Dispersió (física): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:37, 29 ago 2013

En física la dispersió és aquell fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar un material. Tots els mitjans materials són més o menys dispersius, i la dispersió afecta totes les ones, com per exemple les ones sonores que es desplacen a través de l'atmosfera terrestre, les ones de ràdio que travessen l'espai interestel·lar o la llum que travessa l'aigua, el vidre o l'aire. Es parla de dispersió, en termes generals, com l'estat d'un sòlid o d'un gas quan contenen un altre cos uniformement repartit en la seva massa (equivalent a la noció de dissolució, pel que fa als líquids).

Òptica

Quan un feix de llum blanca procedent del sol travessa un prisma de vidre, les diferents radiacions monocromàtiques són desviades per la refracció en raó inversa a la seva longitud d'ona. D'aquesta manera, els raigs vermells sofreixen menys desviació que els violacis i el feix primitiu de llum blanca, així eixamplat pel prisma, es converteix en un espectre electromagnètic en el qual les radiacions acolorides estan exposades sense solució de continuïtat, en l'ordre de la seva longitud d'ona, que és el dels set colors ja proposats per Isaac Newton: violat, indi, blau, verd, groc , ataronjat i vermell (Així, en ambdós extrems de l'espectre, l'ultraviolat i l'infraroig, que no són directament visibles per a l'ull humà, però que impressionen les plaques fotogràfiques.

Meteorologia

Des del punt de vista químic, l'aire és una dispersió gasosa d'oxigen a nitrogen. Així mateix, la boira és una dispersió d'aigua a l'aire. L'arc de Sant Martí, l'halo i els miratges són fotometeors, causats per la dispersió de la llum en les gotes d'aigua o els finíssims cristalls de gel que conté l'atmosfera terrestre en aquella zona on es produeixen aquests fenòmens.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: dispersió

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{2L|data=febrer de 2013}}
 [[Image: Prisms with high and low dispersion.png|thumb|Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material.]]
-En [[física]] la '''dispersió''' és aquell [[fenomen]] de separació de les [[ona|ones]] de diferent [[freqüència]] en travessar un [[matèria|material]]. Tots els mitjans materials són més o menys dispersius, i la dispersió afecta totes les [[ona|ones]], per exemple, les [[ones sonores]] que es desplacen a través de l'[[atmosfera terrestre]], les [[ones de ràdio]] que travessen l'[[espai interestel·lar]] o la [[llum]] que travessa l'[[aigua]], el [[vidre]] o l'[[aire]]. Es parla de dispersió, en termes generals, com l'estat d'un [[sòlid]] o d'un [[gas]] quan contenen un altre cos uniformement repartit en la seva massa (equivalent a la noció de [[dissolució]], pel que fa als líquids).
+En [[física]] la '''dispersió''' és aquell [[fenomen]] de separació de les [[ona|ones]] de diferent [[freqüència]] en travessar un [[matèria|material]]. Tots els mitjans materials són més o menys dispersius, i la dispersió afecta totes les [[ona|ones]], com per exemple les [[ones sonores]] que es desplacen a través de l'[[atmosfera terrestre]], les [[ones de ràdio]] que travessen l'[[espai interestel·lar]] o la [[llum]] que travessa l'[[aigua]], el [[vidre]] o l'[[aire]]. Es parla de dispersió, en termes generals, com l'estat d'un [[sòlid]] o d'un [[gas]] quan contenen un altre cos uniformement repartit en la seva massa (equivalent a la noció de [[dissolució]], pel que fa als líquids).
 ==Òptica==
 {{AP|dispersió òptica}}
-Quan un feix de [[llum]] blanca procedent del [[sol]] travessa un [[Prisma (òptica)|prisma]] de [[vidre]], les diferents [[Monocrom|radiacions monocromàtiques]] són tant més desviades per la [[refracció]] com menor és la seva [[longitud d'ona]]. D'aquesta manera, els raigs [[roig|vermells]] són menys desviats que els [[violat|violacis]] i el feix primitiu de [[llum]] [[blanc (color)|blanc]], així eixamplat pel [[Prisma (òptica)|prisma]], es converteix en un [[espectre electromagnètic]] en el qual les radiacions acolorides estan exposades sense solució de continuïtat, en l'ordre de la seva longitud d'ona, que és el dels set [[color]]s ja proposats per [[Isaac Newton]]: [[violat]], [[anyil|indi]], [[blau]], [[verd]], [[groc]] , [[taronja (color)|ataronjat]] i [[vermell]] (Així com, en ambdós extrems de l'espectre, el [[ultraviolat]] i el [[infraroig]], que no són directament [[visibilitat|visibles]] pel [[ull humà]], però que [[impressió|impressionen]] les [[fotografia|plaques fotogràfiques]].
+Quan un feix de [[llum]] blanca procedent del [[sol]] travessa un [[Prisma (òptica)|prisma]] de [[vidre]], les diferents [[Monocrom|radiacions monocromàtiques]] són desviades per la [[refracció]] en raó inversa a la seva [[longitud d'ona]]. D'aquesta manera, els raigs [[roig|vermells]] sofreixen menys desviació que els [[violat|violacis]] i el feix primitiu de [[llum]] [[blanc (color)|blanca]], així eixamplat pel [[Prisma (òptica)|prisma]], es converteix en un [[espectre electromagnètic]] en el qual les radiacions acolorides estan exposades sense solució de continuïtat, en l'ordre de la seva longitud d'ona, que és el dels set [[color]]s ja proposats per [[Isaac Newton]]: [[violat]], [[anyil|indi]], [[blau]], [[verd]], [[groc]] , [[taronja (color)|ataronjat]] i [[vermell]] (Així, en ambdós extrems de l'espectre, l'[[ultraviolat]] i l'[[infraroig]], que no són directament [[visibilitat|visibles]] per a l'[[ull humà]], però que [[impressió|impressionen]] les [[fotografia|plaques fotogràfiques]].
 ==Meteorologia==
-Des del punt de vista químic, l'[[aire]] és una dispersió gasosa d'[[oxigen]] a [[nitrogen]]. Així mateix, la [[boira]] és una dispersió de l'[[aigua]] a l'[[aire]]. L'[[arc de Sant Martí]], l'[[halo]] i els [[miratge]]s són fotometeors, causats per la dispersió de la llum per les gotes d'aigua o els finíssims cristalls de [[gel]] que contingui l'[[atmosfera terrestre]] en aquella zona on es produeixin aquests fenòmens.
+Des del punt de vista químic, l'[[aire]] és una dispersió gasosa d'[[oxigen]] a [[nitrogen]]. Així mateix, la [[boira]] és una dispersió d'[[aigua]] a l'[[aire]]. L'[[arc de Sant Martí]], l'[[halo]] i els [[miratge]]s són fotometeors, causats per la dispersió de la llum en les gotes d'aigua o els finíssims cristalls de [[gel]] que conté l'[[atmosfera terrestre]] en aquella zona on es produeixen aquests fenòmens.
 == Vegeu també ==