Gadifer de la Salle: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 7 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1381678 |
m Bot: corregint els apòstrofs (1) i puntuació (2) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[fitxer:Expnormanda.jpg|thumb|right|220px|Gravat a "[[Le Canarien]]" montrant la nau de Gadifer de La Salle durant |
[[fitxer:Expnormanda.jpg|thumb|right|220px|Gravat a "[[Le Canarien]]" montrant la nau de Gadifer de La Salle durant l'expedició de 1402]] |
||
'''Gadifer de la Salle''' ([[Sainte-Radegonde]], [[Poitou-Charentes]], [[1340]]-[[1415]]) fou un militar i explorador [[França|francès]] que al costat de [[Jean de Béthencourt]] va liderar la primera expedició de conquesta a les Illes [[Canàries]] el [[1402]]. Va participar de manera activa en la [[Guerra dels Cent Anys]], i va entrar en contacte amb Bethecourt en l'expedició creuada normanda contra Tunis de 1390. Va ser escuder del Duc de Berry i senyor de [[Bigorra]]. L'expedició de 1402 tenia com objectiu la conquesta i evangelització de les [[Canàries]] i el poblament amb colons normands. Els normands van ser ben rebuts pels nadius de [[Lanzarote]], als quals van prometre evitar el comerç d'esclaus. Les disensions entre ells van començar immediatament. Bethencourt retorna a [[Espanya]] i Berthin de Beneval, a càrrec de l'expedició, traí Gadifer, al que abandona a la seva sort després d'assaltar els assentaments de la [[costa del Rubicón]]. Mentre, Bethencourt aconsegueix del [[Regne de Castella]] la senyoria de les illes conquistades. Gadifer, amb un grup reduït d'homes, sotmet l'illa i captura al rei nadiu [[Guadarfia]]. Després del retorn de Bethencourt la conquista prossegueix en [[Fuerteventura]] i [[El Hierro]], fracassant en la resta de les illes. Gadifer regressa a Castella per a reclamar l'autoria de la conquesta davant [[Enric III de Castella]], una cosa que mai aconseguirà. El relat de la conquesta es troba a [[Le Canarien]]. |
'''Gadifer de la Salle''' ([[Sainte-Radegonde]], [[Poitou-Charentes]], [[1340]]-[[1415]]) fou un militar i explorador [[França|francès]] que al costat de [[Jean de Béthencourt]] va liderar la primera expedició de conquesta a les Illes [[Canàries]] el [[1402]]. Va participar de manera activa en la [[Guerra dels Cent Anys]], i va entrar en contacte amb Bethecourt en l'expedició creuada normanda contra Tunis de 1390. Va ser escuder del Duc de Berry i senyor de [[Bigorra]]. L'expedició de 1402 tenia com objectiu la conquesta i evangelització de les [[Canàries]] i el poblament amb colons normands. Els normands van ser ben rebuts pels nadius de [[Lanzarote]], als quals van prometre evitar el comerç d'esclaus. Les disensions entre ells van començar immediatament. Bethencourt retorna a [[Espanya]] i Berthin de Beneval, a càrrec de l'expedició, traí Gadifer, al que abandona a la seva sort després d'assaltar els assentaments de la [[costa del Rubicón]]. Mentre, Bethencourt aconsegueix del [[Regne de Castella]] la senyoria de les illes conquistades. Gadifer, amb un grup reduït d'homes, sotmet l'illa i captura al rei nadiu [[Guadarfia]]. Després del retorn de Bethencourt la conquista prossegueix en [[Fuerteventura]] i [[El Hierro]], fracassant en la resta de les illes. Gadifer regressa a Castella per a reclamar l'autoria de la conquesta davant [[Enric III de Castella]], una cosa que mai aconseguirà. El relat de la conquesta es troba a [[Le Canarien]]. |
