Forces Aèries de la República Espanyola

Escut dels pilots de les FARE

Les Fuerzas Aereas de la República Española (FARE) van ser les forces aèries legals de la Segona República Espanyola entre 1931 i 1939. Van tenir un paper molt destacat en la història moderna d'Espanya.

En temps de la Guerra Civil Espanyola, també se la coneixia com La Gloriosa. La seva absència, desorganització i falta d'un comandament clar en les batalles decisives, per exemple a la batalla de l'Ebre on la superioritat aèria feixista va ser total, va ser un factor decisiu a favor dels colpistes.

Història

Els principis de l'aviació a Espanya

Al voltant de 1900, ja existien en Espanya, aficionats a l'aeronàutica que bé, feien ascensions en globus, o es treien el títol de pilot fora de Espanya. Les Forces Aèries es van constituir en Espanya, el 2 d'abril de 1910 per mitja d'un reial decret, com a conseqüència del desenvolupament d'aquesta arma, i també per reial decret el 28 de febrer de 1913 es va crear l'Aeronáutica Militar, que incloïa el l'Aeroestació i Aviació depenent del arma d'Enginyers amb caràcter de experiència, creant-se també el primer aeroport militar de Cuatro Vientos.

Henry Farman, el primer avió militar que es va utilitzar a Espanya

D'aquesta època, es de destacar la construcció del dirigible España, per part de Leonardo Torres Quevedo i el capità Alfredo Kindelán, que van fer una demostració des de l'aeroport de Guadalajara. També va ser el capità Kindelan, l'encarregat de comprar els dos primers avions de guerra, que van ser dos Farman. Posteriorment i com conseqüència de diversos fets deguts a diverses crisis en territoris colonials, i la fi de la Primera Guerra Mundial, es va crear, també per reial decret, el 13 de setembre de 1917 l'Aeronautica Naval depenent de la Marina, que es va establir en el nou aeroport conjunt de los Alcázares, on podien actuar els hidroavions. No va ser fins el 19 de desembre de 1918, que un altre reial decret passa a incloure les dues branques en el que s'anomena Aeronáutica de Guerra, creant-se l' Aeronáutica Militar.

Desenvolupament

L'industria espanyola va mirar de adequar-se a la nova arma, i es quan sorgeixen industries com CASA o Hispano Suiza fàbrica de Guadalajara. El 1914 fou quan Hispano Suiza de Barcelona, crea el motor H-8, que amb diverses llicències a tot el món, s'en van fabricar al voltant de 50.000, ja qui diu que va ajudar a guanyar la guerra als aliats.

Aquestes indústries, junt amb altres, com Talleres Hereter de Sant Martí de Provençals (Barcelona), que abans es dedicaven a la construcció d'avions civils, també es dona el cas, que acabada la Gran Guerra, s'omple les forces aèries de material de rebuig de aquesta guerra, ja que ha demostrat que en un futur, l'aviació serà una arma important.

Durant l'any 1926 te lloc els raids aeris per part de la aeronàutica espanyola, tals com el vol transoceànic del Plus Ultra, el raid a Filipines per part de la Patrulla Elcano, o el raid de la Patrulla Atlàntica. Durant l'any 1927, es declara vencedor el Nieuport 52, com avió de caça que equipara l'Aeronàutica Militar, passant-se a fabricar sota llicencia a Hispano Suiza de Guadalajara. També en 1928, te lloc el raid Sevilla – Naziriyah (actual Iraq) amb el Breguet 19 anomenat Jesús del Gran Poder, que després va fer el vol que sortint de Sevilla, van arribar fins a L'Havana (Cuba), després d'haver recorregut Amèrica del Sud, en el 1929.

Naixement de les FARE

Emblema de les FARE

Les Forces Aèries de la República Espanyola, neixen com a conseqüència de la proclamació de la Segona República Espanyola en el any 1931. Continuen sent dues branques, l'Aviació Militar, i L'Aeronàutica Naval, depenent del exèrcit de terra la primera, mentre que la segona depenia de la marina. Encara que després, en 1933, les dues van passar a dependre de la Direcció General d'Aeronàutica, que es va crear per un reial decret, continuant sent independents l'una de l'altre. A partir de 1933, l'Aeronàutica Naval va a passar a denominar-se Aviació Naval, continuant depenent de la marina, encara que al seu personal li agradava dir-se de l'Aeronaval.

És en aquesta època que es realitzen els primers assajos de la Cierva amb el seu autogir Cierva C.30.

Per reial decret, el juny de 1931, desapareix l'Aeronàutica Militar, que passa a dependre directament al Ministeri de la Guerra, i el novembre es passa un comunicat per el que es reordenen les forces aèries de la península. El juny de 1933, és nomenat el capità Warlela Cap del Servei de Fotografia Aèria, per l'avanç cadastral. L'octubre de 1934 esclata la revolució minera a Astúries, on per primer cop es fan servir els autogirs com a mitjà d'observació. El juny de 1936, es reordena l'Aviació militar en regions aèries.

Com anava pintat un Xato

El Polikarpov R-Z conegut com a Natatxa.

Quan esclata la guerra civil, l'aviació es divideix en els dos bàndols, les FARE i La Aviación Nacional (seguidors del general Franco), havent-hi els primers dies, molts moviments d'avions i pilots que s'intercanvien de bàndol, i sent requisat qualsevol aparell capaç de volar. Davant de l'ajut proporcionat pels governs feixistes d'Itàlia i Alemanya a l' Aviación Nacional, les FARE, van haver de cercar ajut internacional, que va ser moltes vegades intervingut per les forces parlamentàries dretanes a França, i polítiques no intervencionistes en la resta d'Europa. L'únic país que va fer una aportació de qualitat, va ser la Unió Soviètica, a canvi sempre d'uns preus molt elevats.

Les FARE van desaparèixer amb la pèrdua de la guerra per part de la República, i molts del seus aparells van acabar en mans de les forces aèries afins a Franco

Articles relacionats

• Segona República Espanyola
• Guerra Civil Espanyola
• L'Aviació durant la Guerra Civil Espanyola
• Arsenal i polvorí de l'Aeròdrom de Sabadell

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forces Aèries de la República Espanyola

• La Aviación en Cataluña, J.J.Maluquer, Editorial San Martin
• Yo fuí piloto de caza Rojo, Francisco Tarazona, Editorial San Martin