Praxinoscopi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 12 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1501341
m Corregit: composen -> componen
Línia 2: Línia 2:
Un '''praxinoscopi''' (del grec ''praxis'' (moviment) i ''skopein'' (examinar, mirar)) és una joguina òptica, un giny d'[[animació]] inventat per [[Charles-Émile Reynaud]] el [[1876]] (patent del [[1877]]).
Un '''praxinoscopi''' (del grec ''praxis'' (moviment) i ''skopein'' (examinar, mirar)) és una joguina òptica, un giny d'[[animació]] inventat per [[Charles-Émile Reynaud]] el [[1876]] (patent del [[1877]]).


El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que composen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment. Es tracta d'una versió perfeccionada del [[zoòtrop]] de [[William George Horner]], les ranures d'aquell s'han substituït per 12 miralls rectangulars que reflecteixen cadascuna de les imatges de la tira de dibuixos, amb això s'elimina l'efecte d'obturació que provocava l'espai entre dues ranures i se n'obté una sensació de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i més lluminositat.
El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que componen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment. Es tracta d'una versió perfeccionada del [[zoòtrop]] de [[William George Horner]], les ranures d'aquell s'han substituït per 12 miralls rectangulars que reflecteixen cadascuna de les imatges de la tira de dibuixos, amb això s'elimina l'efecte d'obturació que provocava l'espai entre dues ranures i se n'obté una sensació de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i més lluminositat.


El praxinoscopi va rebre una menció a l'[[Exposició Universal de París (1878)|Exposició Universal de París]] del [[1878]] i va tenir força èxit comercial, per la qual cosa va ser la base per altres invencions de Reynaud com el [[praxinoscopi teatre]], el [[praxinoscopi projector]] i el [[teatre òptic]].
El praxinoscopi va rebre una menció a l'[[Exposició Universal de París (1878)|Exposició Universal de París]] del [[1878]] i va tenir força èxit comercial, per la qual cosa va ser la base per altres invencions de Reynaud com el [[praxinoscopi teatre]], el [[praxinoscopi projector]] i el [[teatre òptic]].

Revisió del 21:28, 10 oct 2013

Dibuix d'un praxinoscopi

Un praxinoscopi (del grec praxis (moviment) i skopein (examinar, mirar)) és una joguina òptica, un giny d'animació inventat per Charles-Émile Reynaud el 1876 (patent del 1877).

El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que componen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment. Es tracta d'una versió perfeccionada del zoòtrop de William George Horner, les ranures d'aquell s'han substituït per 12 miralls rectangulars que reflecteixen cadascuna de les imatges de la tira de dibuixos, amb això s'elimina l'efecte d'obturació que provocava l'espai entre dues ranures i se n'obté una sensació de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i més lluminositat.

El praxinoscopi va rebre una menció a l'Exposició Universal de París del 1878 i va tenir força èxit comercial, per la qual cosa va ser la base per altres invencions de Reynaud com el praxinoscopi teatre, el praxinoscopi projector i el teatre òptic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Praxinoscopi