||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* Jean de Béthencourt, ''[http://gallica.bnf.fr/document?O=N102800 Le Canarien : Histoire de la première descouverte et conqueste des Canaries, faite dès l'an 1402 escrite du temps mesme par Jean de Béthencourt, plus un Traicté de la navigation et des voyages de descouverte et conquestes modernes et principales des François (1402-1422)]'', introducció i notes de Gabriel Gravier, Société de l'histoire de Normandie, Rouen, C. Métérie, 1874 ; |
* Jean de Béthencourt, ''[http://gallica.bnf.fr/document?O=N102800 Le Canarien : Histoire de la première descouverte et conqueste des Canaries, faite dès l'an 1402 escrite du temps mesme par Jean de Béthencourt, plus un Traicté de la navigation et des voyages de descouverte et conquestes modernes et principales des François (1402-1422)]'', introducció i notes de Gabriel Gravier, Société de l'histoire de Normandie, Rouen, C. Métérie, 1874 ; |
||
* R. Favreau, « |
* R. Favreau, «Gadifer de la Salle et la conquête des Canaries (1402)» dans ''Revue Historique du Centre-Ouest'', editada per la Société des Antiquaires de l'Ouest (SAO), Tom II - 2n semestre, 2003, Poitiers ; |
||
* {{en}} M. Keen, ''Gadifer de la Salle: A late medieval knight'', a C. Harper-Bill and R. Harvey, eds, ''The ideals and practice of medieval knighthood'', Woodbridge, 1986, p. 74-85. |
* {{en}} M. Keen, ''Gadifer de la Salle: A late medieval knight'', a C. Harper-Bill and R. Harvey, eds, ''The ideals and practice of medieval knighthood'', Woodbridge, 1986, p. 74-85. |
||
Revisió del 02:58, 22 ago 2013
Gadifer de la Salle (Sainte-Radegonde, Poitou-Charentes, 1340-1415) fou un militar i explorador francès que al costat de Jean de Béthencourt va liderar la primera expedició de conquesta a les Illes Canàries el 1402. Va participar de manera activa en la Guerra dels Cent Anys, i va entrar en contacte amb Bethecourt en l'expedició creuada normanda contra Tunis de 1390. Va ser escuder del Duc de Berry i senyor de Bigorra. L'expedició de 1402 tenia com objectiu la conquesta i evangelització de les Canàries i el poblament amb colons normands. Els normands van ser ben rebuts pels nadius de Lanzarote, als quals van prometre evitar el comerç d'esclaus. Les disensions entre ells van començar immediatament. Bethencourt retorna a Espanya i Berthin de Beneval, a càrrec de l'expedició, traí Gadifer, al que abandona a la seva sort després d'assaltar els assentaments de la costa del Rubicón. Mentre, Bethencourt aconsegueix del Regne de Castella la senyoria de les illes conquistades. Gadifer, amb un grup reduït d'homes, sotmet l'illa i captura al rei nadiu Guadarfia. Després del retorn de Bethencourt la conquista prossegueix en Fuerteventura i El Hierro, fracassant en la resta de les illes. Gadifer regressa a Castella per a reclamar l'autoria de la conquesta davant Enric III de Castella, una cosa que mai aconseguirà. El relat de la conquesta es troba a Le Canarien.
Bibliografia
- Jean de Béthencourt, Le Canarien : Histoire de la première descouverte et conqueste des Canaries, faite dès l'an 1402 escrite du temps mesme par Jean de Béthencourt, plus un Traicté de la navigation et des voyages de descouverte et conquestes modernes et principales des François (1402-1422), introducció i notes de Gabriel Gravier, Société de l'histoire de Normandie, Rouen, C. Métérie, 1874 ;
- R. Favreau, «Gadifer de la Salle et la conquête des Canaries (1402)» dans Revue Historique du Centre-Ouest, editada per la Société des Antiquaires de l'Ouest (SAO), Tom II - 2n semestre, 2003, Poitiers ;
- (anglès) M. Keen, Gadifer de la Salle: A late medieval knight, a C. Harper-Bill and R. Harvey, eds, The ideals and practice of medieval knighthood, Woodbridge, 1986, p. 74-85.