Ortografia natural: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 16:31, 26 jul 2013

Confondre *bou* i *vou* al català oriental és un error
d'ortografia arbitrària, però no
d'ortografia natural

Ortografia natural és diu de l'estadi de coneixement ortògràfic de l'infant que sap separar correctament els mots i representa els fonemes per signes correctes o equivalents.^[1] S'oposa a l’ortografia arbitrària, que es la que es fa segons les regles i eccepcions que vigeixen, o bé l'ortografia al sentit comú.^[2]

Definició

Al moment que comença a aprendre a escriure, l'infant aplica de manera natural i espontànea grafemes que associa amb els sons de la llengua que entèn al seu entorn, en un estadi al qual encara no coneix o domina totes les convençions de l'ortografia oficial amb les arbitrarietats de les regles d'una llengua a la qual els mateixos fonemes no s'escriuen sempre de la mateixa manera. Exemples d'ortografia natural en català oriental: trevall per treball, abuca per abocar.^[3]

Errors d'ortografia natural segons Alexandre Galí^[3]
	tipus	exemple d'error	ortografia correcte
1^a categoria	Transposició	prota	porta
	Omissió	cata	canta
	Alteració de signes inequívocs	danda	banda
	Adició	portatava	portava
2^a categoria	Enganxament	ala cuina	a la cuina
	Trencament	a quella	aquella
3^a categoria	Gu/g	gerra	guerra
	Qu	acella	aquella
4^a categoria	rr/r	caro	carro

Una fase al desenvolupament piscològic

Per adquirir aquest primer estadi de l'escriptura, és important que l'infant hagi atenyit un estadi de desenvolupament de la discriminació auditiva suficient i que coneix la pronuncia correcta. Aquest darrer pot ser difícil quan surt d'una família a la qual no parla la llengua de l'ensenyament o un dialecte força diferent. És un dels arguments majors per a organitzar una educació infantil amb una immersió de qualitat, obligatòria des de molt jove, per tal d'evitar retards quan passa a l'escola primària. L'educació infantil fomenta entre altres, l'integració d'immigrants i pot contribuir considerablement a la prevenció de retards pedagògis més difícils per a recuperar més tard.^[4]

Es considera en termes generals que els errors d'ortografia natural han de desaparèixer cap als huit o nou anys.La persistència d'errors d'ortografia natural pot ser un símptoma d'altres problemes: mal domini de la llengua ensenyada, dislèxia, sordesa parcial (perifèrica: a la orella, central: al cervell), retard de desenvolupament general i altres. Pot necessitar una atenció logopèdica, psicolòlgica, pedagògica o medical.

Desformació ideològica

A certs països, com l'Alemanya, per raons d'ideologia pedagògica a la segona meitat del segle XX, certs pèrits van preconitzar que calia respectar l'espontaneitat dels nens i que la creativitat de l'expressió era més important que el domini de l'ortografia. Aquesta arribaria per si mateixa amb el temps. L'entrenament enutjós de l'ortografia arbitrària hauria sigut una cosa passada de moda. Estudis científics més recents van demostrar que això no és pas el cas i que, ans al contrari si s'espera massa temps abans de corrigir el nen, els grafemes erronis es fixen al cervell. El desaprenentatge d'habituds encastades esdevé cada dia més difícil. L'adquisició de l'ortografia es compara a l'aprenentatge d'un instrument de música o d'un esport al qual es preferable d'aprendre els moviments correctes des de l'inici. La repetició i l'entrenatge interminable, fins que el moviment es fa correctament semblen les úniques vies efectiues. Per sort, la pedagogia moderna va desenvolupar moltes eines per tal d'amenitzar-lo. El que sí que no funciona es donar copets als dits o castigar el nen que fa un error en posar-li orelles d'ase al cap.^[5]

Ortografia natural i reforma de l'ortografia

L'idea d'una escriptura fonètica (un so = un grafema), sembla atractiu però a la pràctica és impossible a realitzar: la pronuncia de la llengua es canvia al temps i a l'espai (variants d'accent) i cal una convenció arbitrària, per tal de mantenir la unitat de la llengua. Segons les llengües, quan la diferència entre l'ortografia i la pronúncia s'exacerba, grups comencen a actuar per una reforma lingüística. Ja al segle XIX George Bernard Shaw en una paròdia sobre les irregularitats de l'anglès proposà de canviar l'ortografia de fish en ghoti. Altres tenen a reconèixer l'etimologia i preféreixen philosophia a filosofia.

