Charango: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
arreglo ref |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
[[file:Afinaciones_del_Charango_1.jpg|thumb|Diferents afinacions de l'instrument.]] |
[[file:Afinaciones_del_Charango_1.jpg|thumb|Diferents afinacions de l'instrument.]] |
||
[[Fitxer:Charango - cuerdas al aire.ogg|thumb|Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural).]] |
[[Fitxer:Charango - cuerdas al aire.ogg|thumb|Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural).]] |
||
El '''charango''' és un [[instrument musical]] de [[corda pinçada]], semblant a una [[guitarra]] petita. En la classificació d'instruments musicals [[Hornbostel-Sachs]], és un [[cordòfon]] compost de tipus [[llaüt]] amb mànec i [[caixa de ressonància]] en forma de bol (grup grup 321.321).<ref name="Enciclopedia Música">{{ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia |
El '''charango''' és un [[instrument musical]] de [[corda pinçada]], semblant a una [[guitarra]] petita. En la classificació d'instruments musicals [[Hornbostel-Sachs]], és un [[cordòfon]] compost de tipus [[llaüt]] amb mànec i [[caixa de ressonància]] en forma de bol (grup grup 321.321).<ref name="Enciclopedia Música">{{ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia de la Música|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=2002|isbn=84-412-0232-X}}</ref> |
||
Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un [[armadillo]]), o bé bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el [[ronroco]] (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (''charanguistes''), o d'ebenistes (''charangueros''). |
Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un [[armadillo]]), o bé bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el [[ronroco]] (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (''charanguistes''), o d'ebenistes (''charangueros''). |
||
Revisió del 13:54, 28 ago 2013
El charango és un instrument musical de corda pinçada, semblant a una guitarra petita. En la classificació d'instruments musicals Hornbostel-Sachs, és un cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec i caixa de ressonància en forma de bol (grup grup 321.321).[1]
Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un armadillo), o bé bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el ronroco (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (charanguistes), o d'ebenistes (charangueros).
Els seus orígens es remunten al segle XVIII a Potosí, (Bolívia), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. A Bolívia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant nombre de dissenys, que van des d'una esvelta forma de 8 fins als models estilitzats i angulars, i fins i tot han desenvolupat models semblants a la guitarra elèctrica.
El charango té una trajectòria centenària a Bolívia i Perú, i té una presencia important en la musica d'Argentina, Xile i Equador. En temps antics, el charango es tocaba només en formacions de folklore andí bolivià, però la popularitat de l'instrument ha fet que s'hagi anat incorporant a formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees. Actualment, és vigent a les regions altiplàniques de la serralada dels Andes a Amèrica del Sud.
Exponents del charango
Llista d'importants mestres de charango:
- Mauro Núñez
- Gerardo Pareja
- Alejandro Cámara
- Ernesto Cavour
- Eddy Navía
- Celestino Campos
- William Ernesto Centellas
- Donato Espinoza
- Florencio Oros
- Fernando Torrico
- Jaime Torres
- Jaime Guardia
- Héctor Soto
- Freddy Torrealba
Referències
- ↑ Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002. ISBN 84-412-0232-X.
enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charango |
- Associació Internacional del Charango (castellà)
- Societat Boliviana del Charango (castellà)
- CharangoPeru.com (castellà)
- famílies dels charangos (castellà)