Santa Maria de Montsant: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula patrimoni cultural |
{{Infotaula patrimoni cultural |
||
| nom = Santa Maria de Montsant |
| nom = Santa Maria de Montsant |
||
| imatge = Campana de l'ermita de la Mare de Déu del Montsant, serra del Montsant.JPG |
|||
| imatge = |
|||
| mapa_lloc = Espanya Catalunya |
| mapa_lloc = Espanya Catalunya |
||
| mapa_peu = Localització a Catalunya |
| mapa_peu = Localització a Catalunya |
||
Revisió del 09:25, 11 oct 2013
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de la Serra de Montsant | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura popular | |||
| Altitud | 1.025 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Morera de Montsant (Priorat) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 11316 | |||
| Id. IPAPC | 2447 | |||
Santa Maria de Montsant, o la Mare de Déu de Montsant, és una ermita del municipi de la Morera de Montsant (Priorat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Descripció
La localització de l'edifici es troba a 1035 m d'altitud. Construït amb paredat i carreus als angles i arcs. Es tracta d'una sola nau de planta rectangular amb volta d'aresta, amb coberta a dues aigües sostinguda per arcs apuntats i una volta de creueria octopartida a la capçalera. La portalada és als peus, a la façana principal, amb un arc de mig punt adovellat i l'escut d'Escaladei amb la data de 1741 a la clau. Damunt la porta es pot veure una fornícula molt poc conservada. Corona aquesta façana principal una espadanya d'un sol cos feta amb carreu.[1]
A l'interior es poden observar arcades ressaltades amb el paviment enrajolat i el presbiteri realçat respecte del conjunt.[1]
Història
L'ermita s'aixecà en el territori cedit el 1161 per Albert de Castellvell, d'acord amb Alfons I, a Pere del Montsant i els seus, per dedicar-se a Déu i bastir-hi un monestir; l'intent no reeixí. Hi ha constància que al 1176 va residir per poc temps un grup d'eremites procedents de Cérvoles.[1]
El 1210, l'Arquebisbe Ramon de Rocabertí cedí el lloc al matrimoni lleidatà de Pere i Guillema Balb, que hi van establir una comunitat cistercenca femenina que l'any 1215 es va traslladar a Bonrepòs, dirigit per Guilleuma. A continuació va prendre la direcció la seva filla Anglesola, la primera abadessa, que al 1215 es va traslladar a Bonrepòs, deixant l'ermita com a residència d'eremites.[1]
El 1557, 1689, 1691 i 1717 s'hi feren importants rogatives contra la secada o la pesta. El 1741 sembla que es reféu, en part, l'edifici; d'aquesta data és el gravat de l'escut d'Escaladei, que així en reafirmava la propietat.[1]
Vora l'ermita hi habitaven ermitans i cada dilluns de Pasqua s'hi feia una romeria. El 1810 els francesos hi van calar foc. El 1835 restà abandonada i en ruïnes. La imatge titular es traslladà a Albarca, mentre que el Santuari es transformà en corral. A la fi del segle XIX la capella fou restaurada per Ramona Ballester, de Cornudella, però la imatge es guardava encara a Albarca el 1914. El 1936 de nou fou malmesa.[1]
El dia de Sant Jordi és freqüent que els veïns d'Albarca hi celebren un aplec. La imatge d'una Mare de Déu trobada ha estat sempre objecte de molt de culte a tota la comarca.[1]
Referències
Enllaços externs
- «Mare de Déu del Montsant». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.