolupades en la segona meitat del s. XIX cercant l'antiga ''Callipolis'' donaren peu a la localització de nombroses restes entorn de l'àrea de la Pineda que no han pogut ser situades amb precisió. A partir de l'any 1950, una nova revifalla de l'interès per emplaçar la mítica ciutat esmentada per [[Ruf Fest Aviè]] comportà noves prospeccions i la realització d'un vol aeri
que permeté la localització de la vil·la romana. La primera excavació es va fer el 1955. La recerca es va parar després i no va continuar fins el 1991 i les excavacions van durar fins el 2003; la nova propietària dels terrenys, l'Autoritat Portuària de Tarragona, va permetre actuacions de prospecció i delimitació que han donat peu a excavacions en extensió que han inclòs una part significativa de la vil·la. El resultat d'aquestes actuacions és la constatació d'un extens assentament que va existir durant set segles a uns 300 metres de la actual línia de mar
 
L'element més destacable del jaciment és el seu conjunt termal. La seva construcció exemplifica un costum social estès com a conseqüència d'un context econòmic favorable en què els espais residencials rurals comptaven amb banys privats. Així doncs, la presència d'àmbits termals esdevé constant a la major part dels assentaments de l' ''ager Tarraconensis'', i és una característica pròpia de finals del segle I i del segle II. Abans de l'emergència de la vil·la ja hi havia una explotació rústica però el nou model va aparèixer al final del segle I aC. S'han trobat restes ceràmiques tardorepublicanes i es constata una primera fase arquitectònica al segle I; durant la segona meitat del segle II es va produir l'eclosió urbana del jaciment amb la definició d'una gran vil·la articulada entorn d'un pati central i amb un extens conjunt termal. Quant a l'abandonament de l'assentament, les dades ceràmiques i estratigràfiques indiquen clarament la seva continuïtat durant l'antiguitat tardana i si be no hi ha evidències, probablement va subsistir fins al final de l'època visigoda de la mateixa manera que va passar a altres vil·les; els indicis dels segle VII són molt dèbils i els únics elements recuperats pertanyents a aquest període responen a l'interior del ''propigneum'' del darrer moment termal. Els inicis també estan poc documentats ja que les construccions posteriors (segle I i II) que van replanar el terreny van esborrar les restes anteriors; les restes ceràmiques del segle I són escasses. Es defineix un conjunt d'estances articulades entorn d'un ''hortus'' que mesurava aproximadament uns 49 per 36 m i que s'havia creat per sobre d'estructures prèvies. És un edifici en forma de U amb evidències de porticat a les cares internes i també a la façana més meridional; el braç central recull una sèrie d'estances delimitades per murs de maçoneria i carreus a les cantonades i als muntants de les portes. La majoria de les estances es troben pavimentades en opera signina decorades amb rengleres d'una tessel·la de marbre blanc. Les estances comunicaven entre elles i estaven disposades entorn d'un corredor-distribuïdor que vorejava l' ''hortus'' central. Hi ha documentada una cisterna d'on sembla néixer la conducció que subministrava l'aigua a la piscina frigidària; la capa freàtica es poc fonda i permetia l'obtenció de l'aigua del conjunt termal i d'altra banda, l'àrea rústica de l'assentament necessitava igualment aigua potable. Destaca també la presència de dos pous d'aigua, diverses basses i la identificació d'una àmplia zona d'emmagatzematge
 
Entorn de finals del segle II o inicis del III es va produir una alteració urbana de l'assentament a partir de l'ampliació del conjunt termal i la modificació de l'àrea
residencial. Destaca la construcció a l'angle occidental del pati d'un gran annex termal de planta rectangular que comportà la reducció de la superfície de l'''hortus''
i el trencament del seu passadís perimetral. Juntament amb aquest afegit, els banys originals patiren l'abandó de la piscina del caldari i petits canvis a l'àrea frigidària. A la primera meitat del segle IV es dona un procés de contracció física de l'assentament. Diverses àrees perifèriques són abandonades i aprofitades per instal·lar-hi petites àrees funeràries de cronologia imprecisa per manca d'excavació. Segurament en aquest moment l'annex termal fou transformat i va adquirir
una funcionalitat desconeguda (per manca d'evidències arqueològiques); els indicis manifesten la impossibilitat de conservar uns banys termals de magnitud i fins i tot s'hauria pogut produir la interrupció de les pràctiques termals. Durant la segona meitat del segle IV o primera meitat del V es produí una reducció, o bé reconstrucció, dels espais termals de les fases anteriors. Al segle VI se superposen, sobre les ''suspensurae'' aixecades en la fase prèvia, dos nous hipocaustos dels quals només resten les ''pilae'' i el ''propigneum''. A diferència de les fases termals anteriors, els nous recintes es caracteritzen per la reutilització important de material constructiu espoliat d'obra antiga.
 
== Referència ==
{{MR}}
* El territori de Tarraco: vil·les romanes del Camp de Tarragona; Actes del Seminari organitzat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Tarragona, 14, 15 i 16 de febrer de 2006. Coordinació científica: Josep Anton Remolà, capítol "La vil·la romana de la Pineda/Cal·lípolis (Vila-seca, Tarragonès), pàg. 133 a 144 (fotos de la 145 a la 152), per Moispes Díaz García i Josep Maria Macias Solé.
 
== Enllaços externs ==
92.112

modificacions

Menú de navegació