Just d'Urgell: diferència entre les revisions
m Bot: Traient 3 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2499961 |
m Que diu Torres i Amat? |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{polisèmia|Sant Just}} |
|||
{{Sant |
{{Sant |
||
|nom= |
| nom = Sant Just d'Urgell |
||
|nom secular=Justus Urgellensis |
|nom secular =Justus Urgellensis |
||
|imatge= |
|imatge= |
||
|imagesize=300px |
|imagesize = 300px |
||
|peufoto= Catedral romànica de la Seu d'Urgell, on consta que es venerava Sant Just ja al s. XI |
|peufoto= Catedral romànica de la Seu d'Urgell, on consta que es venerava Sant Just ja al s. XI |
||
|fets destacables=Primer bisbe d'Urgell (ca. 527), escriptor |
|fets destacables=Primer bisbe d'Urgell (ca. 527), escriptor |
||
|títols=Bisbe |
|títols=[[Bisbe]] |
||
|data de naixement=Començament del segle VI |
|data de naixement=Començament del segle VI |
||
|data de mort=[[28 de maig]]? de ca. [[546]] |
|data de mort = [[28 de maig]]? de ca. [[546]] |
||
|lloc de naixement=Nord de Catalunya? |
|lloc de naixement=Nord de Catalunya? |
||
|lloc de mort=[[La Seu d'Urgell]] |
|lloc de mort = [[La Seu d'Urgell]] |
||
|enterrat a=Antiga catedral de la Seu d'Urgell (tomba no localitzada) |
|enterrat a=Antiga catedral de la Seu d'Urgell (tomba no localitzada) |
||
|festivitat=[[28 de maig]] |
|festivitat = [[28 de maig]] |
||
|venerat en=[[Església Catòlica Romana]] (culte local a Urgell), Església ortodoxa, anglicanisme |
|venerat en = [[Església Catòlica Romana]] (culte local a Urgell), Església ortodoxa, anglicanisme |
||
|iconografia= |
|iconografia= |
||
|data de beatificació=Venerat des de la seva mort |
|data de beatificació=Venerat des de la seva mort |
||
| Línia 21: | Línia 20: | ||
|patronatge= |
|patronatge= |
||
}} |
}} |
||
'''Just d'Urgell''' ( |
'''Just d'Urgell''' (lloc disputat, c. [[527]] - [[La Seu d'Urgell]], c. [[546]]) és el bisbe més antic del [[bisbat d'Urgell]] de qui es té notícia. És venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes. Fou venerat com a sant a [[la Seu d'Urgell]] abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. No se sap, però, on s'enterraren les seves restes, i probablement ho foren a la catedral. Aquest prelat s'esmenta en el [[martirologi romà]], en el dia [[28 de maig]], essent-ne la seva festivitat litúrgica, des d'antic, és el [[28 de maig]]. |
||
Gairebé no se'n tenen dades. Tres dels seus germans també van ser bisbes: [[Justinià de València]], [[Nebridi d'Ègara]] i [[Elpidi]] d'[[Osca]], tot i que alguns diuen que fou bisbe de Cotlliure. A Just i els seus tres germans els fan naturals de València Marieta, Escolano i el pare Mariana; però com no al·leguen cap raó sòlida, queda sempre igual dret per a Catalunya, d'on van ser bisbes Just i Nebridi, i a criteri de Torres i Amat sembla preferible el judici d'[[Ambrosio de Morales]], que sent bisbe d'allà, això és, de la [[corona d'Aragó]], serien d'alguna de les seves tres províncies. I sent dos d'ells d'Urgell i Ègara, potser [[Elpidi]] de Cotlliure, té Catalunya més dret que València per contar-se entre els seus fills. Apareix en la documentació del [[Concili II de Toledo]] ([[527]])<ref>Que subscriu d'aquesta forma: «Just en el nom de Crist bisbe de l'església catedral d'Urgell, vaig rellegir, vaig aprovar i subscriure salva l'autoritat dels cànons antics, a aquesta constitució dels meus co-sacerdots, tinguda a la ciutat de Toledo, havent jo arribat allà algun temps després» </ref> i en la del de Lleida ([[546]]), i participà als de [[Mèrida]] i [[València]]. |
|||
Gairebé no se'n tenen dades. Apareix en la documentació del [[Concili II de Toledo]] ([[527]]) i en la del de Lleida ([[546]]), i participà als de [[Mèrida]] i [[València]]. Els seus germans també van ser bisbes: [[Justinià de València]], [[Nebridi d'Ègara]] i Elpidi d'[[Osca]]. Fou autor, entre d'altres escrits, d'un comentari al·legòric al ''[[Càntic dels Càntics]]'', fet a partir del text llatí de la Vulgata. |
|||
Fou autor, entre d'altres escrits, d'un comentari al·legòric al ''[[Càntic dels Càntics]]'', fet a partir del text llatí de la [[Vulgata]], impresa a [[Hainaut]] a 1529, hi havia un [[còdex]] manuscrit a la [[biblioteca reial]], la envià sant Just al [[bisbe de Tarragona]] [[Sergi]] acompanyada d'una carta molt atenta i submisa que li va escriure en 535 perquè la llegís i esmenés, ja que es subjectava a la seva censura. |
|||
Fou venerat com a sant a [[la Seu d'Urgell]] abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. No se sap, però, on s'enterraren les seves restes, i probablement ho foren a la catedral. La seva festivitat litúrgica, des d'antic, és el [[28 de març]]. |
|||
