La pell de brau: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 88.7.11.28 (discussió) a l'última versió de CarlesMartin |
||
Línia 44: | Línia 44: | ||
{{ORDENA:La Pell De Brau}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:La Pell De Brau}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
[[Categoria:Obres poètiques en català]] |
[[Categoria:Obres poètiques en català]] |
||
[[Categoria:Salvador Espriu]] |
[[Categoria:Salvador Espriu]] |
Revisió del 16:53, 16 set 2013
Tipus | poema |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Salvador Espriu |
Llengua | Català |
Publicació | Catalunya, 1960 |
Dades i xifres | |
Gènere | Poesia |
Altres | |
ISBN | ISBN 8429739548 |
La pell de brau és un poema de Salvador Espriu publicat el 1960.[1] Es tracta d'una al·legoria crítica amb l'Espanya de la postguerra i la seva intransigència amb els diferents pobles de la península Ibèrica. Utilitza el mite de Sepharad,[1] lloc d'origen dels sefardites per referir-se a Espanya. Degut al seu contingut, es tracta d'una de les obres més populars i citades de l'autor. Salvador Espriu es va convertir, després de la publicació de La pell de brau, en tot un símbol de la lluita antifranquista.[2]
El 2012 fou utilitzat en un espot per l'Assemblea Nacional Catalana en un espot promocional de la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa".[3]
Curiositat
L'any 1960 en què es va editar el llibre, més o menys ja se sabia que Franco nomenaria Joan de Borbó i Borbó com a successor seu. Espriu s'hi refereix en aquests versos que passaren inadvertits a la censura:
« | No pot escollir príncep
qui vessa sang, qui ha traït o roba [...] |
» |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «La pell de brau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Miquel Martí i Pol». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ «"Els homes no poden ser si no són lliures", l'espot de l'ANC per la Diada recita 'La pell de brau'». Ara, 28-08-2012.
Enllaços externs
- La pell de brau a elpoderdelapalabra.com
- La pell de brau a nosaltresllegim.com
- Anàlisi de Maria Aurèlia Capmany