Accent circumflex: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q11175
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{signes diacrítics}}
{{signes diacrítics}}


L''''accent circumflex''' (^) és un tipus de [[signe diacrític]]. Gràficament és la unió d'un [[accent agut]] i un [[accent greu]].
L''''accent circumflex''' (^) és un tipus de [[signe diacrític]]. Gràficament és la unió d'un [[accent agut]] i un [[accent greu]].<ref>{{GEC|0219388}}</ref>


Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són:
Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són:


* Canvi de to: Al [[grec antic]], el circumflex marcava una pujada i una baixada de [[to]] en la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe).
* Canvi de to: Al [[grec antic]], el circumflex marcava una pujada i una baixada de [[to]] en la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe).
* Marca d'elisió d'un [[fonema]]: En [[francès]], per exemple, marca que la paraula antigament tenia una lletra que s'ha perdut; és una remarca etimològica que antigament podia servir per distingir dues paraules però que en l'actualitat només és qüestió d'[[ortografia]], com a la paraula ''hôpital'', que ve d'"hospital", com s'ha conservat en altres idiomes.
* Marca d'elisió d'una [[lletra]]: En [[francès]], per exemple, marca de tant en tant una lletra que s'ha perdut. Va ser un ús dels tipógrafs, quan la tipografia es feia manualment i que hom feia economia de lletres no pronunciades com ja era de costum als manuscrits. Avui, només és qüestió d'[[ortografia arbitrària]], com a la paraula ''hôpital'', que ve d<nowiki>'</nowiki>''hospitalis''. L'us francès no és gaire lògic: ''fait'', del llatí facet (fa) no pren circonflex, ''plaît'' de ''placet'' (plau) en pren un, tot i que les dues paraules tenen la mateixa etimologia.
* Distinció [[lèxic]]a: Pot usar-se per diferenciar homònims, com per exemple al [[gaèlic]]
* Distinció [[lèxic]]a: Pot usar-se per diferenciar homònims, com per exemple al [[gaèlic]]
* Quantitat: En alguns idiomes es pot utilitzar per marcar que una [[vocal]] era llarga (i normalment també oberta), com l'[[afrikaans]].
* Quantitat: En alguns idiomes es pot utilitzar per marcar que una [[vocal]] era llarga (i normalment també oberta), com l'[[afrikaans]].
* Distinció de fonemes: Marca la pronunciació diferent de vocals o consonants que altrament coincidirien en la forma escrita, com passa en [[esperanto]].
* Distinció de fonemes: Marca la pronunciació diferent de vocals o consonants que altrament coincidirien en la forma escrita, com passa en [[esperanto]].
* Tonicitat: Pot usar-se per senyalar la [[síl·laba]] tònica, com al [[portuguès]] (tot i que està en desús per la reforma ortogràfica).
* Tonicitat: Pot usar-se per senyalar la [[síl·laba]] tònica, com al [[portuguès]] (tot i que està en desús per la [[reforma ortogràfica]]).
* Lletra doble: A l'[[edat mitjana]] era un dels signes per marcar la duplicació d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest ús era freqüent a [[Itàlia]] per marcar la doble i.
* Lletra doble: A l'[[edat mitjana]] era un dels signes per marcar la duplicació d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest ús era freqüent a [[Itàlia]] per marcar la doble i.


==Referències==

{{Referències}}
{{ORDENA:Accent Circumflex}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Accent Circumflex}}


[[Categoria:Signes diacrítics]]
[[Categoria:Signes diacrítics]]

Revisió del 14:04, 31 jul 2013

Signes diacrítics

accent

accent agut ( ´ )
accent agut doble ( ˝ )
accent greu ( ˋ )

breu ( ˘ )
circumflex ( ˆ )
anticircumflex / "hàtxek" ( ˇ )
trenc ( ¸ )
dièresi o trema ( ¨ )
punt volat ( · )

anunaasika / punt superior ( ˙ )
anusvaara / punt inferior (  ̣ )

croc / dấu hỏi (  ̉ )
màcron ( ˉ )
ogonek / "Croc polonés" ( ˛ )
anell / kroužek ( ˚ )
dàsia ( ʽ )
psili (  ʼ )
dièresi ( ¨ )

Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics:

apòstrof ( ’ )
barra ( | )
dos punts ( : )
coma ( , )
guionet ( ˗ )
titlla ( ˜ )
titlo (  ҃ )

L'accent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític. Gràficament és la unió d'un accent agut i un accent greu.[1]

Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són:

  • Canvi de to: Al grec antic, el circumflex marcava una pujada i una baixada de to en la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe).
  • Marca d'elisió d'una lletra: En francès, per exemple, marca de tant en tant una lletra que s'ha perdut. Va ser un ús dels tipógrafs, quan la tipografia es feia manualment i que hom feia economia de lletres no pronunciades com ja era de costum als manuscrits. Avui, només és qüestió d'ortografia arbitrària, com a la paraula hôpital, que ve d'hospitalis. L'us francès no és gaire lògic: fait, del llatí facet (fa) no pren circonflex, plaît de placet (plau) en pren un, tot i que les dues paraules tenen la mateixa etimologia.
  • Distinció lèxica: Pot usar-se per diferenciar homònims, com per exemple al gaèlic
  • Quantitat: En alguns idiomes es pot utilitzar per marcar que una vocal era llarga (i normalment també oberta), com l'afrikaans.
  • Distinció de fonemes: Marca la pronunciació diferent de vocals o consonants que altrament coincidirien en la forma escrita, com passa en esperanto.
  • Tonicitat: Pot usar-se per senyalar la síl·laba tònica, com al portuguès (tot i que està en desús per la reforma ortogràfica).
  • Lletra doble: A l'edat mitjana era un dels signes per marcar la duplicació d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest ús era freqüent a Itàlia per marcar la doble i.

Referències

  1. ↑ «Accent circumflex». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Accent_circumflex&oldid=12049944»