Tribu Ute: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 39: Línia 39:
** ''[[Moanunts]]'' (''Moanumts'', vivien a la vall de l'alt riu Sevier al centre d'Utah, a la regió d'Otter Creek al sud de [[Salina (Utah)|Salina]] i a la vora del llac Fish, avui absorbits en la '''''[[Tribu Índia Paiute d'Utah]]''''')
** ''[[Moanunts]]'' (''Moanumts'', vivien a la vall de l'alt riu Sevier al centre d'Utah, a la regió d'Otter Creek al sud de [[Salina (Utah)|Salina]] i a la vora del llac Fish, avui absorbits en la '''''[[Tribu Índia Paiute d'Utah]]''''')


===Tribu Southern Ute===
===Tribu Utes del Sud===
* '''[[Banda Capote d'Utes]]''' (''Kapota'', ''Kahpota'') vivien a l'est de [[Divisòria continental nord-americana|Great Divide]] al sud del [[riu Conejos]] i a l'est del [[Riu Grande]] cap a l'oest de les [[Muntanyes Sangre de Cristo]], també vivien al [[vall de San Luis]], al llarg de la capçalera del Riu Grande i del [[riu Animas]], centrats a les actuals [[Chama (Nou Mèxic)|Chama]] i [[Tierra Amarilla (Nou Mèxic)|Tierra Amarilla]] del [[comtat de Rio Arriba]] (Nou Mèxic). Com els ''Mahgrahch'' els Kahpota tenien relacions comercials amb els [[Pueblo]] i s'enfrontaren als pobles de les planures meridionals a causa de la seva aliança amb la [[Jicarilla|banda Ollero dels apatxe Jicarilla]].<ref>[http://historytogo.utah.gov/people/ethnic_cultures/the_history_of_utahs_american_indians/chapter5.html The Northern Utes of Utah]</ref>
* '''[[Banda Capote d'Utes]]''' (''Kapota'', ''Kahpota'') vivien a l'est de [[Divisòria continental nord-americana|Great Divide]] al sud del [[riu Conejos]] i a l'est del [[Riu Grande]] cap a l'oest de les [[Muntanyes Sangre de Cristo]], també vivien al [[vall de San Luis]], al llarg de la capçalera del Riu Grande i del [[riu Animas]], centrats a les actuals [[Chama (Nou Mèxic)|Chama]] i [[Tierra Amarilla (Nou Mèxic)|Tierra Amarilla]] del [[comtat de Rio Arriba]] (Nou Mèxic). Com els ''Mahgrahch'' els Kahpota tenien relacions comercials amb els [[Pueblo]] i s'enfrontaren als pobles de les planures meridionals a causa de la seva aliança amb la [[Jicarilla|banda Ollero dels apatxe Jicarilla]].<ref>[http://historytogo.utah.gov/people/ethnic_cultures/the_history_of_utahs_american_indians/chapter5.html The Northern Utes of Utah]</ref>
* '''[[Banda Muache d'Utes]]''' (''Mouache'', ''Mahgruhch'', ''Mahgrahch'', ''Muwac'') vivia al llarg dels contraforts orientals de les Muntanyes Rocalloses de [[Denver]], Colorado al nord a [[Las Vegas (Nou Mèxic)]] al sud, comerciaven amb els pobles Pueblo del nord, especialment amb els [[Pueblo de Taos|Taos]], raó per la que sovint se'ls anomenava ''Taos-Ute''. Això va canviar quan adoptaren amb els seus cavalls, la [[Jicarilla|banda Llanero dels apatxe jicarilla]], al sud-est del [[Texas Panhandle]].
=== Tribu Ute de la Muntanya ===


== Costums ==
== Costums ==

Revisió del 21:22, 10 oct 2013

Infotaula de grup humàUte
Nocht
Cap Severo i la seva família, 1899
Cap Severo i la seva família, 1899
Tipusètnia i amerindis dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Població total10.385[1]
LlenguaUte, Anglès
ReligióNative American Church, Sun Dance, religió tradicional tribal,[2] Cristianisme, Ghostdance
Grups relacionatsPaiute timbishes, kawaiisus)[3]
Geografia
Originari deUtah (EUA), Colorado (EUA), Arizona (EUA) i Nou Mèxic (EUA) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
EUA (Arizona Arizona, Utah, Utah, Colorado Colorado)

Els ute són una nació d'amerindis dels Estats Units de la cultura de la Gran Conca i de la família lingüística uto-asteca, grup numic meridional, el nom del qual prové de l'apatxe entaw o yuta "excavadors dels cims de les muntanyes", encara que en el seu idioma vol dir "terra del sol".[4] Ells, però, s'anomenen nocht "homes".

