Lusitània

Províncies romanes. Lusitània ressaltada

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans. La regió estava limitada al país dels lusitans, mentre la província va tenir uns límits més amples.

El país dels lusitans o la primera Lusitània ocupava el territori entre el Tajo i el Duero. Estrabó diu que algunes terres al nord del Duero eren abans part de Lusitània però després en foren separades.

La província en canvi ocupava la part occidental de la península a l'oest del riu Anas (Guadiana) i cap al nord, ocupant dos terços de la costa occidental, arribant al nord fins al Durius (Duero) tenint al nord als callaici bracarii. Cap a l'est incloïa la província de Salamanca i la regió d'Extremadura, on vivien els vètons. Tenia a l'est als carpetans, vètons o vèttons, vacceus i callaici (gallecs); i al sud als turdetans.

Capital i divisions administratives

La capital era Emèrita o Emèrita Augusta (Mèrida). Judicialment es dividia en 3 convents jurídics:

• Emèrita Augusta
• Pax Júlia
• Scalabis

Estava formada per 46 ciutats, de les que 5 eren colònies, 1 municipium civium Romanorum (ciutat amb ple dret de ciutadania romana), 3 amb dret de ciutadania llatina, i 36 estipendiaries (tributaries). Vespasià va donar a totes les ciutats el dret llatí.

Història

Lusitània es va crear com a província el 27 aC separada de la Hispània Ulterior. La resta de la província va agafar el nom de Bètica (tot i que el nom d'Ulterior fou usat per algun temps informalment). Lusitània fou província imperial, i fou governada per propretors. Les finances eren administrades per un procurador imperial (procuratores caesaris).

El poble lusità va oferir ferotge resistència als romans, destacant com a gran líder nacional el cabdill Viriat.

A partir del segle V i fins al segle VIII fou una província visigoda.

Muntanyes i rius de Lusitània

• Montes Herminius (Serra de l'Estrella) que creuava el país fins a la regió de la moderna Lisboa.

• Riu Tagus (Tajo) i el seus afluents el Callipis (Καλλίπους, Sadao o Salo), el Munda (Mondego) i el Vacua (Vouga)
• Riu Durios (Duero)
• Avus o Avo Celandus (Riu Ave)

Pobles

Al país hi havia cinc grans pobles i moltes petites tribus, probablement casi totes o totes part d'algun dels cinc pobles. Estrabó esmenta 30 tribus però totes son subdivisions dels callaici o dels lusitans. Com a gran pobles de la província Estrabó esmenta els conis, celtes i lusitans; Pomponi Mela als lusitans i túrduls; Plini el Vell a lusitans i túrduls; i Claudi Ptolemeu als lusitans, turdetans i celtes.

Els cinc pobles principals foren:

• Els lusitans (lusitani), a la costa oest entre el Duero i el Tajo
• Els vètons (vettones), a l'est entre el Duero i el Anas
• El turduls vells (turduli vetere), al sud-est
• Els turdetans (turdetani) al sud entre l'Anas i la costa oest
• Els celtes (celtici), distribuïts arreu de la província però principalment al sud i sud-est del Tajo fins l'Anas, barrejats amb els turduls i turdetans

El districte mes al sud s'anomenava Cuneus (avui Algarve) i una de les principals tribus de la zona eren els conis (conii).

Ciutats

• Olisipo (Lisboa), antiga capital dels lusitans
• Scalabis o Praesidum Iuli (Santarém) primera capital sota els romans, colònia
• Emerita Augusta (Mèrida), colònia, segona i definitiva capital
• Pax Iulia (Beja)
• Contosolia (Alange?)
• Mirobriga (Capilla)
• Sisapo (Almadén)
• Carcuvium (Caracuel)
• Ad Turres (Calatrava)
• Salmantice (Salamanca)
• Cecilionicum (Baños?)
• Capara (las Ventas de Capara),
• Sentice (prop de Los Santos)
• Cottaeobriga (Almeida)
• Augustobriga (Talavera la Vieja)
• Plagiaria (Raposera ?)
• Ad VII Aras (Codesera ?)
• Metellinum (Medellin)
• Montobriga (Mundobriga o Marvao)
• Fraxinus (Amieira)
• Tubucci (Abrantes)
• Turgalium (Trujillo)
• Caurium (Coria)
• Jerabriga (Arabriga)
• Budua (Santa Maria de Bedoya)
• Matusaro (Ponte do Sora)
• Abelterium (Alter de Chao)
• Aritium Praetorium (Salvatierra o Benavente)
• Evandriana
• Dipo
• Ad Adrum Flumen
• Ebora (Evora)
• Salacia o Urbs Imperitoria (Alcácer do Sal)
• Malececa (Marateca?)
• Caeciliana (Agnalva o Pinheiro o Seixola? )
• Catobriga (Cetobriga)
• Equabona (Coyna)
• Esuris (prop d'Ayamonte)
• Balsa (Tavira)
• Ossonoba (Estoy, prop de Faro)
• Aranni o Arandis (Ourique)
• Serpa
• Fines
• Arucci
• Myrilis (Mertola)
• Seliium (Pombal)
• Conembrica o Conímbriga (Condeixa-a-Nova)
• Eminium (Agueda, Mintro, o Carvalhos?)
• Talabriga (Aveiro)
• Langobriga (prop de Feira)
• Calem (Porto) (antiga ciutat lusitana transferida als callaici bracarii)
• Bracara (Braga) (antiga ciutat lusitana transferida als callaici bracarii)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lusitània