Reformar o no reformar, tal era també la qüestio que Pompeu Fabra i Poch es posava quan el 1913 l'institut d'Estudis Catalans publicà les Normes ortogràfiques. No tots van acceptar el reemplaçament de l'antic ab per amb, la supressió del dígraf ch, reemplaçat segons els casos per un c o per un x o tx i que només subsisteix en cognoms (Bosch, Llach).^[6] Un grup d'antinormistes el 1915 van crear Acadèmia de la Llengua Catalana per a proposar sense èxit una ortografia alternativa.^[7] El debat continua fins a avui.^[8]

Fonts

Bibliografia

Alexandre Galí i Coll, L'ensenyament de l'ortografia als infants, Barcelona, Barcino, 1926, reedició 1971, 74 pàgines , ISBN 9788472265455

Referències

↑ Joan Mallart i Navarra, Didàctica de la llengua, Volum 3 de Diccionaris d'especialitat, Edicions Universitat Barcelona, 2001, pàgines 126, ISBN 9788476023525
↑ Joan Mallart i Navarra, íbidem
↑ ^3,0 ^3,1 Alexandre Galí, citat per: Pere Solà (redacció), Actes de les 5enes Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans: Vic, del 31 de març al 2 d'abril de 1982, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1984, pàgina, ISBN 9788460034100
↑ Sprachentwicklung und Sprachförderung - Grundlagen für die pädagogische Praxis (alemany), Kindergarten Heute, número temàtic, Freiburg, Herder, 2004, ISBN 978-3-451-00098-0 (en català: Desenvolupament de la llengua i foment de la llengua: principis de la pràctica pedagògica número especial de Educació infantil avui)
↑ Die Recht Schreip-Katerstrofe: Warum unsere Kinder nicht mehr richtig schreiben lernen (alemany), Der Spiegel, 2013, número 25, pàgina 96 ss. (En català: La gatàstrofa de lort o crafia: per què els nostres nens ja no aprenen a escriure com cal)
↑ Pompeu Fabra i Poch, «Lletres i dígrafs», Gramàtica catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1995, pàgines 10, ISBN 84-7283-290-2
↑ «L'obra de Pompeu Fabra», Vilaweb, 23 de maig de 2005
↑ Josep Maria Albijes i Olibart, «Projecte de reforma ortogràfica de la llengua catalana»

[1] Joan Mallart i Navarra, Didàctica de la llengua, Volum 3 de Diccionaris d'especialitat, Edicions Universitat Barcelona, 2001, pàgines 126, ISBN 9788476023525

[2] Joan Mallart i Navarra, íbidem

[AG-3] 3,0 ^3,1 Alexandre Galí, citat per: Pere Solà (redacció), Actes de les 5enes Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans: Vic, del 31 de març al 2 d'abril de 1982, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1984, pàgina, ISBN 9788460034100

[4] Sprachentwicklung und Sprachförderung - Grundlagen für die pädagogische Praxis (alemany), Kindergarten Heute, número temàtic, Freiburg, Herder, 2004, ISBN 978-3-451-00098-0 (en català: Desenvolupament de la llengua i foment de la llengua: principis de la pràctica pedagògica número especial de Educació infantil avui)

[5] Die Recht Schreip-Katerstrofe: Warum unsere Kinder nicht mehr richtig schreiben lernen (alemany), Der Spiegel, 2013, número 25, pàgina 96 ss. (En català: La gatàstrofa de lort o crafia: per què els nostres nens ja no aprenen a escriure com cal)

[6] Pompeu Fabra i Poch, «Lletres i dígrafs», Gramàtica catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1995, pàgines 10, ISBN 84-7283-290-2

[7] «L'obra de Pompeu Fabra», Vilaweb, 23 de maig de 2005

[8] Josep Maria Albijes i Olibart, «Projecte de reforma ortogràfica de la llengua catalana»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

