Wòlof: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 170: Línia 170:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* aslup, 2009:[, 2006:[http://www.cpnl.cat/pub/cnlreus/pdf/Guia_catal-wolof.pdf vocabulari guia de conversa català - wolof, wolof - català
* M. Orozco y F. Roca, 2006:[http://www.gencat.cat/benestar/publica/pdf/06-Tripa%20el%20fula%20i%20el%20wolof.pdf El Fula i el Wòlof:Estudi comparatiu entre les gramàtiques del Fula i el Wòlof i del català], Barcelona, ISBN 84-393-7034-2.
* M. Orozco y F. Roca, 2006:[http://www.gencat.cat/benestar/publica/pdf/06-Tripa%20el%20fula%20i%20el%20wolof.pdf El Fula i el Wòlof:Estudi comparatiu entre les gramàtiques del Fula i el Wòlof i del català], Barcelona, ISBN 84-393-7034-2.



Revisió del 15:42, 31 ago 2013

Infotaula de llenguaWòlof
Wolof  (IPA)

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants13.295.200
Parlants nadius3.2 milions
Autòcton deÀfrica Occidental
EstatSenegal, Gàmbia, Mauritània
Classificació lingüística
llengües nigerocongoleses
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, alfabet àrab i escriptura wolofal Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióCLAD (Cente de linguistique appliquée de Dakar)
Codis
ISO 639-1wo
ISO 639-2wol
ISO 639-3wol
Glottologwolo1247 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere90-AAA-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewol Modifica el valor a Wikidata
IETFwo Modifica el valor a Wikidata

El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses. La parlen aproximadament uns 13 milions de persones. És l'idioma més parlat al Senegal.

Al Senegal un 40% de la població té la llengua wòlof com a llengua materna i l'altre 40% com a segona llengua. A Gàmbia un 15% de la població (unes 200.000 persones) la tenen com a llengua materna, però a la capital, Banjul, més o menys 50% l'utilitza com a primera llengua. A Mauritània, si fa no fa 7% (185.000 persones) de la població parla wòlof, sobretot a les zones costaneres de l'est.

Llocs on es parla wòlof
Nom dels països d'Europa en wòlof
Hi ha una edició en wòlof de la Viquipèdia

Alfabet i pronunciació

Lletres de l'alfabet wòlof
A B C D E Ë F G I J K L M N Ñ Ŋ O P Q R S T U W X Y
a b c d e ë f g i j k l m n ñ ŋ o p q r s t u w x y

Consonants

  Bilabial Labiodental Labiovelar Alveolar Palatal Velar Uvular
Oclusiva p (p) b (b)     t (t) d (d) c (c) ɟ (j) k (k) g (g) q (q)
Nasal m (m)     n (n) ɲ (ñ) ŋ (ŋ)  
Prenasalitzades m̩b (mb)     n̩t (nt) n̩d (nd) ɲc (nc) ɲɟ (nj) ŋ̍k (nk) ŋ̍g (ng) ɴq (nq)
Vibrant       r (r)      
Fricativa   f (f)   s (s)   x~χ (x)  
Aproximant     w (w)   j (y)    
Lateral       l (l)      

Vocals

  Anterior Central Posterior
Tancada i (i)   u (u)
Semitancada e (é)   o (ó)
Mitjana   ə (ë)  
Semioberta ɛ (e)   ɔ (o)
Oberta   a (a)  

Vocabulari en wòlof

  • Com anem? - na nga def?
  • Què tal? - numu demé
  • Molt bé - maa ngi fi (rekk)
  • Com et dius - no tu du ?
  • Jo em dic… - … la tu du
  • Ets genial ! - da ga ma neh
  • T’estimo - da ma la buge!
  • Fes-me un petó - fone ma
  • Adéu - magedem


Bibliografia