Papos d'Alexandria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 40: Línia 40:


* 1. {{polytonic|Μαθηματικω̂ν συναγωγω̂ν βιβλία}}, ''Col·lecció matemàtica'' en vuit llibres, obra cabdal de la geometria grega, conservada en un manuscrit vaticà del segle XI.
* 1. {{polytonic|Μαθηματικω̂ν συναγωγω̂ν βιβλία}}, ''Col·lecció matemàtica'' en vuit llibres, obra cabdal de la geometria grega, conservada en un manuscrit vaticà del segle XI.
* 2. Un comentari del [[Almagest]] de [[Ptolomeu]], conservat en forma fragmentaria en traduccions llatines.
* 2. Un comentari del [[Almagest]] de [[Ptolomeu]], conservat en forma fragmentaria en traduccions llatines (només es conserven els comentaris dels llibres 5 i 6).
* 3. Fragments d'un tractat de Geografia en una traducció al armeni.<ref>{{Versaleta|Hewsen}}</ref>
* 3. Fragments d'un tractat de Geografia en una traducció al armeni.<ref>{{Versaleta|Hewsen}}</ref>
* 4. Un comentari del llibre desè dels [[Elements d'Euclides]], conservat en una traducció àrab que no es correspon amb l'estil de les altres obres.
* 4.

* 2. {{polytonic|Χορογραφία οἰκουμενική
També es tenen referències d'altres obres seves, avui perdudes:
* 3. Εἰς τὰ τέσσαρα βιβλία του̂ Πατολεμαίου μεγάλης Συντάξεωσὑπέμνημα

* 4. Ποταμοὺς τοὺς ἐν Λιβύῃ
* 1. {{polytonic|Χορογραφία οἰκουμενική
* 5. Ονειροκριτικά}}
* 2. Εἰς τὰ τέσσαρα βιβλία του̂ Πατολεμαίου μεγάλης Συντάξεωσὑπέμνημα
* 3. Ποταμοὺς τοὺς ἐν Λιβύῃ
* 4. Ονειροκριτικά}}

===La ''Col·lecció Matemàtica''===
La ''Col·lecció Matemàtica'', en vuit llibres, és la seva obra principal. Es pensa que devien ser llibres independents, ja que cadascun d'ells té la seva pròpia introducció. En ella demostra el seu coneixement dels autors que l'han precedit, comentant-los, ampliant-los i criticant-los.

* El llibre primer devia ser aritmètic, però no se'n conserva res.
* Del llibre segon, només es conserva a partir de la proposició 14 i exposa el sistema d'[[Apol·loni de Perga]] per a tractar els nombres molt grans (en potències de 10.000).
* El llibre tercer es divideix en quatre parts:
:1ª Trobar les mitjanes proporcionals entre dues rectes donades.
:2ª Forma de calcular les mitjanes aritmètica, geomètrica i harmònica.
:3ª Paradoxes geomètriques d'Ericinus (autor actualment desconegut)
:4ª Inscripció dels cinc poliedres regulars en una esfera.
* El llibre quart parla de les propietats de determinades corbes, com la ''quadratix'' o l'espiral d'[[Arquimedes]].
* El llibre cinquè tracta de isoperimetria, demostrant els resultats deguts a [[Zenòdor (matemàtic)|Zenòdor]].
* El llibre sisè, sobre astronomia, revisa l'obra d'astrònoms anteriors com [[Autòlic de Pítana|Autòlic]], [[Aristarc de Samos|Aristarc]] i [[Teodosi de Bitínia|Teodosi]].
* El llibre setè, titulat ''El tresor de l'anàlisi'', és el més interessant; no solament pel seu interès o pel que ens explica de matemàtics anteriors, avui desconeguts, sinó per la seva influència en les matemàtiques modernes. Aquí és on apareix el ''Problema de Pappos'', avui conegut com [[Teorema de Guldin]].
* El llibre vuitè tracta de problemes de macànica


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:55, 2 ago 2013

Infotaula de personaPappos d'Alexandria
Nom original(el) Πάππος ὁ Ἀλεξανδρεύς Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Πάππος Modifica el valor a Wikidata
Vers 290 dC
probablement Alexandria
Mortc. 350 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Dades personals
Es coneix perProblema de Pappos
Activitat
Ocupaciómatemàtic, astrònom Modifica el valor a Wikidata
Activitatsegle III Modifica el valor a Wikidata –  segle IV Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Goodreads character: 995530

Pappos d'Alexandria (Pappus, Πάππος) fou el darrer gran geòmetra de la Grècia clàssica.

