Muhammad IV ben Ismail: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 05:28, 15 oct 2013

Per a altres significats, vegeu «Muhammad IV al-Mustansir».

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Ismaïl fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada amb el nom de Muhàmmad IV. Era el fill gran dels quatre fills d'Ismaïl I al que va succeir quan aquest fou assassinat en una baralla el 6 de juliol de 1235. Tot i ser el gran era encara menor d'edat i el poder el va exercir el visir del seu pare, conegut com a Ibn al-Mahruk.

El 13 d'agost de 1325 Alfons XI de Castella havia arribat a la majoria d'edat (14 anys) i la primavera del 1327 va iniciar una ofensiva contra els nassarites derrotant-los (infante Don Juan Manuel) a la riba del Guadalhorce prop d'Antequera, conquerint Olvera, Pruna, Alhaquin i Ayamonte. Muhàmmad IV va haver de cridar als marínides. El visir no trigà en entrar en conflicte amb el cap de les forces marínides a l'emirat, Uthman ibn Abi l-Ula. Finalment la rivalitat es va acabar quan el visir fou executat per orde reial el juny de 1329. Mentre els castellans, per temor a un augment de les forces marínides a la península van formar una croada (1328) amb Navarra, Bohèmia, Anglaterra i França, però aquestes forces no van aconseguir coordinar-se i la primavera del 1329 va voler a actuar pel seu compte i van sortir del territori de Castella i de la corona catalana. Els castellans tot i perdre aquest suport, encara van aconseguir ocupar algunes fortaleses menors (Hardales, Cañete,^[1] Cuevas, Priego i Ortedexicar) i Teba, a l'oest d'Antequera (agost de 1330); un atac del governador marínida de Ronda i Algesires, Abd al-Màlik, contra Xerès, fou rebutjat; també fou atacada sense èxit Elx, a la part oriental. Els marínides altre cop van ajudar, i els musulmans van reconquerir Gibraltar i Alfons XI va acceptar immediatament una treva (agost del 1333), just un mes després que Catalunya-Aragó, que va participar poc als combats, havia fet el mateix.

A la tornada de Gibraltar, Muhàmmad fou assassinat (25 d'agost de 1333) per Abu Thabit i Ibrahim ibn Uthman ibn Abi l-Ula per causes no del tot aclarides.^[2] El més jove dels seus dos germans vius, Yússuf I el va succeir.

Notes

↑ Cañete de las Torres
↑ es diu que fou per vestir com a cristià, per excessivament bones relacions amb el rei castellà, o per excessiva submissió als marínides

Bibliografia

José Antonio Conde, Historia de la dominacion de los Arabes en España: Sacada de varios manuscritos y memorias arabigas.

[1] Cañete de las Torres

[2] s diu que fou per vestir com a cristià, per excessivament bones relacions amb el rei castellà, o per excessiva submissió als marínides

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{polisèmia|Muhammad IV al-Mustansir}}
-'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Ismaïl''' fou rei musulmà de la dinastia [[nassarita]] de [[Emirat de Gharnata|Granada]] amb el nom de '''Muhàmmad IV'''. Era el fill gran dels quatre fills d'[[Ismaïl I (nassarita)|Ismaïl I]] al que va succeir quan aquest fou assassinat en una baralla el [[6 de juliol]] de [[1235]]. Tot i ser el gran era encara menor d'edat i el poder el va exercir el [[visir]] del seu pare, conegut com Ibn al-Mahruk.
+'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Ismaïl''' fou rei musulmà de la dinastia [[nassarita]] de [[Emirat de Gharnata|Granada]] amb el nom de '''Muhàmmad IV'''. Era el fill gran dels quatre fills d'[[Ismaïl I (nassarita)|Ismaïl I]] al que va succeir quan aquest fou assassinat en una baralla el [[6 de juliol]] de [[1235]]. Tot i ser el gran era encara menor d'edat i el poder el va exercir el [[visir]] del seu pare, conegut com a Ibn al-Mahruk.
 El [[13 d'agost]] de [[1325]] [[Alfons XI de Castella]] havia arribat a la majoria d'edat (14 anys) i la primavera del 1327 va iniciar una ofensiva contra els nassarites derrotant-los (''infante'' Don Juan Manuel) a la riba del [[Guadalhorce]] prop d'[[Antequera]], conquerint [[Olvera]], Pruna, Alhaquin i Ayamonte. Muhàmmad IV va haver de cridar als marínides. El visir no trigà en entrar en conflicte amb el cap de les forces marínides a l'emirat, Uthman ibn Abi l-Ula. Finalment la rivalitat es va acabar quan el visir fou executat per orde reial el juny de [[1329]]. Mentre els castellans, per temor a un augment de les forces marínides a la península van formar una croada ([[1328]]) amb Navarra, Bohèmia, Anglaterra i França, però aquestes forces no van aconseguir coordinar-se i la primavera del 1329 va voler a actuar pel seu compte i van sortir del territori de Castella i de la corona catalana. Els castellans tot i perdre aquest suport, encara van aconseguir ocupar algunes fortaleses menors (Hardales, Cañete,<ref> [[Cañete de las Torres]] </ref> Cuevas, Priego i Ortedexicar) i [[Teba (Màlaga)|Teba]], a l'oest d'[[Antequera]] (agost de 1330); un atac del governador marínida de [[Ronda]] i [[Algesires]], Abd al-Màlik, contra [[Xerès de la Frontera|Xerès]], fou rebutjat; també fou atacada sense èxit [[Elx]], a la part oriental. Els marínides altre cop van ajudar, i els musulmans van reconquerir [[Gibraltar]] i Alfons XI va acceptar immediatament una treva (agost del 1333), just un mes després que Catalunya-Aragó, que va participar poc als combats, havia fet el mateix.