Panòpolis

Panòpolis fou el nom grec de la ciutat egípcia de Khen-Min o Khent-Min, que també va portar el nom d'Apu o Ipu, i els coptes van anomenar Khmin o Shmin i els grecs la van anomenar inicialment Khemmis fins que sota els Ptolomeus fou convertida en Panòpolis. Era a la riba oriental del Nil.

La ciutat era centre del culte a Min, déu de la fertilitat i senyor del deserts entre el Nil i la mar Roja i que els grecs identificaven amb Pan. Heròdot parla del seu temple i Estrabó diu que els seus habitants eren teixidors i talladors de pedra. La ciutat fou la capital del nomós IX de l'Alt Egipte. Queden poques restes dels temples de Min i de Repyt, ja que gran part dels seus materials foren usats en segles passats per a les construccions dels habitants i la seva existència només es coneix per les descripcions de cronistes musulmans i per les troballes recents. Les restes que romanen corresponen a temples del període grecoromà.

Una capella construïda per Tuthmosis III és a la vora del llogaret d'Al-Salamuni, mal conservada. Queden uns gravats ptolemaics, en els que es veu a Ptolomeu II Filadelf davant de Min i altres déus; a Aya i la reina Ti davant Min i altres déus; Aya i Ti davant Min, Hathor, Horus i Mehit; i tres en què es veu a Tuthmosis III davant Min, davant Amon-Ra i davant diversos déus.

Darrerament (1981) s'ha trobat, entre d'altres, una estàtua d'una reina anomenada Meryetamun (Estimada del déu Amon), concubina de Ramsès II després de la mort de Nefertiti i sacerdotessa de Min. Aquesta estàtua es troba actualment en el centre de la ciutat moderna, i mesura uns 11 metres d'altura. Un altra estàtua de la reina i del faraó mesura uns 6 metres.

Prop de la ciutat hi ha el lloc anomenat porta de la Gorga de Pan, un temple dedicat a Min i a Amon-Ra, que fou construït per Ay (el successor de Tutankhamon) i es dels pocs temples que va construir.

Fou la ciutat de naixement de Nonos de Panòpolis, un famós poeta grec dels segles IV i V. També es creu que seria el lloc de naixement de Iuya, oficial de Tuthmosis IV i d'Amenhotep III.

A l'època cristiana fou seu d'un bisbat. Michel Le Quien esmenta com a bisbes a Arios (amic de Sant Pakomios, que va crear tres convents a la ciutat), Sabinus i Efesos vers el 431; Sant Menas, i d'altres bisbes posteriors jacobites. Els musulmans la van ocupar el 641.

Els monestirs foren abundants a la regió; probablement hi va morir el patriarca Nestorius buscant refugi de les persecucions i ja vell; també hi va viure Shenuda o Sinuthius, apòstol o profeta dels coptes ortodoxos, que fou monjo a Atrepe (Sohag) i va dirigir al poble en la destrucció dels edificis pagans (va morir el 451).

Excavacions arqueològiques han posat al descobert una necròpoli prop de la ciutat al costat del llogaret de Al-Hawawish; al cementiri cristià s'han trobat nombrosos manuscrits que inclouen fragments de llibres, l'apocalipsi segons Pere i les actes del concili d'Efes; i inscripcions cristianes. Hi ha també cementiris al nord de la ciutat, a Nag el-Kilabat i Al-Sawama.

En l'actualitat la ciutat duu el nom d'Akhmim.