Vida

No se sap gairebé res de la seva vida. Les úniques dades certes que coneixem són que tenia un germà de nom Hermodorus i que vivia el dia 18 d'octubre del 320, perquè va observar un eclipsi que es va produir en aquesta data, segons explica ell mateix en les seves obres.

Les referències cronològiques que tenim, procedents dels Suides i de Teó d'Alexandria, el situen en èpoques diferents,[1] però els estudiosos, fent cas del que diu el propi Pappos, el situen a començaments del segle IV.

Obra

Només es conserven les següents obres seves:

  • 1. Μαθηματικω̂ν συναγωγω̂ν βιβλία, Col·lecció matemàtica en vuit llibres, obra cabdal de la geometria grega, conservada en un manuscrit vaticà del segle XI.
  • 2. Un comentari del Almagest de Ptolomeu, conservat en forma fragmentaria en traduccions llatines (només es conserven els comentaris dels llibres 5 i 6).
  • 3. Fragments d'un tractat de Geografia en una traducció al armeni.[2]
  • 4. Un comentari del llibre desè dels Elements d'Euclides, conservat en una traducció àrab que no es correspon amb l'estil de les altres obres.

També es tenen referències d'altres obres seves, avui perdudes:

  • 1. Χορογραφία οἰκουμενική
  • 2. Εἰς τὰ τέσσαρα βιβλία του̂ Πατολεμαίου μεγάλης Συντάξεωσὑπέμνημα
  • 3. Ποταμοὺς τοὺς ἐν Λιβύῃ
  • 4. Ονειροκριτικά

La Col·lecció Matemàtica

La Col·lecció Matemàtica, en vuit llibres, és la seva obra principal. Es pensa que devien ser llibres independents, ja que cadascun d'ells té la seva pròpia introducció. En ella demostra el seu coneixement dels autors que l'han precedit, comentant-los, ampliant-los i criticant-los.

  • El llibre primer devia ser aritmètic, però no se'n conserva res.
  • Del llibre segon, només es conserva a partir de la proposició 14 i exposa el sistema d'Apol·loni de Perga per a tractar els nombres molt grans (en potències de 10.000).
  • El llibre tercer es divideix en quatre parts:
1ª Trobar les mitjanes proporcionals entre dues rectes donades.
2ª Forma de calcular les mitjanes aritmètica, geomètrica i harmònica.
3ª Paradoxes geomètriques d'Ericinus (autor actualment desconegut)
4ª Inscripció dels cinc poliedres regulars en una esfera.
  • El llibre quart parla de les propietats de determinades corbes, com la quadratix o l'espiral d'Arquimedes.
  • El llibre cinquè tracta de isoperimetria, demostrant els resultats deguts a Zenòdor.
  • El llibre sisè, sobre astronomia, revisa l'obra d'astrònoms anteriors com Autòlic, Aristarc i Teodosi.
  • El llibre setè, titulat El tresor de l'anàlisi, és el més interessant; no solament pel seu interès o pel que ens explica de matemàtics anteriors, avui desconeguts, sinó per la seva influència en les matemàtiques modernes. Aquí és on apareix el Problema de Pappos, avui conegut com Teorema de Guldin.
  • El llibre vuitè tracta de problemes de macànica

Referències

  1. Cuomo, página 6.
  2. Hewsen

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Papos d'Alexandria» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Pappus of Alexandria. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 2 Agost 2013 <http://www.encyclopedia.com>.

Bibliografia


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papos d'Alexandria