Constantí II de Grècia

Sa Majestat
Constantí II

Nom original	(el) Κωνσταντίνος Βʹ
Biografia
Naixement	2 juny 1940 Atenes (Grècia)
Mort	10 gener 2023 (82 anys) Hospital Higiea (Grècia)
Causa de mort	Causes naturals  (Accident vascular cerebral i síndrome de disfunció multiorgànica )
Sepultura	Cementiri Real de Tatoi
Rei de Grècia
6 març 1964 – 1r juny 1973 ← Pau I de Grècia – Supressió del càrrec →
Dades personals
Religió	Església Ortodoxa Grega
Formació	Liceu Clàssic Anavryta Victoria College Universitat de Cambridge - història d'Europa Universitat d'Atenes - ciència del dret NATO School Oberammergau
Alçada	189 cm
Activitat
Ocupació	monarca (1964–1973), regatista
Membre de	Comitè Olímpic Internacional Associació Internacional de Soling Federació Internacional de Vela (president)
Interessat en	Natació, esquaix, atletisme de pista i camp i equitació
Carrera militar
Branca militar	Forces Armades de Grècia
Rang militar	mariscal de camp
Nacionalitat esportiva	Regne de Grècia
Esport	karate vela
Participà en
18 setembre 1964	casament entre Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca
1960	Jocs Olímpics d'Estiu de 1960
Altres
Títol	Rei de Grècia (1964–1973) Princep de Grècia (1940–1964) Príncep
Família	Dinastia Glücksburg
Cònjuge	Anna Maria de Dinamarca (1964–2023)
Fills	Alèxia de Grècia, Theodora de Grècia i Dinamarca, Nikólaos de Grècia, Pau de Grècia, Felip de Grècia
Pares	Pau I  i Frederica de Hannover
Germans	Sofia de Grècia i Irene de Grècia
Parents	Margareta de Romania (fillols, nebots valencians segons) Constantí dels Països Baixos (fillols) Jordi Mikhàilovitx de Rússia (fillols, cosí segon un cop sense descendència, cosí tercer un cop sense descendència, cosí quart un cop sense descendència) Philippe de Yougoslavie (fillols, besnebot valencià) Alexandre de Yougoslavie (fillols, besnebot valencià) Guillem, Príncep de Gal·les (fillols, cosí segon un cop sense descendència) Helena de Borbó i Grècia (neboda) Cristina de Borbó i Grècia (neboda) Felip VI d'Espanya (nebot) Elionor de Borbó i Ortiz (besneboda) Sofia de Borbó i Ortiz (besneboda)
Premis (12 març 1964)  Gran Comandant de l'Orde de la Dannebrog (1964)  Gran Creu amb Collar de l'Orde de Sant Olaf (1962)  Cavaller de l'Orde de l'Elefant  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Orde del Lleó d'Or de la Casa de Nassau  Reial orde dels Serafins  Medalla del 2500 aniversari de la fundació de l'Imperi Persa  Cavaller de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació  Orde de Jordi I  Reial Orde Noruec de Sant Olaf  Orde del Toisó d'Or  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  Orde del Salvador  Orde del Fènix  Orde dels sants Jordi i Constantí  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia
Lloc web	greekroyalfamily.gr…

Constantí II de Grècia (Atenes, 1940) fou el darrer Rei de Grècia (1964 - 1973).

Nasqué a Atenes l'any 1940 fill del rei Pau I de Grècia i de la princesa Frederica de Hannover. Era per tant nét per via paterna del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia mentre que per via materna ho era del duc Ernest August de Brunsvic i de la princesa Victòria Lluïsa de Prússia.

L'any 1960 participà a les Olimpíades de Roma on guanyà la medalla d'or de vela en la modalitat de Gold Dragon Class.

Pocs mesos després de la mort del seu pare contragué matrimoni amb la princesa Anna Maria de Dinamarca (1964) filla del rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa Íngrid de Suècia. La parella ha tingut cinc fills.

• Alèxia de Grècia, nascuda el 1965 a Atenes. Es casà el 1998 a Londres amb l'arquitecte de Lanzarote Carlos Morales Quintana.
• Pau de Grècia, nascut el 1967 a Atenes. Es casà el 1995 a Londres amb l'estatunidenca Marie-Chantal Miller.
• Nicolau de Grècia, nascut el 1969 a Roma. Casat el 2010 amb Tatiana Elinka Blatnik.
• Teodora de Grècia, nascuda a Londres el 1984.
• Felip de Grècia, nascut a Londres el 1986.

Destituí el primer ministre Papandreu (1965) acte que l'oposà al Parlament grec. El subsegüent deteriorament polític grec provocà un cop d'estat militar (1967). Fracassat un contracop dirigit pel propi monarca per tal de restablir les institucions democràtiques, se n'anà a l'exili (desembre de 1967) establint-se a Roma, malgrat que continuà essent considerat rei. El juny de 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia. Des de llavors a Grècia, el rei Constantí II ha estat conegut amb el nom de senyor Glücksburg.

Des de 1973 Constantí ha viscut a Roma, Madrid o Copenhaguen, establint definitivament la seva residència a Londres. Es allà on dirigeix el Col·legi Hel·lènic de Londres i on recentment ha creat la Fundació Anna Maria de Grècia (2002). L'enfrontament judicial que mantenia el monarca amb l'estat grec a causa de l'expropiació de les propietats i finques reials i la retirada de la nacionalitat grega als membres de la família reial arribà l'any 2002 al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg que emeté una sentència favorable al monarca i que condemnava l'estat grec al pagament de 12.000.000 d'euros, a la restitució de la seva nacionalitat i al pagament de 900.000 i 300.000 euros a les princeses Irene de Grècia i Caterina de Grècia respectivament.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantí II de Grècia

Precedit per: Pau I

Rei de Grècia 1964–1973

Succeït per: república