Llibre del Repartiment de Mallorca: diferència entre les revisions
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1106597 |
m Robot posa l'article correcte a l'estructura |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''''Llibre del Repartiment de Mallorca''''', es la denominació genèrica que reben un conjunt de [[còdex]] medievals on s’indica com es varen repartir els bens immobles de [[Mallorca]] una vegada [[conquesta de Mallorca|conquerida l’illa]] el [[1229]]. |
El '''''Llibre del Repartiment de Mallorca''''', es la denominació genèrica que reben un conjunt de [[còdex]] medievals on s’indica com es varen repartir els bens immobles de [[Mallorca]] una vegada [[conquesta de Mallorca|conquerida l’illa]] el [[1229]]. |
||
El ''llibre'' te distints nivells de repartiment que en condicionen el seu detall, així per una banda assenyala l’àmbit territorial de les porcions corresponents als magnats ([[Nunyo Sans]], [[Berenguer de Palou]], [[Hug IV d'Empúries]] i [[Gastó VII de Montcada i de Bearn|Gasto de Bearn]]), als quals els va correspondre el 50% de l’illa i que procediren a fer el seu propi repartiment detallat que no pertany a aquest conjunt documental; per una altra banda, al 50% de la part corresponent a [[Jaume I]], el llibre n’assenyala la denominació de les propietats i el nom dels seus beneficiaris, entre els quals també es poden distingir entre els beneficiaris individuals (alguns d’ells amb grans extensions com el [[Ferrer de Santmartí|Paborde de Tarragona]] o [[Pere I d'Urgell|Pere de Portugal]] i d’altres amb assignacions mes modestes) i col·lectius (l’[[ordre del Temple]] o les milícies urbanes de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]], [[Tortosa]], [[Caldes]], [[Tàrrega]], [[Montalbán]], [[Marsella]], [[Narbona]] o [[Gènova]], entre d’altres). El conjunt d’aquests procediments només permet conèixer una petita part dels primers propietaris de les terres conquerides i |
El ''llibre'' te distints nivells de repartiment que en condicionen el seu detall, així per una banda assenyala l’àmbit territorial de les porcions corresponents als magnats ([[Nunyo Sans]], [[Berenguer de Palou]], [[Hug IV d'Empúries]] i [[Gastó VII de Montcada i de Bearn|Gasto de Bearn]]), als quals els va correspondre el 50% de l’illa i que procediren a fer el seu propi repartiment detallat que no pertany a aquest conjunt documental; per una altra banda, al 50% de la part corresponent a [[Jaume I]], el llibre n’assenyala la denominació de les propietats i el nom dels seus beneficiaris, entre els quals també es poden distingir entre els beneficiaris individuals (alguns d’ells amb grans extensions com el [[Ferrer de Santmartí|Paborde de Tarragona]] o [[Pere I d'Urgell|Pere de Portugal]] i d’altres amb assignacions mes modestes) i col·lectius (l’[[ordre del Temple]] o les milícies urbanes de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]], [[Tortosa]], [[Caldes]], [[Tàrrega]], [[Montalbán]], [[Marsella]], [[Narbona]] o [[Gènova]], entre d’altres). El conjunt d’aquests procediments només permet conèixer una petita part dels primers propietaris de les terres conquerides i l'estructura de la propietat musulmana i de la toponímia de la meitat de l’illa, però per una altra banda informa de la conformació de l'estructura i organització feudal de la propietat que s’implantaria a l’illa a partir de la conquesta i que en condicionarà la seva història futura.<ref>{{GEM|7|361-365|Llibre del Repartiment de Mallorca}}</ref> |
||
== Còdex conservats == |
== Còdex conservats == |
||
Revisió del 01:41, 12 ago 2013
El Llibre del Repartiment de Mallorca, es la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s’indica com es varen repartir els bens immobles de Mallorca una vegada conquerida l’illa el 1229.
El llibre te distints nivells de repartiment que en condicionen el seu detall, així per una banda assenyala l’àmbit territorial de les porcions corresponents als magnats (Nunyo Sans, Berenguer de Palou, Hug IV d'Empúries i Gasto de Bearn), als quals els va correspondre el 50% de l’illa i que procediren a fer el seu propi repartiment detallat que no pertany a aquest conjunt documental; per una altra banda, al 50% de la part corresponent a Jaume I, el llibre n’assenyala la denominació de les propietats i el nom dels seus beneficiaris, entre els quals també es poden distingir entre els beneficiaris individuals (alguns d’ells amb grans extensions com el Paborde de Tarragona o Pere de Portugal i d’altres amb assignacions mes modestes) i col·lectius (l’ordre del Temple o les milícies urbanes de Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Caldes, Tàrrega, Montalbán, Marsella, Narbona o Gènova, entre d’altres). El conjunt d’aquests procediments només permet conèixer una petita part dels primers propietaris de les terres conquerides i l'estructura de la propietat musulmana i de la toponímia de la meitat de l’illa, però per una altra banda informa de la conformació de l'estructura i organització feudal de la propietat que s’implantaria a l’illa a partir de la conquesta i que en condicionarà la seva història futura.[1]
Còdex conservats
Alguns del còdex conservats fan referència a que son còpia de l’original en àrab, avui perdut, dipositat per Jaume I a la casa del Temple de Mallorca, en tot cas el seu contingut permet distingir dos grups, per una banda el denominat aràbigo-llatí (ARM, s/n, ca. 1232) i per l’altre les versions en català i llatí que només presenten diferencies de còpia entre ells: el català (ARM, 18, 1269) i tres llatins (ARM, 19, ca. 1300; ACM, 3041, 1307 i; ACA, 26, ca. 1346).[2]
Vegeu també
Referencies
- ↑ «Llibre del Repartiment de Mallorca». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 7. Palma: Promomallorca, p. 361-365. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Rosselló Bordoy, Guillem. Universitat de les Illes Balears. Mallorca Musulmana, 2007. ISBN 978-84-8384-004-7.