Escopes d'Etòlia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m *les deutes > els deutes
m Bot: corregint els apòstrofs (1) i puntuació (1)
Línia 1: Línia 1:
'''Escopes''' (''Scopas'', ''Skópas'' {{polytonic|Σκόπας}}) fou un militar etoli.
'''Escopes''' (''Scopas'', ''Skópas'' {{polytonic|Σκόπας}}) fou un militar etoli.


Era un dels caps principals de la Lliga Etòlia quan va esclatar la guerra social ([[220 aC]]); era parent o proper d'[[Aristó d'Etòlia|Aristó]], que llavors era [[estrateg]] de la Lliga, i el va deixar encarregat dels afers polítics. Després d'una expedició a [[Messènia]] amb poc èxit, el general [[Dorimac]] va demanar ajut a Escopes, que va acceptar dirigir una nova expedició a Messènia , la qual va assolar; quan [[Àrat de Sició]], al front de l'exèrcit de la [[Lliga Aquea]], es va dirigir a la zona, el va derrotar a ''Caphyae'', i es va retirar sense problemes.
Era un dels caps principals de la Lliga Etòlia quan va esclatar la guerra social ([[220 aC]]); era parent o proper d'[[Aristó d'Etòlia|Aristó]], que llavors era [[estrateg]] de la Lliga, i el va deixar encarregat dels afers polítics. Després d'una expedició a [[Messènia]] amb poc èxit, el general [[Dorimac]] va demanar ajut a Escopes, que va acceptar dirigir una nova expedició a Messènia, la qual va assolar; quan [[Àrat de Sició]], al front de l'exèrcit de la [[Lliga Aquea]], es va dirigir a la zona, el va derrotar a ''Caphyae'', i es va retirar sense problemes.


Això va provocar la guerra oberta entre aqueus (aliats del rei [[Filip V de Macedònia]]) i etolis. Escopes fou escollit com estrateg de la Lliga Etòlia ([[219 aC]]) i fou encarregat de dirigir la guerra; la primavera del 219 aC va enviar el [[regne de Macedònia]] i va assolar la comarca de [[Piera]] ocupant ''Dium'' (Dion) que fou destruïda mentre el seu temple fou saquejat; al fer aquesta expedició va descuidar la defensa d'Etòlia i Filip V va poder obtenir alguns triomfs a la part d'[[Acarnània]].
Això va provocar la guerra oberta entre aqueus (aliats del rei [[Filip V de Macedònia]]) i etolis. Escopes fou escollit com estrateg de la Lliga Etòlia ([[219 aC]]) i fou encarregat de dirigir la guerra; la primavera del 219 aC va enviar el [[regne de Macedònia]] i va assolar la comarca de [[Piera]] ocupant ''Dium'' (Dion) que fou destruïda mentre el seu temple fou saquejat; al fer aquesta expedició va descuidar la defensa d'Etòlia i Filip V va poder obtenir alguns triomfs a la part d'[[Acarnània]].


El [[218 aC]] l' estrateg de la lliga fou Dorimac que el va enviar al front d'una força mercenària per ajudar a [[Elis]], però les operacions d'aquest any i els següents no han quedat registrades
El [[218 aC]] l'estrateg de la lliga fou Dorimac que el va enviar al front d'una força mercenària per ajudar a [[Elis]], però les operacions d'aquest any i els següents no han quedat registrades


No es torna a parlar d'Escopes fins el [[211 aC]] quan tornava a ser estrateg de la Lliga i com a president de l'assemblea va signar un tractat amb els romans representats pel pretor [[Marc Valeri Leví]], segurament a causa de la conquesta macedònia d'Acarnània. Escopes va reunir al seu exèrcit per envair Acarnània però la resistència d'aquest país i l'ajut que hi va enviar Filip van fer fracassar el intent.
No es torna a parlar d'Escopes fins el [[211 aC]] quan tornava a ser estrateg de la Lliga i com a president de l'assemblea va signar un tractat amb els romans representats pel pretor [[Marc Valeri Leví]], segurament a causa de la conquesta macedònia d'Acarnània. Escopes va reunir al seu exèrcit per envair Acarnània però la resistència d'aquest país i l'ajut que hi va enviar Filip van fer fracassar el intent.

Revisió del 23:49, 1 ago 2013

Escopes (Scopas, Skópas Σκόπας) fou un militar etoli.

Era un dels caps principals de la Lliga Etòlia quan va esclatar la guerra social (220 aC); era parent o proper d'Aristó, que llavors era estrateg de la Lliga, i el va deixar encarregat dels afers polítics. Després d'una expedició a Messènia amb poc èxit, el general Dorimac va demanar ajut a Escopes, que va acceptar dirigir una nova expedició a Messènia, la qual va assolar; quan Àrat de Sició, al front de l'exèrcit de la Lliga Aquea, es va dirigir a la zona, el va derrotar a Caphyae, i es va retirar sense problemes.

Això va provocar la guerra oberta entre aqueus (aliats del rei Filip V de Macedònia) i etolis. Escopes fou escollit com estrateg de la Lliga Etòlia (219 aC) i fou encarregat de dirigir la guerra; la primavera del 219 aC va enviar el regne de Macedònia i va assolar la comarca de Piera ocupant Dium (Dion) que fou destruïda mentre el seu temple fou saquejat; al fer aquesta expedició va descuidar la defensa d'Etòlia i Filip V va poder obtenir alguns triomfs a la part d'Acarnània.

El 218 aC l'estrateg de la lliga fou Dorimac que el va enviar al front d'una força mercenària per ajudar a Elis, però les operacions d'aquest any i els següents no han quedat registrades

No es torna a parlar d'Escopes fins el 211 aC quan tornava a ser estrateg de la Lliga i com a president de l'assemblea va signar un tractat amb els romans representats pel pretor Marc Valeri Leví, segurament a causa de la conquesta macedònia d'Acarnània. Escopes va reunir al seu exèrcit per envair Acarnània però la resistència d'aquest país i l'ajut que hi va enviar Filip van fer fracassar el intent.

El 210 aC cooperava amb Leví en el setge d'Anticira, que després de ser ocupada fou entrega a la Lliga pels romans.

Després de la pau que va posar fi a la guerra social, els etolis van romandre ocupats per lluites civils i per arranjar la situació, causada principalment pels deutes que ofegaven a la gent, Escopes i Dorimac foren nomenats per reformar la constitució (204 aC); cap dels dos nomenats tenia capacitat com a reformador; Escopes, al ser desautoritzat, se'n va anar a Alexandria, on el ministre Agàtocles, regent de Ptolemeu V Epífanes el va nomenar cap de l'exèrcit egipci a Celesíria.

Inicialment va tenir èxit i va sotmetre Judea però després fou derrotat per Antíoc III el Gran a Panium i es va haver de tancar darrera les muralles de Sidó on finalment es va haver de rendir per la fam (un intent de fer aixecar el setge per un exèrcit egipci de socors no va reeixir).

Tot i aquest fracàs va romandre en el favor de la cort egípcia i el 200 aC fou enviat a Grècia amb diners per reclutar mercenaris, tasca que va acomplir amb eficàcia i va portar sis mil soldats a Egipte, molts d'ells etolis. La confiança en el suport d'aquests soldats, les seves habilitats i la riquesa acumulada, el van decidir a aspirar a la direcció dels afers d'Egipte que volia agafar per la força; descoberts els seus plans, el ministre Aristòmenes d'Acarnània va enviar contra ell una tropa que el va arrestar per sorpresa; portat davant el consell del rei fou condemnat a mort i executat a la presó a la nit (296 aC)