Gudea: diferència entre les revisions
m Bot: canvis estètics en relació a les plantilles d'enllaços d'articles bons i articles destacats |
m Robot posa descripció als enllaços |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
* Edzard, Dietz Otto. (1997). ''Gudea and His Dynasty''. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London. |
* Edzard, Dietz Otto. (1997). ''Gudea and His Dynasty''. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London. |
||
* Frayne, Douglas R. (1993). ''Sargonic and Gutian Periods''. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London. |
* Frayne, Douglas R. (1993). ''Sargonic and Gutian Periods''. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London. |
||
* Black, J.A.; Cunningham, G., Fluckiger-Hawker, E, Robson, E., i Zólyomi, G. (1998-). "''The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature''.". Oxford, a [http://www-etcsl.orient.ox.ac.uk/] |
* Black, J.A.; Cunningham, G., Fluckiger-Hawker, E, Robson, E., i Zólyomi, G. (1998-). "''The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature''.". Oxford, a [http://www-etcsl.orient.ox.ac.uk/ www-etcsl.orient.ox.ac.uk] |
||
* F. Johansen, "''Statues of Gudea, ancient and modern''". Mesopotamia 6, 1978. |
* F. Johansen, "''Statues of Gudea, ancient and modern''". Mesopotamia 6, 1978. |
||
* A. Parrot, Tello, ''Vingt campagnes des fouilles (1877-1933)''. (Paris 1948). |
* A. Parrot, Tello, ''Vingt campagnes des fouilles (1877-1933)''. (Paris 1948). |
||
Revisió del 00:29, 16 set 2013
Gudea va ser ensi (príncep) de Lagash del 2144 aC al 2124 aC. Va succeir el seu sogre Urbaba, i per això se'l considera un usurpador. Els noms dels anys del seu regnat són:[1] Els reis de Lagash només tenien el títol d'Ensi, però Gudea es va fer dir "deu de Lagash" almenys una vegada.
De Gudea consta el domini sobre Lagash, Girsu, Ur, Eridu, Nippur, Adab, Uruk i Badtibira. Es fa esment d'una expedició als regnes d'Elam (Susa) i d'Anshan però sembla que va ser una expedició de càstig per una expedició anterior elamita, mes que de conquesta. Es creu que Gudea va ser doncs un rei relativament pacífic que buscava mes el comerç que la dominació.
Va comerciar amb Dilmun, Melukhkha i Magan i un país de nom Gubin que es suposa que és Djebel al-Akhdar al fons del Golf d'Oman. Uns altres llocs on va arribar el comerç de Lagash van ser: la regió muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (al entorn de Kirkuk), de les regions de l'Èufrates mitjà i Síria, de Basalla o Basar, i de la veïna Tidan, de Urshu, de Ebla a l'alt Eufrates; del Taure, de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure).
Consten al seu regnat la construcció de canals, sistemes de reg, obres de sanejament, obres d'urbanisme, construcció de santuaris, fabricació d'objectes d'art. Uns poemes esmenten la reconstrucció i la inauguració del santuari d'Eninnu al deu nacional Ningirsu. La prosperitat va continuar amb els reis Urningirsu i Pirigme, que el van succeir.
Notes
| Reis antediluvians | Alulim · Dumuzid · Ziusudra | Tercera dinastia de Kix | Kug-Baba |
|---|---|---|---|
| Primera dinastia de Kix | Etana · Mebaragesi | Tercera dinastia d'Uruk | Lugal-Zage-Si |
| Primera dinastia d'Uruk | Enmerkar · Lugalbanda · Dumuzid d'Unug · Guilgameix | Dinastia d'Accad | Sargon · (En-hedu-ana)2 · Rimuix · Manixtuixu · Naram-Sin · Xar-Kali-Xarri · Dudu · Xu-Durul |
| Primera dinastia d'Ur | Meskalamdug1 · Mesannepada · Puabi1 | ||
| Segona dinastia d'Uruk | En-Xakanxa-Ana | Segona dinastia de Lagaix | Puzer-Mama · Gudea |
| Primera dinastia de Lagaix | Ur-Nanxe · En-anna-tum I · Entemena · En-anna-tum II · Urukagina | Cinquena dinastia d'Uruk | Utukhengal |
| Dinastia d'Adab | Lugal-Ane-Mundu | Tercera dinastia d'Ur | Ur-Nammu · Xulgi · Amar-Sin · Xu-Sin · Ibbi-Sin |
| 1 Meskalamdug i Puabi, tot i no ser governants, són famosos per les troballes de les seves sepultures.
2 Enheduana va ser una sacerdotessa famosa pels seus himnes. | |||
Referències
- Edzard, Dietz Otto. (1997). Gudea and His Dynasty. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London.
- Frayne, Douglas R. (1993). Sargonic and Gutian Periods. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London.
- Black, J.A.; Cunningham, G., Fluckiger-Hawker, E, Robson, E., i Zólyomi, G. (1998-). "The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature.". Oxford, a www-etcsl.orient.ox.ac.uk
- F. Johansen, "Statues of Gudea, ancient and modern". Mesopotamia 6, 1978.
- A. Parrot, Tello, Vingt campagnes des fouilles (1877-1933). (Paris 1948).
- H. Steible, "Versuch einer Chronologie der Statuen des Gudea von Lagas". Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 126 (1994), 81-104.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gudea |