Diferència entre revisions de la pàgina «An-Nàssir Dawud»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Corregit: reconegut com successor -> reconegut com a successor
m (Bot: Traient 4 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q287145)
m (Corregit: reconegut com successor -> reconegut com a successor)
Els seus oncles aviat el van inquietar. Inicialment al-Màlik [[al-Kàmil ibn al-Àdil]] (de Egipte 1218-1238) va reclamar la fortalesa d'al-Shawbak que li fou refusada, i en resposta es va apoderar de [[Jerusalem]], [[Nablus]] i altres places de Palestina (1228). Dawud va demanar ajut a un altre oncle, al-Malik [[al-Àixraf ibn al-Àdil]] que governava a Mesopotàmia ([[Diyar Bakr]]); aquest va anar a Damasc però en lloc de defensar a Dawud es va entendre amb al-Kamil per un repartiment: al-Kàmil es va quedar la Síria del sud amb Palestina; al-Àixraf es va quedar amb Damasc; i a an-Nàssir se li va deixar [[Harran]] i [[Rakka]]. Dadwud va refusar acceptar aquesta partició i fou assetjat a Damasc (1229) per al-Àixraf. Mentre al-Kàmil va fer la pau amb l'emperador [[Frederic II]] i va anar a ajudar a al-Àixraf i al cap de tres mesos de setge, Damasc fou ocupada. (juny/juliol de 1229). Al-Àixraf fou llavors reconegut a Damasc sota l'alta sobirania d'al-Kamil i Dawud fou relegat a al-Karak (Palestina oriental) conservant la fortalesa d'al-Shawbak i algunes altres places.
 
Dawud tot i el maltractament infringit, va restar lleial a al-Kàmil i el va ajudar contra altres prínceps [[aiubites]]. El 1237 al-Kàmil va conquerir Damasc i va morir a l'any següent (març de 1238). Dawud havia estat designat per governar Damasc però el fill d'a-Kàmil, [[al-Àdil II]], fou reconegut com a successor a Egipte i Damasc, i va nomenar governador d'aquesta al seu cosí al-Malik al-Djawad Yunus. Dawud va voler fer valer els seus drets a Damasc però fou derrotat prop de Nablus i va haver de fugir cap a [[al-Karak]].
 
El 1239 Yunus, que no se sentia segur amb al-Àdil II, va cedir Damasc al seu cosí al-Màlik [[as-Sàlih Ayyub]], rebent a canvi [[Sindjar]], [[Rakka]] i Ana. Tant al-Àdil II com Dawud van rebutjar aquest arranjament i es van aliar per atacar conjuntament a Ayyub, però com que an-Nàssir va exigir la cessió de Damasc en cas de victòria i al-Salih s'hi va negar, an-Nàssir va passar al servei d'al-Adil II esperant que aquest li donaria Damasc. Derrotat al-Salih Ayyub, es va refugiar amb Dawud a al-Karak, que el va acollir després de que ja havia tingut algunes diferències amb al-Adil. An-Nàssir va alliberar a al-Salih Ayyub (1240) a canvi d'unes promeses que després aquest va al·legar haver fet sota pressió. Per tots aquestos afers i els que van seguir, vegeu [[As-Sàlih Ayyub]].
1.125.444

modificacions

Menú de navegació