Garcia Sanxes I de Pamplona: diferència entre les revisions
m Bot: corregint puntuació (2) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Garcia II Sanxes I de Navarra''' ( |
'''Garcia II Sanxes I de Navarra''' ([[919]] - [[970]]), '''[[rei de Navarra]]''' i '''[[comte d'Aragó]]''' ('''[[925]]-[[970]]''') |
||
==Orígens familiars== |
==Orígens familiars== |
||
Revisió del 11:20, 23 ago 2013
Garcia II Sanxes I de Navarra (919 - 970), rei de Navarra i comte d'Aragó (925-970)
Orígens familiars
Fill del rei Sanç I de Navarra i la reina Toda de Navarra, néta de Fortuny Garcés.
Ascens al tron
A la mort de Sanç I Garcés, el 10 de desembre de 925, fou designat hereu a l'edat de sis anys sota la tutela del seu oncle Ximeno II de Navarra. A la mort d'aquest el 931 es va produir una crisi de control de la tutoria, gràcies a la intervenció de la reina vídua Toda i a la mediació d'Abderramà III la situació fou controlada de nou.
Un cop Garcia II Sanxes fou major d'edat, la intervenció de la seva mare en els assumptes d'estat foren constants i van permetre que el Regne de Navarra tingués una possició clau entre els estats cristians.
Tres germanes de Garcia II Sanxes van casar-se amb reis de Lleó. Urraca de Pamplona amb Ramir II, Sança de Pamplona amb Ordoni II i Ònnega de Pamplona amb Alfons IV. Per aquesta raó els navarresos van intervenir en les guerres civils del Regne de Lleó. Al morir Ramir II, els navarresos van mediar, ajudant la reina Toda al seu nét Sanç I de Lleó a ocupar el tron, i quan és expulsat pel seu altre nét Ordoni IV el dolent, la reina mare intercedeix perquè Abderramà III ajudi a Sanç I a recuperar el tron.
El 939 va participar en la coalició formada per Ramir II de Lleó, el comte castellà Ferran González i tropes asturianes i gallegues que van obtenir una gran victòria sobre el cabdill musulmà a la batalla de Simancas. El 942, Garcia Sanxes I de Pamplona fou derrotat per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que recuperà les penyes de Sen i Men, i novament, ara amb el suport de les tropes castellanes de Ferran González, derrotat el 5 d'abril a la batalla de Tudela.[1]
El 961 va participar en les disputes entre el comtat de Castella i el comtat d'Aragó i va apresar Ferran González, però es va negar a entregar-lo als musulmans.
Comtat d'Aragó
El seu casament amb Andregot Galindes, hereva legítima del comtat d'Aragó, va posar fi a les tensions entre el Regne de Navarra i el comtat aragonès. El pare de Garcia II Sanxes I va aprofitar la debilitat de Galí III d'Aragó per ocupar part del regne i després va ignorar els drets legítims d'Andregot. Gràcies a aquest matrimoni es va produir la unió entre el comtat d'Aragó i el Regne de Navarra.
Núpcies i descendents
En primeres núpcies es va casar el 925 amb Andregot Galindes, filla de Galí III d'Aragó. D'aquesta unió nasqué:
- l'infant Sanç II de Navarra (935-994), rei de Navarra i comte d'Aragó
En segones núpcies es casà vers el 943 amb Teresa de Lleó, filla de Ramir II de Lleó. D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Ramir de Viguera (? -981), primer rei de Viguera
- la infanta Urraca de Navarra (?-1041), casada vers el 960 amb el comte de Castella Ferran González i vers el 972 amb Guillem I de Gascunya
- Ximén, mort jove
Garcia II Sanxes I va morir el 22 de febrer de l'any 970 i fou succeït pel seu fill gran.
| Precedit per: Sanç I |
Rei de Navarra amb Ximeno II (925-931) 925–970 |
Succeït per: Sanç II Abarca |
| Rei de Viguera Nova creació |
Succeït per: Ramir de Viguera | |
| Precedit per: Andregot Galindes |
Comte d'Aragó 925–970 |
Succeït per: Sanç II Abarca
|
Referències
- ↑ Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda (en cstellà). Marcial Pons Historia, 2005, p.372-373. ISBN 8495379945.