Bandera de la Reserva Southern Ute

Localització

Actualment hi ha tres tribus reconegudes federalment que ocupen tres reserves índies:

Territori Ute actual

Demografia

El 1881 eren uns 3.391, però baixaren a 2.1014 el 1909. El 1960 eren 1.550 a Utah i 958 a Colorado (un total de 2.508 indis). El 1970 uns 1.700 vivien a La Plata (Colorado) i 2.660 a Utah. Segons Asher, el 1980 eren uns 5.000, dels quals 2.500 encara parlaven la llengua. El 1990 eren uns 3.130 a Uintah & Ouray (Utah) i 2.400 a les reserves de Colorado. Segons dades de la BIA el 1995, a l'Agència Uintah i Ouray hi havia 95 (105 al rol tribal) a Skull Valley, Arizona, i 3.205 (3.158 al rol tribal) a la reserva d'Uintah & Ouray (Utah). A la de Southern Ute (Colorado) hi ha 1.411 (1.305 en el rol tribal) i a la de Ute Mountain (Colorado) hi ha 1.325 habitants. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 10.385 utes als EUA.

Llengua

Els ute parlen un dels dialectes del continu dialectal conegut com paiute del sud o numic del Colorado, una de les llengües numic de la família lingüística uto-asteca. La major part dels Ute Mountain encara parlen la llengua nadiua, però el seu ús és menys freqüent entre els Southern Ute.

Grups històrics ute

El Ute es dividien en diversos grups grans i petits, que avui la majoria estan organitzats com a tribu Ute Septentrional, Tribu Ute Meridional i Tribu Ute de la Muntanya:

Tribu Ute del Nord (Uinta Utes)

Tribu Utes del Sud

Tribu Ute de la Muntanya

Costums

Eren inquiets, bel·licosos i agressius. Vivien de la cacera i de recollir fruites i arrels. Llur règim polític era democràtic sota un capdill hereditari, i amb molt poc cerimonial. Llurs arts originàries eren senzilles, però adquirien mantes i cistells als navaho i paiute, i moltons, cavalls i vaques als mexicans i altres tribus.

Guerrer ute a cavall, 1878

Vivien en bordes de branques o en petits tipis de pell d'ant. En les relacions familiars el marit tenia més importància que a les altres tribus de la planura. Es dividien en dos grups, els de l'est, que vivien al desert i explotaven els boscos, com els paiutes, i els de l'oest, que vivien com els indis de les planures. Eren agricultors i caçadors nòmades. Empraven cavalls, vestien pells de cèrvol i antílop, i conservaven la dansa solar i d'altres costums de les planures.

Història

Acostumaven a viure en pau amb els xoixon, bannock i paiute, i tenien com a una mena de protectorat sobre els jicarilla, però guerrejaven contra els navaho i les altres tribus de la planura. Adquiriren cavalls cap el 1650, gràcies a l'español Oñate (1597-1610), qui els va introduir a la zona. I sembla que formaren una confederació unida sota el cap Taiwi en temps històrics. El 1700 ja eren una molèstia per als espanyols i més tard inquietud per als colons nord-americans. El 1776 foren visitats pel p. Francisco Atanasio Rodríguez i Silvestre Díaz de Escalante, franciscans de Monterrey, que buscaven la ruta de Santa Fe i Califòrnia, i els descriviren com que vivien en petites famílies, no tenien cavalls, recol·lectors i similars als paiute del sud. De fet, els utes de l'est aconseguiren cavalls en el segle XVIII, i els de l'oest els robaren als mormons des del 1850.