@@ Línia 34: / Línia 34: @@
 ==Una fase al desenvolupament piscològic==
-Per adquirir aquest primer estadi de l'escriptura, és important que l'infant hagi atenyit un estadi de desenvolupament de la discriminació auditiva suficient i que coneix la pronuncia correcta. Aquest darrer pot ser difícil quan surt d'una família a la qual no  parla la llengua de l'ensenyament o un dialecte força diferent. És un dels arguments majors per a organitzar una [[educació infantil]] amb una [[Immersió lingüística|immersió]] de qualitat, obligatòria des de molt jove, per tal d'evitar retards quan passa a l'[[escola primària]]. L'educació infantil fomenta entre altres, l'integració d'immigrants i pot contribuir considerablement a la prevenció de retards pedagògis més difícils per a recuperar més tard.<ref>''Sprachentwicklung und Sprachförderung - Grundlagen für die pädagogische Praxis'', ''Kindergarten Heute'', número temàti, Freiburg, Herder, 2004, ISBN 978-3-451-00098-0 (en català: ''Desenvolupament de la llengua i foment de la llengua: principis de la pràctica pedagògica'' número especial de ''Educació infantil avui'')</ref>
+Per adquirir aquest primer estadi de l'escriptura, és important que l'infant hagi atenyit un estadi de desenvolupament de la discriminació auditiva suficient i que coneix la pronuncia correcta. Aquest darrer pot ser difícil quan surt d'una família a la qual no  parla la llengua de l'ensenyament o un dialecte força diferent. És un dels arguments majors per a organitzar una [[educació infantil]] amb una [[Immersió lingüística|immersió]] de qualitat, obligatòria des de molt jove, per tal d'evitar retards quan passa a l'[[escola primària]]. L'educació infantil fomenta entre altres, l'integració d'immigrants i pot contribuir considerablement a la prevenció de retards pedagògis més difícils per a recuperar més tard.<ref>''Sprachentwicklung und Sprachförderung - Grundlagen für die pädagogische Praxis {{de}}'', ''Kindergarten Heute'', número temàtic, Freiburg, Herder, 2004, ISBN 978-3-451-00098-0 (en català: ''Desenvolupament de la llengua i foment de la llengua: principis de la pràctica pedagògica'' número especial de ''Educació infantil avui'')</ref>
 Es considera en termes generals que els errors d'ortografia natural han de desaparèixer cap als huit o nou anys.La persistència d'errors d'ortografia natural pot ser un [[símptoma]] d'altres problemes: mal domini de la llengua ensenyada, [[dislèxia]], [[sordesa]] parcial (perifèrica: a la orella, central: al cervell), retard de desenvolupament general i altres. Pot necessitar una atenció [[logopèdia|logopèdica]], [[psicologia|psicolòlgica]], [[pedagogia|pedagògica]] o medical.
 ==Desformació ideològica==
-A certs països, com l'[[Alemanya]], per raons d'[[ideologia]] pedagògica a la segona meitat del [[segle XX]], certs pèrits van preconitzar que calia respectar l'espontaneitat dels nens i que la creativitat de l'expressió era més important que el domini de l'ortografia. Aquesta arribaria per si mateixa amb el temps. L'entrenament enutjós de l'ortografia arbitrària hauria sigut una cosa passada de moda. Estudis científics més recents van demostrar que això no és pas el cas i que, ans al contrari si s'espera massa temps abans de corrigir el nen, els grafemes erronis es fixen al cervell. El desaprenentatge d'habituds encastades esdevé cada dia més difícil. L'adquisició de l'ortografia es compara a l'aprenentatge d'un instrument de música o d'un esport al qual es preferable d'aprendre els moviments correctes des de l'inici. La repetició i l'entrenatge interminable, fins que el moviment es fa correctament semblen les úniques vies efectiues. Per sort, la pedagogia moderna va desenvolupar moltes eines per tal d'amenitzar-lo. El que sí que no funciona es donar copets als dits o castigar el nen que fa un error en posar-li orelles d'ase al cap.<ref>''Die Recht Schreip-Katerstrofe: Warum unsere Kinder nicht mehr richtig schreiben lernen'', ''[[Der Spiegel]],'' 2013, número 25, pàgina 96 ss. (En català: ''La quatàstrofa de lort o crafia: per què els nostres nens ja no aprenen a escriure com cal)''</ref>
+A certs països, com l'[[Alemanya]], per raons d'[[ideologia]] pedagògica a la segona meitat del [[segle XX]], certs pèrits van preconitzar que calia respectar l'espontaneitat dels nens i que la creativitat de l'expressió era més important que el domini de l'ortografia. Aquesta arribaria per si mateixa amb el temps. L'entrenament enutjós de l'ortografia arbitrària hauria sigut una cosa passada de moda. Estudis científics més recents van demostrar que això no és pas el cas i que, ans al contrari si s'espera massa temps abans de corrigir el nen, els grafemes erronis es fixen al cervell. El desaprenentatge d'habituds encastades esdevé cada dia més difícil. L'adquisició de l'ortografia es compara a l'aprenentatge d'un instrument de música o d'un esport al qual es preferable d'aprendre els moviments correctes des de l'inici. La repetició i l'entrenatge interminable, fins que el moviment es fa correctament semblen les úniques vies efectiues. Per sort, la pedagogia moderna va desenvolupar moltes eines per tal d'amenitzar-lo. El que sí que no funciona es donar copets als dits o castigar el nen que fa un error en posar-li orelles d'ase al cap.<ref>''Die Recht Schreip-Katerstrofe: Warum unsere Kinder nicht mehr richtig schreiben lernen {{de}}'', ''[[Der Spiegel]],'' 2013, número 25, pàgina 96 ss. (En català: ''La gatàstrofa de lort o crafia: per què els nostres nens ja no aprenen a escriure com cal)''</ref>
 ==Ortografia natural i reforma de l'ortografia==