Neobarroc: diferència entre les revisions
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Neo-Baroque architecture |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:GarnierOperaParis.jpg|thumb| |
[[Fitxer:GarnierOperaParis.jpg|thumb|dreta||Grand Opéra de París]] |
||
[[Fitxer:MuseumFuerVoelkerkunde Hamburg.jpg|thumb|Museu Etnogràfic ([[Hamburg]])<br>Arqu. [[Albert Erbe]]]] |
|||
'''Neobarroc''' és la denominació d'un estil arquitectònic, escultòric, musical i literari, imitació del [[Barroc]], que es donà a la segona meitat del [[segle XIX]]. El Neobarroc té grans punts de contacte amb el [[Romanticisme]]. |
'''Neobarroc''' és la denominació d'un estil arquitectònic, escultòric, musical i literari, imitació del [[Barroc]], que es donà a la segona meitat del [[segle XIX]]. El Neobarroc té grans punts de contacte amb el [[Romanticisme]]. |
||
== Arquitectura == |
== Arquitectura == |
||
[[Fitxer:Salta-Capital-P3130055.JPG|thumb |
[[Fitxer:Salta-Capital-P3130055.JPG|thumb|Catedral de Salta]] |
||
Es dóna a la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir del [[1880]]. Es considera com un estil representatiu de l'[[Historicisme arquitectònic|Historicisme]], que rellevà el [[Neoclassicisme]]. El Neobarroc s'utilitzà especialment per als teatres, ja que el Barroc havia contribuït a una florida de les arts [[Escenografia|escenogràfiques]]. En el període tardà de l'historicisme la tendència general cap al [[Renaixement]] entra en un segon pla i el Neobarroc s'utilitza en nombroses construccions. |
Es dóna a la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir del [[1880]]. Es considera com un estil representatiu de l'[[Historicisme arquitectònic|Historicisme]], que rellevà el [[Neoclassicisme]]. El Neobarroc s'utilitzà especialment per als teatres, ja que el Barroc havia contribuït a una florida de les arts [[Escenografia|escenogràfiques]]. En el període tardà de l'historicisme la tendència general cap al [[Renaixement]] entra en un segon pla i el Neobarroc s'utilitza en nombroses construccions. |
||
Revisió del 23:58, 20 set 2013
Neobarroc és la denominació d'un estil arquitectònic, escultòric, musical i literari, imitació del Barroc, que es donà a la segona meitat del segle XIX. El Neobarroc té grans punts de contacte amb el Romanticisme.
Arquitectura
Es dóna a la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir del 1880. Es considera com un estil representatiu de l'Historicisme, que rellevà el Neoclassicisme. El Neobarroc s'utilitzà especialment per als teatres, ja que el Barroc havia contribuït a una florida de les arts escenogràfiques. En el període tardà de l'historicisme la tendència general cap al Renaixement entra en un segon pla i el Neobarroc s'utilitza en nombroses construccions.
A Àustria el seu ús té una connotació patriòtica, ja que es relaciona amb la florida cultural i expansió política de principis del segle XVIII. A la seva fase tardana va coexistir amb la Sezession, la qual influí parcialment.
Alguns exemples d'edificis són:
- La Grand Opéra de París (1854-1874).
- La Semperoper de Dresden (1871-1878).
- El Castell Schloss Herrenchiemsee (1878-1886).
- La Neue Hofburg de Viena (1881-1914).
- La Festhalle de Frankfurt (1907).
Escultura
Al mateix temps que a l'arquitectura, apareixen a l'escultura tendències neobarroques. Com a màxim representant del neobarroc podem citar a l'escultor berlinès Reinhold Begas i el vienès Victor Tilgner.
Música
En música es designa com a neobarroc una tendència compositiva de principis del segle XX, que reprèn formes i estils de la música barroca. Alguns representants importants són: Max Reger, Johann Nepomuk David, Paul Hindemith i Ernst Krenek.
Vegeu també
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neobarroc |