[[Jaume Villanueva i Astengo|Villanueva]] publicà un [[sermó]], que va trobar en un còdex santoral o leccionari en foli, vitel manuscrit en [[lletra gòtica]] [[cursiva]] de començament del segle XI, que es conserva a l'església de [[Roda d'Isàvena]]. Abans ja l'havia vist el mateix Villanueva a l'arxiu del monestir de [[Bellpuig de les Avellanes]] en un còdex o [[breviari]] escrit a principi del segle XIII, en què hi havia un sermó predicat per Sant Just en la solemnitat de [[Sant Vicent màrtir]], i també va veure en el de [[Cardona]] alguns fragments del mateix escrit que va trobar a alguns fulls solts d'un altre breviari, on igualment s'atribueix al mateix autor.<ref>{{citar ref| tipus = llibre| cognom1 = Torres i Amat| nom1 =Fèlix | enllaçautor1 = Fèlix Torres i Amat| títol = Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña| url = http://books.google.es/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false| editorial = Imprenta de J. Verdaguer | lloc = Barcelona | data = 1836 | consulta = 29 de setembre de 2013| pàgines = 340-342 | llengua = castellà }}</ref> |
|||
==Referències== |
|||
<references /> |
|||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
| Línia 36: | Línia 40: | ||
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]] |
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]] |
||
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]] |
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Teòlegs]] |
||
[[Categoria:Teòlegs catalans]] |
|||
[[Categoria:Urgellencs de la Seu d'Urgell]] |
|||
Revisió del 13:31, 30 set 2013
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V Hispània Tarraconense (Antiga Roma) |
| Mort | segle VI (>6 agost 546) Urgell |
 Bisbe d'Urgell | |
| 527 – 546 ← cap valor – Simplici (bisbe) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor, bisbe catòlic |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 28 de maig |
| Família | |
| Germans | Justinià de València, Elpidi d'Osca i Nebridi d'Ègara |
Just d'Urgell (lloc disputat, c. 527 - La Seu d'Urgell, c. 546) és el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Fou venerat com a sant a la Seu d'Urgell abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. No se sap, però, on s'enterraren les seves restes, i probablement ho foren a la catedral. Aquest prelat s'esmenta en el martirologi romà, en el dia 28 de maig, essent-ne la seva festivitat litúrgica, des d'antic, és el 28 de maig.
Gairebé no se'n tenen dades. Tres dels seus germans també van ser bisbes: Justinià de València, Nebridi d'Ègara i Elpidi d'Osca, tot i que alguns diuen que fou bisbe de Cotlliure. A Just i els seus tres germans els fan naturals de València Marieta, Escolano i el pare Mariana; però com no al·leguen cap raó sòlida, queda sempre igual dret per a Catalunya, d'on van ser bisbes Just i Nebridi, i a criteri de Torres i Amat sembla preferible el judici d'Ambrosio de Morales, que sent bisbe d'allà, això és, de la corona d'Aragó, serien d'alguna de les seves tres províncies. I sent dos d'ells d'Urgell i Ègara, potser Elpidi de Cotlliure, té Catalunya més dret que València per contar-se entre els seus fills. Apareix en la documentació del Concili II de Toledo (527)[1] i en la del de Lleida (546), i participà als de Mèrida i València.
Fou autor, entre d'altres escrits, d'un comentari al·legòric al Càntic dels Càntics, fet a partir del text llatí de la Vulgata, impresa a Hainaut a 1529, hi havia un còdex manuscrit a la biblioteca reial, la envià sant Just al bisbe de Tarragona Sergi acompanyada d'una carta molt atenta i submisa que li va escriure en 535 perquè la llegís i esmenés, ja que es subjectava a la seva censura.
Villanueva publicà un sermó, que va trobar en un còdex santoral o leccionari en foli, vitel manuscrit en lletra gòtica cursiva de començament del segle XI, que es conserva a l'església de Roda d'Isàvena. Abans ja l'havia vist el mateix Villanueva a l'arxiu del monestir de Bellpuig de les Avellanes en un còdex o breviari escrit a principi del segle XIII, en què hi havia un sermó predicat per Sant Just en la solemnitat de Sant Vicent màrtir, i també va veure en el de Cardona alguns fragments del mateix escrit que va trobar a alguns fulls solts d'un altre breviari, on igualment s'atribueix al mateix autor.[2]
Referències
- ↑ Que subscriu d'aquesta forma: «Just en el nom de Crist bisbe de l'església catedral d'Urgell, vaig rellegir, vaig aprovar i subscriure salva l'autoritat dels cànons antics, a aquesta constitució dels meus co-sacerdots, tinguda a la ciutat de Toledo, havent jo arribat allà algun temps després»
- ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 340-342 [Consulta: 29 setembre 2013].