Llibertinatge: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{inacabat}} |
|||
El '''libertinatge''' o el moviment dels '''llibertins''' va ser un moviment [[filosofia|filosòfic]] a [[Europa occidental]] del del final del segle XVI fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot [[autoritarisme]], especialment eclesiàstic.»<ref>{{GEC|0246651|Els Llibertins}}</ref> En reacció contra la concepció antisexual i [[Ascetisme|ascètica]] de les religions [[cristianisme|cristianes]] preconitzen una liberalització del [[goig]], que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.<ref>Georges Eekhoud, ''op.cit.'', pàgina 51</ref> |
El '''libertinatge''' o el moviment dels '''llibertins''' va ser un moviment [[filosofia|filosòfic]] a [[Europa occidental]] del del final del segle XVI fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot [[autoritarisme]], especialment eclesiàstic.»<ref>{{GEC|0246651|Els Llibertins}}</ref> En reacció contra la concepció antisexual i [[Ascetisme|ascètica]] de les religions [[cristianisme|cristianes]] preconitzen una liberalització del [[goig]], que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.<ref>Georges Eekhoud, ''op.cit.'', pàgina 51</ref> |
||
Revisió del 23:31, 13 ago 2013
El libertinatge o el moviment dels llibertins va ser un moviment filosòfic a Europa occidental del del final del segle XVI fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot autoritarisme, especialment eclesiàstic.»[1] En reacció contra la concepció antisexual i ascètica de les religions cristianes preconitzen una liberalització del goig, que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.[2]
Per contrapropaganda eclesiàstica, la paraula va prendre en certs contexts una connotació negatiua de llicenciós en els costums o de lliurepensador[3][4] que refusa els dogmes del catolicisme. Per a Joan Fuster i Ortells el llibertinatge és una «salvació del cos», una màxima reducció del dolor i la màxima promoció del plaer.[5] Friedrich Nietzsche va ser un dels oposants majors a la moral ascètica i del combat eclesiàstic contra el llibertinatge. Considera que l'antillibertinatge i l'ideal ascètic «ha actuat contra la salut de l'home».
Vegeu també
Bibliografia
- Georges Eekhoud, Les libertins d'Anvers (francès), Brussel·les, La Renaissance du Livre, 1934, 310 pàgines (en català: El llibertins d'Anvers)
- Jacob Israël de Haan, «Antwerpsche Libertijnen» (neerlandès) i «Pindarus' Dood» enLibertijnsche Liederen (Cançons llibertines), en Verzamelde Gedichten (Obra completa), tom I, Amsterdam, G.A. van Oorschot, 1952, pàgines 7-82, (en català: El llibertins anversesos)
- Nora Aceval (red.), traducció de Najat el Hachmi, «Verges, esclaus, talismans màgics, sultans… Són alguns dels elements que nodreixen aquests contes eròtics de la tradició oral àrab, transmesos durant generacions de dones que destil·len la saviesa d'una cultura autènticament popular», AA.VV., Contes llibertins del Magreb, Barcelona, Columna, 2011, 120 pàgines, ISBN 9788466414319
Referència
- ↑ «Llibertinatge». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Georges Eekhoud, op.cit., pàgina 51
- ↑ «llibertí, llibertina». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ George A. Miller (red.), «libertine» (anglès),WordNet, a lexical database for Englisch, Princeton, Princeton University, 1980 ss.
- ↑ Guillem Calaforra i Catellano, Dialèctica de la ironia: La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster, València, Universitat de València, 2006, pàgines 198, ISBN 9788437063898