Albert Erbe: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
|signatura= |
|signatura= |
||
|}} |
|}} |
||
'''Albert Erbe''' ([[Weilburg]], [[Hessen]], [[9 de setembre]] de [[1868]] - [[Essen]], [[29 de maig]] [[1922]]) fou un [[arquitectura|arquitecte]], [[urbanisme|urbanista]] i professor que principalment va ser actiu a l'[[Estat federat alemany|estat]] d'[[Hamburg]] i [[Essen]] a [[Alemanya]]. |
'''Albert Erbe''' ([[Weilburg]], [[Hessen]], [[9 de setembre]] de [[1868]] - [[Essen]], [[29 de maig]] [[1922]]) fou un [[arquitectura|arquitecte]], [[urbanisme|urbanista]] i professor que principalment va ser actiu a l'[[Estat federat alemany|estat]] d'[[Hamburg]] i la ciutat d'[[Essen]] a [[Alemanya]]. |
||
==Biografia== |
==Biografia== |
||
Revisió del 12:36, 10 oct 2013
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 de setembre de 1868 Weilburg |
| Mort | 29 de maig de 1922 (als 53 anys) Essen |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | alemanya |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Hamburg  |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
Albert Erbe (Weilburg, Hessen, 9 de setembre de 1868 - Essen, 29 de maig 1922) fou un arquitecte, urbanista i professor que principalment va ser actiu a l'estat d'Hamburg i la ciutat d'Essen a Alemanya.
Biografia
Erbe va néixer a Weilburg, després dels seus estudis a l'institut de la seva ciutat nadal va anar a l'Escola Superior Tècnica de Berlín-Charlottenburg a la qual graduà al primer cicle cum laude. Va fer la seva passantia de tres anys prop de l'arquitecte Ludwig Euler. Després va treballar a la gerència de construcció de la ciutat de Wiesbaden. A la prova final d'aquitectura va obtenir el 1893 el premi Schinkel, un premi d'arquitectura prestigiós a Alemanya. Després va ser nomenat arquitecte, delegat del govern prussià als ferrocarrils de Silèsia.
El 1901 va ser nomenat a Hamburg com a assistent de l'arquitecte de la ciuitat Carl Johann Christian Zimmermann. En un primer temps va dedicar-se a un programa de construcció d'escoles. El 1906 va esdevenir inspector i director del despatx dels projectes de construcció de la ciutat, al qual va reemplaçar Zimmermann. De 1906 a 1910 va ser responsable per al disseny de la majoria de les escoles.[1] El 1901 va doctorar-se amb una tesi sobre les cases de la burgesia d'Hamburg. Després d'un viatge d'estudis ser carregat del disseny de l'eixample de la Kunsthalle de la ciutat, l'edifici segons els seus planols, modificats per Fritz Schumacher va inaugurar-se el 1921. Utilitza molts edificis fets de maons vermells en un estil neobarroc i neorenaixement, influenciat també per l'estil popular, com a la capella número 6 del Cementiri d'Ohlsdorf. Quan el 1909 Schumacher va ser nomenat com a successor de Zimmermann i limitar la seva llibertat en el disseny per a imposar el seu estil propi, va amargar-se i presentar la seva candidatura a Essen.[2]
El 1911 s'en anà cap a Essen on els seus dissenys de l'escola Viktoriaschule i el sanatori infantil de la fundació Funke van rebre molta provació.[3] Morí a Essen el 1922.
Unes obres
- Hamburg
-
Servei meteorològic marítim -
Bucerius Law School -
Comissaria a Klingberg -
Institut Kaiser Friedrich Ufer
-
![Museum für Völkerkunde (Museu Etnogràfic)[4]](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/MuseumFuerVoelkerkunde_Hamburg.jpg/120px-MuseumFuerVoelkerkunde_Hamburg.jpg)
Museum für Völkerkunde (Museu Etnogràfic)[4] -
Capella número 6 – Cementiri d'Ohlsdorf -
Tribunal del Treball -
Antiga concelleria de finances
![Museum für Völkerkunde (Museu Etnogràfic)[4]](/wiki/Fitxer:MuseumFuerVoelkerkunde_Hamburg.jpg)
- Essen
-
Viktoriaschule -
Església de la Pau
Bibliografia
- Escrits seus
- Historische Städtebilder aus Holland und Niederdeutschland. 1906.
- Die architektonische Entwicklung des Äußeren. (zugleich Dissertation, Technische Hochschule Charlottenburg, 1911) In: Albert Erbe, Christian Ranck (Hrsg.): Das Hamburger Bürgerhaus. Seine Bau- und Kunstgeschichte. Boysen & Masch, Hamburg 1911.
Posthum:
- Belichtung von Gemäldegalerien. Leipzig,Hiersemann, 1923.
- «Städtische Hochbauten in Essen-Ruhr,» Deutsche Bauzeitung, 1924, tom. 40, pàgines 221–225 (I. Die Städtische Viktoriaschule.) / Nr. 42, pàgines 237–239 (II. Evangelisches Lehrerseminar an der Friedhofstraße.) / Nr. 44, pàgines 249–255 (III. Erweiterung der Städtischen Badeanstalt an der Steeler Straße.)
- Escrits sobre ell
- Wiebke Annkatrin Mosel, «Albert Erbe (1868–1922). Zehn Jahre Stadtbaumeister im Hamburger Hochbauamt,» Dieter Schädel (redacció), Wie das Kunstwerk Hamburg entstand. Von Wimmel bis Schumacher. Hamburger Stadtbaumeister von 1841–1933, Hamburg, Dölling und Galitz, pàgines 80-95, ISBN 978-3-937904-35-1
- Hermann Schröter, «Beigeordnete der Stadt Essen bis zum Jahre 1933,» Die Heimatstadt Essen, volum 1960/1961, pàgines 37 ss.
Referències i enllaços
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Erbe
- ↑ Hermann Hipp: Freie und Hansestadt Hamburg. Geschichte, Kultur- und Stadtbaukunst an Elbe und Alster. Colònia, Editorial Dumont, 1989, pàgines 75 ss., ISBN 3-7701-1590-2
- ↑ Holmer Stahncke, «Barock in Rotstein. Der Architekt Albert Erbe schuf als Stadtbaumeister in Hamburg zahlreiche repräsentative Bauten», Hamburger Abendblatt, 7 d’agost de 2010, (en català: Barroc en maons vermells. L'arquitecte Albert Erb creà com a enginyer d'obres públiques molts edificis representatius d'Hamburg)
- ↑ Franklin Kopitzsch &Dirk Brietzke (redacció), Hamburgische Biografie. Personenlexikon. (tom 2), Hamburg, Editorial Christians, 2003, pàgines 120 ss. (en català: Biografia hamburguesa, lèxic de persones)
- ↑ Matthias Gretzschel, «Ein Haus für alle Kulturen der Welt», Hamburger Abendblatt, 1 d’octubre de 2004, (en català: Una casa per a totes les cultures del món)