Indis ute el 1878

El 30 de desembre del 1849 signaren el primer pacte amb el govern, i 3 d'octubre del 1861 fou creada la reserva d'Uintah Valley, a la qual hi fou traslladada la banda Tabeguache el 7 d'octubre del 1863. Tot i així, els caps Wakara, Rtintic i Black Hawk s'enfrontaren als blancs i robaren cavalls i ramat entre el 1853 i el 1860. El 1840-50 els guerrers ute mataren Old Bill Williams, guia de Frémont. El 1863 van signar el Tractat de Conejos, pel qual Ouray (1834-1880) i nou cabdills més cediren tot l'estat de Colorado als EUA a canvi de provisions per 10.000 $ anyals. El 1868 els caps Ouray, Nicaagat i vuit més, amb Kit Carson, marxaren a Washington perquè els volien internar en reserves. Els portantveus, l'uncompagre Ouray, el yampa Quinquent i el muache Colorado, aconseguiren un tracte més favorable. I el 2 de març del 1868 es creà una reserva per a capote, tabeguache, winimuche, yampa, green river, muche, uintah i altres.

Però el 13 de setembre del 1873 intentaren negociar que Ouray cedís una quarta part de la reserva; acceptà per 25.000 $ anyals a canvi de 2 milions d'hectàrees i un sou durant deu anys de 1.000 $ per a ell. El 1875 intentaren censar-los sense èxit. Durant la primavera del 1878 l'agent Nathan Meeker traslladà l'Agència i intentà "convertir" els utes amb ajut de Quinquent, però no ho aconseguiren i iniciaren una campanya de premsa el 1879 per fer que marxessin de llurs terres: els acusaren d'incendis i de diverses provocacions. El 25 de setembre del 1879 hi enviaren el major Thomas Thornburg amb 200 soldats, qui s'enfrontà a 300 utes a Milk River, on moriren 37 utes, 13 soldats (entre ells Meeker i Thornburg) i 43 ferits. Finalment, el d d'octubre Quinquent fou engarjolat per estupre, i el 1881 foren duts a una reserva a l'estat d’Utah, uns 540 kilòmetres al Sud.

Territori ute el 1868

El 1882 fou oficialitzada la reserva Ute, però el 1888 podia tornar al domini públic. El 1897 es creà la reserva Uncompaghre, amb 12.540 acres parcelats, mentre que l'abril del 1899 uns 523.879 acres dels utes, foren oberts als indis, i els 483.750 restants foren deixats a al reserva Winimuche. L'estiu del 1906 uns 400 utes meridionals abandonaren la reserva i marxaren cap a Pine Ridge, vora el South Fork, al Platte. Però foren setjats per la cavalleria i marxaren a Fort Mead (Dakota del Sud), on esperaren ordres del Departament Indi de Washington, qui el 1908 els obligà a tornar. El 1915 tornaren a produir-se escaramuses per l'arribada del ferrocarril. El 1923 els nordamericans enverinaren el cabdill ute Posey amb farina perquè reclamava terres arrabassades.

El 1950 van rebre 31.650.000 $ dels EUA en concepte de terres preses il·legalment. Des del 1970 lluitaren pels drets d'aigua contra l’Utah Mining Co, qui el 1980 els oferí 15 cts/per tona de carbó (quan el venen a 70 $/tona).

Famosos ute

Referències

  1. Cens d'amerindis per Estats
  2. "Northern Paiute - Religion and Expressive Culture". Countries and Their Cultures. (consultat 8 Des 2009)
  3. Pritzker, 230
  4. http://www.uteindian.com
  5. Es creu que originàriament eren un grup xoixoni que es va unir després als utes
  6. derivat de tumpi - 'roca' i panogos - 'boca d'aigua' o 'Canyó'
  7. The Northern Utes of Utah
  8. Ute Tribe
  9. The Northern Utes of Utah

Lectures

  • McPherson, Robert S. (2011) As If the Land Owned Us: An Ethnohistory of the White Mesa Utes. ISBN 978-1-60781-145-9.
  • Silbernagel, Robert. (2011) Troubled Trails: The Meeker Affair and the Expulsion of Utes from Colorado. ISBN 978-1-60781-129-9.

Enllaços

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tribu Ute